Can Rey: la joia arquitectònica de dos orfebres

PalmaTothom li fa fotos, però no tothom en sap el nom. La façana de l'edifici Can Rey, situada al primer número de la plaça del Marquès del Palmer (a tocar de la plaça Major, just acabat el carrer Colom), és una de les més vistoses del centre de Palma, i és inevitable aguantar-li la mirada: per les formes, pels colors, per l'estridència. Aquells que l'hagin observada amb miraments i paciència hi veuran alguns canvis, perquè després de 13 mesos de restauració han canviat algunes coses a la façana d'aquest edifici modernista de principis del s. XX. El final d'aquestes obres se celebrarà en societat dijous que ve, 24 de març, a la plaça on està situada la casa, a les 20 hores.

El propietari de l'edifici, José Forteza-Rey, la seva filla Neus Forteza-Rey Llaneras i el restaurador Pere Terrassa han explicat com ha estat aquest procés i quins són els canvis més visibles de les obres que, en un principi, havien de durar només tres setmanes. "Ha estat una feina amb moltes sorpreses. És un edifici conceptualment complex, hi ha parts que són una bogeria. Com que està declarat Bé d'Interès Cultural, el protocol per intervenir-hi ha de passar pel departament de Patrimoni del Consell de Mallorca". Per arribar a alguns racons de la façana, s'han hagut de menester dos escaladors professionals. En total, l'equip estava format per una desena de persones, entre fusters, ferrers, pintors, arquitectes i tècnics.

Des de fora, un dels canvis que més es veu és el color de les persianes: si abans de la restauració estaven pintades de verd carruatge, ara tenen un color més fred, tirant al verd maragda. A més, Terrassa ha explicat que "s'han descobert, davall diverses capes de pintura, policromies originals de la fusteria de la façana que, sorprenentment, entra també a part dels murs interiors de la casa". Una altra distinció descoberta és que els elements vegetals que decoren tota l'obra en ferro de l'edifici anaven daurats amb or fi.

Història familiar

A Palma no hi ha cap edifici comparable a Can Rey. El promotor fou Josep Forteza-Rey, joier de professió i orfebre de la Catedral de Mallorca. En el projecte també hi va intervenir i el seu fill Lluís Forteza-Rey, a qui atribueix el disseny arquitectònic. Lluís va seguir la tradició familiar i es dedicà professionalment a la joieria. Va morir molt jove, a 36 anys, i amb ell es va acabar la "dinastia artística" de la família. Se sap, segons ha dit Terrassa, que era una persona culta i llegida. "Va fer viatges a Barcelona i París, on va aprendre molt sobre materials i tècniques de joieria, així com molt de coneixement sobre la història de l'art decoratiu", ha dit el restaurador, que ha rematat: "Devia ser un home amb ofici, gust i interès. La façana de Can Rey reflecteix la seva personalitat".

Tot i que no hi ha documents que ho confirmin, Terrassa ha contat que és habitual que Gaudí prengués part del projecte, encara que fos d'una manera indirecta, o no gaire incisiva. Precisament, això s'és dit perquè Josep i Lluís Forteza-Rey, que eren els orífexs de la Catedral de Mallorca, varen coincidir amb Gaudí durant la reforma. Malgrat que alguns autors apuntin a aquesta col·laboració de Gaudí, Terrassa considera que és més possible que ho fos Jujol. En tot cas, com que no ho posa enlloc, "són misteris que no sabrem mai", diu el restaurador.

El que sí que se sap és que aquest edifici modernista va tenir un primer projecte que va ser substituït per un altre. Aquest segon projecte el firma l'arquitecte mallorquí Francesc Roca.