El Càntut de Cassà, estructura d’Estat

Cassà de la Selva (Gironès)Al bell mig de la plaça Major de Cassà de la Selva, un grup de nens i nenes juguen amb una gran jukebox, que fa sonar a tot volum una cançó popular cantada per algun avi o àvia del poble. Aquesta escena, que es repeteix una vegada i una altra, és una imatge precisa de l’interès, el respecte i l’afició per la música de tradició oral que cada any es viu al Festival Càntut de Cassà de la Selva. Aquest any, el certamen gironí, que arriba a la vuitena edició, se celebra del 15 al 17 de novembre i, durant tot el cap de setmana, al poble s'hi respira un ambient feliç de celebració i alegria a flor de pell: els carrers, els teatres i els embalats són plens de gom a gom de veïns i visitants de totes les edats, que senten la festa com a pròpia, hi participen molt activament i, amb el seu entusiasme, fan que es mantingui viu el valuosíssim patrimoni del cant d’arrel popular.

Bona prova del furor del poble per aquest festival és la rapidesa amb la qual s’esgoten les entrades: amb menys de 2 minuts, el Càntut va exhaurir les places dels quatre àpats cantats de la programació. Aquest any, dissabte, l’encarregat de dinamitzar el dinar, que s’organitza en petit comitè a l’antic restaurant Can Quirze, tancat durant tot l’any però que obre les portes expressament per a l’ocasió, ha estat Adrià Cortadellas, del grup Fetus. Entre mongetes, botifarra, cansalada i rostit, el cantant, acompanyat de dos músics de la banda, s’han aixecat de la cadira per entonar algunes de les cançons recollides per l’infatigable Jaume Arnella, com Pa amb oli, Les rondes del vi o Au, jovent! El trio de Fetus, però, a més d’entregar-se amb honestedat i eufòria al repertori popular, també ha fet sonar temes propis, com La gran xefla, molt corejada entre els comensals.

Durant tot el dinar també s’han animat a cantar altres assistents, grans i joves, i fins i tot s’ha sumat a la festa l’escriptor anglès resident a l’Empordà Simon Furey, amb uns chanties anglosaxons, que Artur Blasco, mestre il·lustríssim de la recuperació del folklore català, ha replicat amb uns cants pirinencs. 

Sopar cantat amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Llavors, a la nit, passades les 10, la festa de dissabte ha continuat fins a les tantes al Bar Centre Recreatiu de la plaça, amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que, amb el seu particular accent de les Terres de l’Ebre, han fet cantar i riure el centenar d’assistents al sopar. Sense micro ni escenari, entre les taules i amb quatre instruments, el grup tortosí ha encadenat actuacions divertidíssimes de jotes i romanços abans de cada plat, amb una confiança i familiaritat realment admirable, jugant amb el seu to bromista, teatral i també un punt gamberro. Es passejaven per la sala amb molta desimboltura, com qui canta al menjador de casa, i el públic, feliç i entusiasmat, ha respost acompanyant a plena veu les repeticions de les tonades des del primer minut. 

De fet, l’estil de la banda Quico el Célio, que veu inequívocament del folklore del sud de Catalunya i el reinterpreta amb un posat còmic i reivindicatiu, lliga a la perfecció amb l’essència i el tarannà del festival cassanenc. Igual que Fetus, també del tot idonis per al dinar del migdia, ja que, en el seu cas, combinen els ritmes durs del punk de garatge amb aires trobadorescos i reivindicacions de la terra.

A part dels àpats cantats, el Càntut també organitza un munt d’activitats durant tres dies: el mateix dissabte, per exemple, el festival també ha programat el trio La Filadora, Marcel Casellas, Ramon Manent, Cocanha o Artur Blasco; a més de diferents xerrades, exposicions i conferències, com la presentació d’un estudi sobre les primeres havaneres de Catalunya, els cançoners de l'Alt Empordà o un record per al mític grup de cançons populars marranes Follim Follam.