Amàlia Salas: "Cal crear un vincle emocional amb la societat"

Manacor“Dec ser la primera gerent de la Institució amb els llinatges forasters”, diu somrient Amàlia Salas López-Cepero (Felanitx, 1984), des de fa uns dies nova responsable de la Institució Antoni Maria Alcover de Manacor. Llicenciada en Història de l’Art per la UIB, prové de la Fundació Cosme Bauçà, on en dos anys i mig ha aconseguit augmentar l’afluència de públic més d’un 60%.

Quines considerau que són les necessitat bàsiques per fer avançar la Institució Alcover?

— La prioritat és confegir un programa educatiu adaptat als distints nivells escolars i a l’hora crear activitats i tallers per a diferents grups d’edat. Intentar evitar la visita guiada tal com es fa ara. Procurar que tothom qui vingui se n'endugui un bon record… Ens interessa crear un vincle emocional que ara mateix no hi és.

Un projecte amb futur.

— Si ho volem fer bé, aquest no serà un projecte a curt termini, això és ben clar, però sí que pot estar assentat en dos anys aproximadament. Cal fer activitats de qualitat, contactar amb professionals, supervisar, estar-hi damunt i que, com és evident, tot tingui un punt de connexió amb la figura d’Alcover. De fet, ja van sortint coses, com relacionar botànica, arquitectura i rondalles, per exemple. No és senzill fer moure la gent a la Institució. La feina ben feta és llarga.

Des de fora es té la sensació que, més enllà de les visites escolars de rigor o la presentació de llibres, el públic no coneix la Institució.

— És cert que la promoció és un dels punts febles. Cal una diagnosi encertada per saber cap a on tirar en aquest sentit, fer una millor propaganda i senyalització. No pot ser que un dilluns de mercat, amb tanta gent, aquí no s’hi acosti ningú. Hem d’atreure l’atenció perquè, siguin manacorins o no, vulguin fer una volta fins aquí.

Tampoc trepitgen el museu…

— Sé perfectament que és molt complex atreure públic fins a una exposició permanent. A més, a la majoria d’institucions museístiques sempre ens queixam que ens manca la visita del públic juvenil. S’han de pensar fórmules imaginatives i atractives… Fins i tot hem pensat muntar una escape room. Cal renovar el museu. Ha quedat antic. Quan es va concebre fa 15 anys els paràmetres eren uns altres. Ara cal posar més panells verticals, més baixos per ser visibles per a tothom, espais per asseure’s, que algunes activitats passin del celler fins al museu, etc. Volem tenir un taller educatiu fix, un espai només per a activitats educatives.

És també un problema d’horari?

— Hem d’estudiar com podem millorar l’horari, sí, però obrir més temps és complicat, sobretot per la manca de personal.

Una vegada que la figura de Mossèn Alcover està, en línies generals, ja ben estudiada, quina ha de ser la principal via cultural?

— Sense renunciar a la creació de beques perquè la figura de Mossèn Alcover es continui estudiant, la tasca ara ha de ser de difusió. També i molt especialment a les xarxes socials que tenim a l’abast. Ser presents a les oficines d’informació turística o a les pàgines culturals. Per això és tan important el lligam emocional. Alcover va viure en una època determinada de la història que resulta molt interessant per contar i per, a partir d’ella, relacionar activitats com la revolució fotogràfica, els viatges, el contextos culturals… i per altra banda crec que és necessari impulsar el coneixement de l’edifici, la seva concepció, també arquitectònicament parlant, encara que no fos la casa pairal d’Alcover. Volem obrir els espais que fins ara han estat infrautilitzats, com ara la cuina, que passaria a ser una cafeteria per a begudes i berenars. Té certes limitacions, en no tenir extractor de fums, però per al dia a dia tampoc ho hauríem de menester.

Veig que estau encoratjada.

— M’agrada molt el projecte perquè hi crec, però necessitam donar-li una volta. Hem de començar fent un recompte i estudi de les visites per any, perquè hem de saber d’on partim.

Hi ha pressupost suficient per a tot plegat?

— -Subsistim sobretot a partir de la subvenció nominal que cada any rebem del Consell de Mallorca i que serveix per pagar els Premis i la Setmana Alcover.

Com vàreu aconseguir un creixement tan important a Felanitx?

— Picant molta pedra, la veritat. Com deia, les coses no s’aconsegueixen en dos mesos.