Can Batlló es convertirà en una gran àgora amb pell de fàbrica per acollir els arxius

BarcelonaMolta claror, espais molt diàfans (amb dos patis interiors per on entrarà la llum vertical) i molts accessos des del carrer. Can Batlló vol ser una gran àgora on la ciutadania trobi el seu espai i a la vegada es pugui conservar l'immens patrimoni documental de la ciutat. La nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, acollirà 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies i milers de documents gràfics i cartogràfics. Hi haurà documentació que abraçarà dotze segles d'història, des del segle IX fins al XXI, i que actualment es troba dispersa pels 21 centres d'arxiu i dependències municipals. El pressupost és de 47 milions d'euros (9,1 milions per a l'Arxiu i 37,7 per rehabilitar la nau) i a finals del 2019 s'haurien d'iniciar les obres. La previsió és que s'enllesteixin en uns 30 mesos. Però serà el pròxim govern municipal qui s'haurà d'encarregar d'executar-les.

"Una de les singularitats del nou arxiu és que el públic podrà recórrer pràcticament el 50% de l'espai, una xifra força superior a la d'altres arxius", diu Glòria Piferrer, de l'equip format per la UTE OP Team, Mendoza Partida i Ramon Valls, que ha guanyat el concurs públic convocat per l'Ajuntament de Barcelona, al qual es van presentar 36 equips d'arquitectes. El projecte conserva un 50% de l'edifici original: "La nostra proposta és la que més part de la nau conservava", explica Piferrer. Es mantindran 17 crugies (subestructures) i la part oberta al pública serà la que menys tocarà l'estructura de la històrica fàbrica, que a finals del segle XIX va donar vida al barri de la Bordeta de Barcelona. "La planta baixa s'ha conservat molt bé i les dimensions són espectaculars, amb uns esvelts pilars de sis metres. La part on es guardaran els documents serà la que més s'haurà de reescriure", assenyala Piferrer.

Un vestíbul de 1.500 metres quadrats

Quan el visitant entri des del carrer es trobarà un immens vestíbul de més de 1.500 metres quadrats. Al seu entorn hi haurà una sala d'exposicions, un gran auditori, una sala polivalent, aules i una gran sala d'exposicions amb cafeteria i botiga. A tots aquests espais s'hi podrà accedir des del carrer, i d'aquesta manera podran ser autònoms i tenir el seu propi horari. Al costat hi haurà un espai veïnal i 48 espais on es guardarà la documentació de paper i sales de consulta. Al primer pis hi haurà els dipòsits especials on es guardaran altres documents, com fotografies i suports digitals, i una àrea de consulta. A la tercera planta hi haurà els espais de treball intern.

Amb el trasllat, la previsió és que el consistori aprofiti els espais que deixaran lliures els arxius per ampliar o ubicar altres dependències municipals. "Es reaprofitaran tots els edificis, ja que la majoria són municipals", diu el cap del Sistema Municipal d'Arxius de Barcelona, Joaquim Borràs. La intenció és que a l'emblemàtica Casa de l'Ardiaca s'hi facin activitats culturals. "Recuperarem arxius que teníem dispersos en magatzems i fins i tot alguns altres que havíem hagut d'externalitzar per manca d'espai", afegeix Borràs. Per exemple, l'arxiu d'urbanisme és, en aquests moments, a Òdena (Anoia).

Al bloc 7 de Can Batlló, molt a prop de l'arxiu, el curs del 2019 començarà a funcionar l'Escola de Mitjans Audiovisuals. I just davant de l'arxiu, al bloc 4, hi haurà Coòpolis, un planter de cooperatives.

Can Batlló va estar en funcionament pràcticament fins al 2007. Després que cessés l’activitat, el juny del 2011, el veïnat de la Bordeta, organitzat en la Plataforma de Can Batlló, va entrar al recinte i va aconseguir la cessió del Bloc 11, que actualment és un espai autogestionat.