Qui és el càntabre enterrat amb honors a Pompeia?
Descobreixen durant unes obres una gran tomba dedicada a un alt comandant d'August
BarcelonaPompeia, que es va començar a excavar al segle XVIII, és com una enciclopèdia immensa que explica també la història més personal de l'Antiga Roma. Durant unes obres per evitar les filtracions d'aigua, a l'est del jaciment, on hi ha la biblioteca del parc arqueològic, s'ha localitzat la tomba d'un personatge que devia ser força important, perquè se'l va honorar amb un gran monument públic. La tomba conserva una gran inscripció, amb lletres molt regulars, i encara hi ha restes de pintura vermella. Està dedicada a Numerius Agrestinus Equitius Pulcher, que té una altra tomba a Pompeia que va fer construir la seva esposa. Encara no se sap si l'urna amb les seves restes està enterrada a la tomba pública o a la familiar.
La tomba és important pel que explica sobre la societat de l'Antiga Roma. Numerius Agrestinus Equitius Pulcher pertanyia a una tribu càntabra, els autrígons. Devia tenir un paper cabdal durant les guerres càntabres (29 aC - 19 aC), que van enfrontar els exèrcits de Roma contra els pobles del nord-oest hispànic, concretament contra dues ètnies: àsturs i càntabres. Van ser guerres força determinants i entraven dins l'ambiciós projecte de tenir el total i definitiu control de la península Ibèrica. En aquell moment, August, que va ser emperador romà entre el 27 aC i la seva mort l'any 14, perseguia enfortir la seva posició i estatus. A més, hi havia el factor econòmic. A Cantàbria hi havia plom, magnetita, coure i ferro. Els romans també van saber treure rèdit de les disputes veïnals: els àsturs i els càntabres estaven enfrontats amb els seus veïns, els autrígons, els turmogues i els vacceus.
La carrera fulgurant del difunt
Numerius Agrestinus Equitius Pulcher va ser recompensat i, de fet, la seva història demostra com, malgrat no tenir origen romà, es podia ascendir i obtenir poder. Es va retirar a Pompeia, una ciutat que a la segona meitat del segle I aC era un dels llocs preferits dels romans per construir-hi les seves residències d'esbarjo. Tant a la ciutat com a la rodalia s'hi van construir moltes vil·les, entre elles la de Ciceró. Numerius Agrestinus Equitius Pulcher va tenir diferents càrrecs. Va ser tribú militar, el nom que rebien els oficials comandants de les legions romanes, i després va ser praefectus fabrum, un oficial militar romà que tenia sota el seu comandament els treballadors i artesans de l'exèrcit, com ara fusters i ferrers. A Pompeia tenia un dels càrrecs més importants de l'administració local, era duumvir iure dicundo, el nom romà amb el qual es coneixia els magistrats amb més poder als municipis, a les províncies o a les colònies, i la seva funció era administrar justícia.
La tomba trobada també dona moltes pistes sobre l'urbanisme de Pompeia. Podria proporcionar informació sobre com s'orientaven els antics camins a la ciutat. Els romans enterraven els ciutadans més importants a la vora de vies i camins. Com més categoria tenien, més a prop s’enterraven d'una via principal, i la resta en vies secundàries, amb la voluntat que la memòria del difunt pervisqués. Si es llegia el seu nom, el difunt perviuria perquè se'l recordaria. La qüestió que volen aclarir els arqueòlegs del jaciment és com estaven orientats els camins i si es ramificaven.