Candi Granés: "Com a catalans, la millor aportació que podem fer al patrimoni de la humanitat és preservar la nostra cultura"

GironaAl cor del Barri Vell de Girona, entre la Rambla i l’Ajuntament, al voltant de la plaça Mercaders, es concentra un gran pol cultural dedicat a la promoció de la llengua, la gastronomia i les tradicions dels Països Catalans. És el complex d’El Foment, un projecte sense ànim de lucre, que, en els seus diferents espais de la Taverna, el Centre, la Fonda i l’Escola, permet gaudir de la gastronomia autòctona i ofereix un munt d’activitats per a tots els públics: des de balls de bastons i sardanes, fins a cursos de literatura, nits de monòlegs o concerts, tot sempre amb el català com a premissa i denominador comú. L’impulsor i mecenes d'aquest centre és l’activista i empresari Candi Granés, que fa més de set anys, arran de la mort del seu pare, va decidir invertir part dels diners de la venda de l’empresa familiar banyolina Inoxpa, de maquinària per la indústria alimentària, en aquest projecte. Des de llavors El Foment no ha parat de créixer progressivament i ara prepara un nou impuls: des de fa 8 mesos s’ha convertit en fundació i acaba d’engegar una campanya per reclutar socis i mecenes que es vulguin implicar en la promoció de la cultura catalana.

Per què és important reivindicar la cultura, la llengua i la gastronomia catalanes?

— A escala de país, tenim mancances. Amb la globalització, les nacions com la nostra, sense estat, necessiten reforçar la seva identitat per subsistir. Ara potser estem treballant per tenir un estat independent en un futur, però el problema és que potser d’aquí a vint anys, si no ho procurem, no tindrem ni nació. Volem contribuir a tenir una nació forta i reforçar les nostres senyes identitat.

I què tenen de valuós aquestes senyes de catalanitat?

— Som una cultura mil·lenària, amb un munt de coses per gaudir, a vegades desconegudes fins i tot per nosaltres mateixos. La cultura catalana no és millor ni pitjor que qualsevol altra, però és la nostra, i per això l’hem de defensar i impulsar.

Aquesta defensa no es practica prou des de les institucions i per això calen iniciatives privades com la d’El Foment?

— Les institucions sí que fan promoció i hi inverteixen, però caldria fer-ho més, per exemple amb una discriminació positiva cap a totes les activitats que tinguin un arrelament fort al país. Com a catalans, la millor aportació que podem fer al patrimoni de la humanitat és preservar la nostra cultura.

Per què va decidir constituir El Foment com a fundació?

— El nostre gran repte és ser sostenibles econòmicament a llarg termini mantenint-nos com a entitat sense ànim de lucre i, per ser-ho, és important tenir una bona base de socis. També és una manera d’apropar-nos a la gent i establir un sentiment de pertinença.

— Involucrant nous socis i mecenes El Foment podrà continuar creixent?

— El meu lema és fer les coses sense pressa, però sense pausa. Volem anar assolint més reptes de forma progressiva, amb cada vegada més activitats i tenint més impacte. No volem ser la moda d’un dia, sinó una tendència que duri en el temps.

La Taverna o la Fonda deuen ser els únics restaurants de Girona on no es pot demanar una Fanta o una Coca-Cola. Per què només oferiu productes autòctons o etiquetats en català?

— Que gariebé tot estigui etiquetat en català pot semblar una cosa molt excepcional o radical, però no hauria de ser-ho. En un país normal, és habitual. A qualsevol restaurant de Madrid, ho tenen tot en castellà.

Com arriba un empresari a liderar un projecte cultural com aquest?

— La meva passió és i sempre ha estat el país. I, arran de la venda de l’empresa familiar, vaig poder dedicar part dels meus recursos econòmics de manera filantròpica a allò que verdaderament em satisfà. El Foment em permet combinar el meu activisme amb el meu esperit emprenedor. I confio que duri molts anys, que generi un pòsit i que serveixi per inspirar i col·laborar amb tota la gent que es preocupa pel país.

10 restaurants que han revifat la cuina del Barri Vell de Girona