De cantar amb Maria Arnal a ensumar una flor extingida: tot el potencial de la IA, al CCCB

BarcelonaCantar la cançó que sovint taral·legeu a la dutxa o la que sempre us poseu a l'Spotify i que us acompanyi la veu vellutada i clara de Maria Arnal –bé, una versió sintètica indistingible de l'autèntica–. Ensumar la reconstrucció de la fragància d'una flor hawaiana extingida fa més d'un segle. Jugar a expressar estats d'ànim amb el cos a petició d'una instal·lació interactiva i a endevinar els que escenifica en una pantalla. L'exposició IA: Intel·ligència Artificial, que ha inaugurat aquest dimarts el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que es podrà visitar fins al 17 de març, demostra les possibilitats que ja té avui en dia aquesta tecnologia. I ho fa convidant els visitants a jugar, interactuar i relacionar-se directament amb diferents tipus d'IA. Però també va més enllà. 

L'última gran aposta del CCCB, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), és una renovació de l'exposició que va fer fa quatre anys el Barbican Centre de Londres, però hi afegeix totes les reflexions que obre l'eclosió recent de la intel·ligència artificial generativa amb eines com ChatGPT, Dall-E, Midjourney i Google Bard. A més, aborda quines perspectives s'obren a partir d'ara. I no només les que enlluernen amb ressons de ciència-ficció, sinó també les que ens poden dur a distopies asfixiants. No es descuida els biaixos que ja incorporen aquestes tecnologies arran de la informació amb les quals les entrenem. La videoproposta de Carme Puche, per exemple, delata l'existència de biaixos racistes i masclistes en un dels actuals models de generació d'imatges més coneguts, Stable Diffusion: demostra que per defecte s'imagina un metge com un home blanc.

"Tècnicament, la intel·ligència artificial avui en dia és racista perquè li hem inoculat el nostre racisme", afirma l'escriptor, músic i investigador Lluís Nacenta, comissari de l'exposició. La mostra permet reflexionar i entendre per què la IA és com és, si ens pot acabar prenent la feina o si en podem perdre el control, però la resposta, avisa, ha de ser "col·lectiva, articulada culturalment". "Perquè la intel·ligència artificial és un joc de miralls que tota l'estona ens retorna la nostra imatge i, per tant, totes les preguntes que ens fem sobre la IA també són preguntes sobre nosaltres", ha afegit el comissari a la roda de premsa de presentació de la mostra. Per això l'objectiu de l'exposició és divulgar, però també "generar debat públic", explica la directora del CCCB, Judit Carrera. L'exposició inclou una sala amb tota la documentació relacionada amb el projecte legislatiu europeu per regular la IA, el primer del món d'aquesta mena, i un programa de tallers, debats i ponències.

Entre la vintena d'instal·lacions que inclou la mostra també n'hi ha una de basada en el disc Mezzanine, de Massive Attack, en la qual ha col·laborat el músic Robert Del Naja, un dels membres del grup britànic. Consta d'un esprai amb un milió de còpies de Mezzanine codificades en seqüències d'ADN i una instal·lació interactiva en què la música acompanya el visitant, si la balla. La música, de fet, esquitxa tota la mostra, i la proposta de Maria Arnal convida els visitants a afegir-s'hi: permet que gravin vint segons de la seva veu per afegir-los a un cor sintètic per a una futura cançó.

L'exposició del CCCB aborda els orígens de les eines que han abocat a la creació de la intel·ligència artificial tal com la coneixem ara. Des de les primeres calculadores i algoritmes fins a una màquina Bombe, l'aparell dissenyat pel matemàtic Alan Turing –considerat el pare de la informàtica moderna– que van fer servir els britànics per desxifrar les comunicacions alemanyes xifrades amb aparells Enigma durant la Segona Guerra Mundial. Tampoc no oblida Deep Blue, la primera computadora que va guanyar el campió del món d'escacs Garri Kaspàrov en un joc lent el 1996, i AlphaGo, el primer programa informàtic que, encara no fa una dècada, va ser capaç de guanyar un campió mundial del joc xinès go.

Entre la vintena d'instal·lacions que inclou la mostra n'hi ha una de dedicada a la supercomputació, que permet processar la gran quantitat de dades imprescindibles per entrenar els models de l'actual intel·ligència artificial generativa. Explica algunes de les recerques en les quals col·labora el superordinador català MareNostrum 5, capaç de fer 314.000 bilions d'operacions per segon, en camps com ara la medicina personalitzada i les tecnologies del llenguatge. "La supercomputació ha estat clau per al desenvolupament de la intel·ligència artificial, perquè no s'hi ha arribat de cop, feia anys que s'hi treballava", recorda l'investigador del BSC i catedràtic de la UPC Jordi Torres, assessor científic de l'exposició. Afegeix que les xarxes neuronals que fan servir les IA generatives actuals ja es coneixien als anys vuitanta. La qüestió, segons Torres, és "decidir entre tots cap on volem anar" amb aquestes tecnologies, "perquè ara ho estan fent uns quants". "I ho podem fer", assegura.