Un cafè d’Orà que recorda Palma

PalmaA La pesta se succeeixen els apunts autobiogràfics de Camus. Hi ha un periodista que ha vingut per fer un reportatge “sobre les condicions de vida dels àrabs”, com ell mateix a l’ Alger Républicain, i que ha combatut per la República espanyola, la seva gran causa. Una venedora de tabac conta la història d’un “jove empleat que havia matat un àrab a una platja”, l’argument de la seva novel·la L’estrany. Un jesuïta redacta un estudi sobre Sant Agustí; com el seu treball de diplomatura. El “mutisme” de la mare de Rieux: com la seva mare, Caterina Sintes Cardona, pràcticament sordmuda. Arribar a metge “ha estat molt difícil per al fill d’un obrer”; com Camus, de família pobra, va fer el batxillerat amb una beca. Qui l’ha ensenyat el que sap ha estat “la misèria”. La “vella mare espanyola seca i altiva, vestida de negre”, és la seva àvia, Caterina Cardona Fedelich. A una llarga conversa treuen el cap la pena de mort i la crueltat revolucionària, que ell denuncià. Rieux es permet un bany de mar, el plaer de la infància algeriana de l’autor.

El periodista, jugador de futbol, coneix un altre futbolista a Orà: González. Parlen d’aquest esport, que apassionava Camus; fou porter. El bar petit i estret, amb un oficial de marina, en recorda un altre, darrere la plaça Major de Palma, a El revés i el dret. “Ha observat -es demana un personatge- que no es poden acumular malalties?”. O qualsevol desgràcia potent... És a dir, amb “una bona tuberculosi” de cap manera morirà “d’un accident d’automòbil”. Camus, que era tuberculós, morí a un xoc de trànsit el 4 de gener del 1960.

La pesta ha estat objecte d’una adaptació cinematogràfica de Luis Puenzo, el 1992, que la va situar, no a Orà, sinó a la seva Sud-amèrica, amb William Hurt en el paper del doctor Rieux i música de Vangelis. El compositor català Robert Gerhard també s’hi va inspirar per a una cantata, The Plague, estrenada el 1964. Camus tornà a fer servir la pesta com a símbol a la seva peça teatral L’estat de setge, del 1948, a la qual l’epidèmia terroritza la ciutat de Cadis i pren el cos d’un personatge qui, amb uniforme i condecorat, probablement s’inspira en Franco.

La relació de les Illes amb Orà i amb els algerians ha estat constant al llarg dels segles, com recull la recent publicació de l’Institut d’Estudis Baleàrics La Barbaria i les Balears. Certament, de vegades cruenta, però sovint afable. “Aquella tan gran amistat qui entre vosaltres e nosaltres en temps passat és estada”, escrivien els jurats de Mallorca als d’Alger, cap al 1457.