El CaixaForum recupera els colors de l’Europa medieval

BarcelonaSonen campanes i corns a l’antiga fàbrica Casaramona, hi ha domassos a les façanes i el vent fa onejar els estendards: el CaixaForum obre l’exposició Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana en el British Museum, la primera mostra fruit de l’acord que la Fundació Bancària La Caixa va signar amb el museu britànic. “En una època que se suposa que era fosca, la gent creava objectes plens de colors i que requerien un gran talent artesà”, afirma Michael Lewis, conservador del British i comissari de la mostra juntament amb una altra conservadora de la institució, Naomi Speakman. Lewis parla al davant d’una de les primeres peces del recorregut, i de les més esplèndides: una creu processional que no és britànica sinó espanyola i que encara conserva alguns esmalts preciosos.

El CaixaForum i el British Museum van fer pública la seva aliança el setembre del 2015 i aleshores ja es va anunciar aquesta exposició, amb el títol d’ Europa medieval: poder i llegat. Malgrat que ha passat poc més d’un any, ha plogut molt des d’aleshores: la mostra es va poder veure a Madrid i ara a Barcelona en ple clima post-Brexit. “Com a resident d’aquesta illa tan curiosa del nord d’Europa, crec que és oportú fer aquesta exposició ara”, va dir ahir al CaixaForum el president del British, Richard Lambert.

Moltes de les 263 peces exposades són de petites dimensions, i aquest hàndicap sembla haver esperonat la imaginació dels dissenyadors del muntatge, que recorda les bastides de la construcció d’una catedral medieval. A més, al primer àmbit hi ha un audiovisual que explica la formació dels diferents estats europeus al llarg dels segles.

S’ha d’aguditzar una mica la vista per poder copsar tots els detalls de tresors com el Fermall de Wingham i el Rei del joc d’escacs de Lewis, però aquest gest no s’ha de fer només en un sentit físic: els comissaris no els han seleccionat per impressionar els visitants fent-ne ostentació, sinó que el seu objectiu és endinsar-se en Europa des de la caiguda de l’Imperi Romà fins al Renaixement a través de la vida quotidiana, amb àmbits com la figura dels cavallers, la litúrgia i les devocions privades, la vida a la cort, el comerç, el menjar i el beure. “La vida es dividia entre els que treballaven, els que lluitaven i els que pregaven, i la monarquia és a l’extrem de la piràmide”, diu Naomi Speakman.

Els tresors amagats

Alguns dels objectes han sortit per primera vegada de les reserves amb motiu d’aquesta exposició, que després visitarà el CaixaForum de Saragossa al juliol. “Hi ha una mala interpretació segons la qual els objectes dels museus que s’exposen són els millors, però hi ha històries fascinants en els que no s’exhibeixen, i hem volgut posar en relleu algunes peces que no havíem explicat fins ara. El nostre objectiu ha sigut explicar històries”, diu Lewis.

“Al British tenim una col·lecció molt àmplia, però l’edifici no ho és tant”, diu Lambert. La col·lecció es va formar al llarg del segle XIX, gràcies sobretot a la tasca d’August Franks, que està considerat el pare de l’arqueologia medieval al Regne Unit i el creador del primer departament d’art medieval del British. A més de les adquisicions i les donacions, s’ha enriquit amb troballes arqueològiques, com el cap d’una reina -es creu que és Elionor de Castella- que va ser trobat durant unes obres a Londres. Aquest tipus de peces estaven encastades als edificis, habitualment als religiosos. Una de les peces més icòniques de l’exposició, el Rei del joc d’escacs de Lewis,també va veure la llum en circumstàncies curioses: malgrat que és d’origen noruec -està fet amb ivori de morsa-, va ser descobert per un pastor escocès. En total, es conserven gairebé quatre jocs d’escacs d’aquest tipus, conservats entre el British Museum i els Museus Nacionals d’Escòcia. “L’origen d’aquestes peces és un misteri. Fa poc ens les volia reclamar un membre del Partit Nacional Escocès i li vaig contestar que a quin lloc de Noruega les havíem d’enviar”, fa broma Richard Lambert.

La sofisticació dels detalls

La varietat de peces exposades també reflecteix el preciosisme d’alguns objectes d’ús personal, com una ploma de cuir que guarnia un casc del tipus que es feien servir als tornejos, l’estoig d’un mirall o un aiguamans amb forma de lleó. Una altra de les més exquisides és el Cofre de la castellana de Vergi, una caixeta d’ivori decorada amb relleus que narren una història d’amor tràgica, malgrat que era habitual que un home la regalés a una dona. I entre les més curioses hi ha dues urnes cineràries de terrissa precristianes que van contenir les cendres del difunt i algunes de les seves possessions.

Malgrat tot, no totes les obres exposades són del British: per ampliar la tesi al sud d’Europa, els comissaris van triar prop de 20 peces del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Frederic Marès i el Museo Arqueológico Nacional. “No ens imaginàvem trobar tant de color a les col·leccions espanyoles”, explica Lewis. El recorregut es clou amb un audiovisual sobre el llegat de l’Edat Mitjana que ha perviscut fins ara. Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana en el British Museum estarà oberta fins al 18 de juny.