El cantó fosc de fer turisme a l'Himàlaia

Lluny de l'imaginari idealitzat que l'envolta, els arxius policials compten per centenars els turistes desapareguts a la vall de Parvati, a l'Himàlaia, territori de peregrinació però també de tràfic de drogues. Inspirant-se en un cas real, Valle de sombras ficciona l'epopeia d'un turista espanyol que després de patir un assalt d'uns bandolers es recupera en un llogarret aïllat enmig de les muntanyes tot esperant l'estació propícia per emprendre el difícil camí de retorn. Després de Los últimos de Filipinas (2016) i Adú (2020), el director Salvador Calvo torna amb un altre drama en un context exòtic que vol explorar amb certa grandiositat el conflicte físic i emocional d'un individu en relació amb un entorn natural i humà que el supera.

La proposta malda per equilibrar una visió més realista d'aquest racó de l'Índia amb una història que recorre a llocs comuns i a un actor popular, Miguel Herrán, per connectar amb el públic. A Herrán li pesa massa la responsabilitat de portar tot el film sobre les espatlles. Se'l nota fora de registre sobretot a l'hora de transmetre el seu propi pelegrinatge interior, mentre que els pocs secundaris que l'apuntalen, sobretot l'inversemblant personatge que encarna Alexandra Masangkay, no acaben de funcionar. I si bé resulta innegable l'espectacularitat de les localitzacions, no se'n sap extreure la dimensió dramàtica o espiritual.