Cançons de 'true crime', Antonina Canyelles i el llegat de les padrines valencianes: tot el teatre de La Lluna en Vers

PalmaEnmig de tota la programació musical, als escenaris de la Lluna en Vers també hi ha espai per al teatre. Enguany, a les propostes estiuenques de la Fundació Mallorca Literària s'hi podran veure tres funcions.

La primera proposta dramàtica arribarà dia 13 de juliol, al jardí de la Casa Llorenç Villalonga a Binissalem: Estimadíssims malvats, una funció amb Jordi Vidal i Laia Vallès sobre cançons tradicionals que ens parlen d'assassinats, de personatges foscos i dolents i de com se'ls ha mitificat a través de les cançons.

El mateix espai serà testimoni, dia 10 d'agost, del tribut a la paraula de Vicent Andrés Estellés que Anna Berenguer, Marina Mulet i Sandra Montfort van desenvolupar fa uns sis anys, Va com va. Una funció que l'any passat es va poder veure al festival de teatre Albopàs de sa Pobla i el públic va rebre amb emoció: és un bolic exquisit sorgit de converses amb les padrines de les creadores. En directe, la cantant i actriu Aina Zanoguera en posa el punt musical.

El darrer espectacle teatral està ple, ple, de poesia: serà El gran manicomi, una producció d'Estudi Zero a partir de la poesia d'Antonina Canyelles. Es podrà veure dia 7 de setembre al teatre Principal de Santanyí.

'Estimadíssims malvats'

Estimadíssims malvats és un monòleg de Jordi Vidal amb cançons arranjades per Laia Vallès que ofereix una visió particular dels fets que narren les cançons a través del so. És una interpretació de la música molt contemporània. El director de la peça, Víctor Borràs, manifesta que l'espectacle "explica i explora, a través de cançons populars, com el mal i els fets tràgics es transformen en festa", com s'arriben a idealitzar: "Amb el pas de les generacions el dolor s'esborra, la gent oblida el fet original i quan canta ho fa d'una manera festiva".

Són cançons sobre bandolers, fets tràgics a diferents indrets contra algú, moments dolorosos per a un poble. Un exemple seria la cançó de bressol El testament d'Amèlia que, realment, "explica l'assassinat que comet una mare contra la seva filla", il·lustra el director.

Algunes d'aquestes peces musicals són conegudes, d'altres, no tant. Diu Borràs que aquestes narracions cantades eren "els true crimes" de l'època, que "ens enfronten amb la part fosca de l'ésser humà", que no deixa de ser també una part "morbosa".

"Les històries ens arribaven de manera oral, i s'hi posaven rimes i ritmes enganxosos perquè així era més fàcil recordar-les. Ara tenim pel·lícules i documentals, abans eren rimes, rodolins, poemes", comenta.

El director assegura que la història està "prou travada" perquè el públic surti pensant sobre algunes contradiccions, i destaca el nivell de la proposta musical de Jordi Vidal i Laia Vallès. "La manera com canten i toquen fa que el públic es remogui. Musicalment, és un espectacle que ens arrossega. Surts amb les cançons al cap", diu. Així mateix, Borràs considera que l'espectacle realça la música popular, però que "fa aflorar contradiccions amb relació a les funcions del teatre i la creativitat".

Quant de temps dura, el dolor? Quan es converteix en festa? Ho descobrirem junts dia 13 de juliol, al jardí de la Casa Llorenç Villalonga a Binissalem, amb Estimadíssims malvats.

'Va com va'

Han canviat moltes coses d'ençà que va arrencar el camí d'aquest projecte, ara fa uns sis anys, d'Anna Berenguer, Marina Mulet i Sandra Montfort. La peça proposa un viatge a les arrels, i el fil per teixir la proposta fou un enfilall de converses amb les seves padrines. Ara, sis anys després, les seves padrines ja no són en aquest món, un fet que fa que l'espectacle agafi un altre voltatge, una altra força; i tingui, encara, més sentit. En parlam amb Anna Berenguer: "Durant tot aquest temps que hem estat fent l'obra les nostres padrines han anat desapareixent. Amb això, encara es fa més evident la sensació de pèrdua de la paraula, de les expressions pròpies, d'una manera de fer i d'estar al món. En aquell moment era una necessitat recollir aquest llegat, i ara té més sentit que mai", conta.

Segons les creadores de Va com va, de vegades és necessari "tornar a l'origen" per entendre "d'on venim i com hem arribat fins aquí". Per això, aquesta proposta és un "viatge als fonaments, a la gent que ens ha precedit i ens ha donat la vida i la paraula", a les arrels.

Un altre pilar fonamental de la peça és la poesia de Vicent Andrés Estellés: "Ens interessava dir-la, la seva poesia, des de la veu de tres dones. Veure quin és el tractament que fa de la dona, des d'on s'hi relaciona. Crec que ens permet donar-li una altra perspectiva, una altra òptica", explica Berenguer.

L'espectacle en si ja és un "espai de recuperació i de reflexió", fet que va molt lligat a la idiosincràsia de la companyia: "Som de fer les coses a foc lent, recuperar un altre ritme, sembrar, regar, deixar créixer...", comenta la creadora d'aquest espectacle delicat, que reivindica la paraula pròpia: "És un crit per dir qui som nosaltres". Un crit que se sentirà dia 10 d'agost al jardí de la Casa Llorenç Villalonga a Binissalem.

'El gran manicomi'

El gran manicomi és el darrer espectacle d'Estudi Zero, companyia del Teatre Sans, una coproducció amb el teatre Principal que es va estrenar l'octubre passat. Des d'aquelles funcions al principal de Palma i la preestrena d'Inca s'han tornat a fer més funcions, així que la programació de La Lluna en Vers ofereix un espectacle gairebé inèdit que fa valdre, reivindica i mostra l'obra d'una de les poetes vives més rellevants de la literatura catalana, Antonina Canyelles.

"No hi ha ni una paraula que no sigui d'Antonina Canyelles", diu Pere Mestre, d'Estudi Zero. "Hem musicat alguns poemes, i la funció combina poesia, música, teatre, audiovisuals, coreografies..." i afegeix: "La poesia d'Antonina Canyelles és molt teatral, no ha fet falta que hi afegim gaire cosa".

Són gairebé 70 minuts de poemes, dividits en diferents blocs temàtics. Durant la funció hi ha molts canvis radicals d'estètica, de to. Hi ha moments més festius i lúdics, d'altres més solemnes, reivindicatius, polítics o rabiosos", apunta Mestre, que defineix la proposta com una aventura que disposa del vistiplau de l'autora dels versos: "Estam molt orgullosos del que ha sortit i que a ella li hagi agradat".

Mestre assegura que aquesta producció ha estat una feina col·lectiva, interessant i sucosa. "Nosaltres ja havíem fet dramatúrgies de textos no teatrals, si bé no ho havíem fet mai des de la poesia, sí que havíem fet feina amb còmics o narrativa curta... Passam gust, per a nosaltres és un joc. No som una companyia que agafa una obra i contracta intèrprets, tenim un cos format per diferents persones i anam desenvolupant la peça, com si féssim un collage".

Un collage, el d'El gran manicomi, que es podrà veure dia 7 de setembre, al teatre Principal de Santanyí.