El ‘Cançoner popular català' i Tomàs Monserrat, en una cita fotogràfica

LlucmajorEl Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) mostra per primera vegada el que també és una part significativa del seu fons: una selecció de fotografies de Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), el retratista avançat i capellà que va viure a la casa mitgera amb la de Toni Catany, una casa que ara forma part de l’edifici del mateix centre. I ho fa en una exposició oberta divendres dia 3 de novembre, que reuneix retrats fets per Tomàs Monserrat amb un conjunt de fotografies importants també del primer quart del segle XX. Són les fotos que varen servir de registre i document per al treball de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució que va promoure la cerca i recollida de literatura i música popular dels Països Catalans. L’exposició Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat i les fotografies de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que es podrà visitar fins al proper 15 de març, és fruit de la col·laboració entre el Museu de la Música de Barcelona i el CIFTC de Llucmajor.

Toni Catany, qui va néixer només dos anys abans de la mort de Tomàs Monserrat, va reivindicar sempre l’obra fotogràfica de qui era veí de la seva casa familiar. No només es va interessar per la seva obra, sinó que en va recuperar una part important, d’aquí que el llegat fotogràfic de Monserrat faci part del fons de la Fundació Toni Catany que gestiona el CIFTC de Llucmajor. Catany, a més, en va organitzar una exposició i va coordinar un llibre de les fotografies del prevere.

Confluències i transferències

Ara bé, què tenen en comú les imatges de Tomàs Monserrat i les que varen servir per a l’elaboració del Cançoner popular català? Més enllà de coincidir en l’època i, en un sentit o en un altre, documentar aquestes primeres dues dècades del segle passat, i fins i tot més enllà de ser testimoni, ambdues col·leccions, dels costums més populars del moment, hi ha el fet que Tomàs Monserrat també s’interessava pel món sonor. El capellà llucmajorer, a més de retratar alguns músics, com es pot veure a l’actual mostra, gravava discs dels anomenats ‘de pedra’. De fet, en aquests moments, els discs de Monserrat que té a l’arxiu la Fundació Toni Catany s’estan analitzant al Museu de la Música de Barcelona per si poden recuperar-ne el so que contenen. No n’hi ha, ara com ara, la certesa, però es creu que Tomàs Monserrat hi podria haver enregistrat els seus pares resant el rosari, una ‘cançó’ de sons ben característics i de les més arrelades a l’època.

En tot cas, hi ha alguna altra curiosa confluència entre Monserrat i el cançoner català que també es descobreix en el recorregut de l’exposició. Els treballs per a l’elaboració d’aquest recull de cançons populars s’establien en missions de recerca. Varen ser dos mallorquins, el músic Baltasar Samper i l’escriptor Miquel Ferrà, que, a l’estiu del 1924, varen signar l'Ordenació de missions del Cançoner popular de Catalunya, un document que encomanava aquestes missions de recerca de cançons populars arreu dels Països Catalans, de cadascuna de les quals s’havien de documentar la tonada musical, la lletra, els complements folklòrics, la impressió fonogràfica de les cançons i una fotografia dels cantaires. Va ser a Mallorca on, a partir del 4 d’agost del 1924, Samper i Ferrà varen fer la primera de les nombroses missions. I va ser l’any següent, el 1925, que la missió 13a, conduïda per Baltasar Samper i Josep Maria Casas, els duria a Llucmajor, on varen romandre a Sa Llapassa, acollits per Maria Antònia Salvà i la seva família. L’obertura de la mostra que dedica el CIFTC de Llucmajor a Tomàs Monserrat i al Cançoner popular de Catalunya coincideix amb el 154è aniversari del naixement, el 4 de novembre de 1869, de la poetessa llucmajorera.

L’exposició

Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat i les fotografies de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una exposició que reuneix, en un muntatge singular concebut per l’estudi de l’arquitecta Clara Solà-Morales, centenars de fotografies de petit format i en blanc i negre (com eren les de l’època). Amb un sentit gairebé d’instal·lació, uns passadissos estrets confronten en dos costats multitud d’imatges de dos mons que conflueixen i que ajuden a complementar-se, a explicar-se l’un a l’altre.

Les fotografies dels primers 25 anys del segle XX fetes per Tomàs Monserrat són les d’un retratista a qui Toni Catany sempre va definir de “naïf”, que feia la immensa majoria dels retrats de manera molt semblant i sovint al mateix racó del corral de ca seva, un racó de marès que avui es conserva al pati d’entrada del CIFTC. Aquests retrats del llucmajorer troben un recorregut paral·lel, just davant a l’estret passadís, entre les nombroses unitats del registre fotogràfic documental de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que, tot i no ser la fotografia l’element central del gran projecte etnogràfic, deixà milers de fotos, la majoria de les quals són inèdites.

L’actual exposició al CIFTC, quan tot just ha fet, el passat 14 d’octubre, deu anys de la mort de Toni Catany, s’emmarca dins el cicle Transferències, que són transmissions de coneixements, en aquest cas de la fotografia amb la música i també amb els costums més populars.