La Mare de Déu gitana de la Model tornarà a veure la llum

BarcelonaEl pintor, cartellista i poeta Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) era "artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista", segons el crític Jean Cassou. La seva trajectòria artística va tenir sempre una forta càrrega política que el poder va intentar reprimir una vegada i una altra. La policia franquista el considerava "un home perillós, d'acció i propagador d'idees", així que va entrar i sortir de la Model en diverses ocasions. Una de les seves grans obres la va fer, precisament, durant una de les estades a la presó: la Capella Gitana, que el 1998 va quedar coberta de pintura blanca i blau cel adduint raons d'higiene. Els protagonistes dels murals són, amb els trets calés que donen nom a la capella, la Mare de Déu de la Mercè (patrona de Barcelona i dels presos), el nen Jesús, els àngels i un grup de presos demanant clemència. Ara, el departament de Cultura impulsa la recuperació de les pintures a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Els tècnics van començar a treballar el 17 de desembre amb la col·locació de les bastides, i està previst que el descobriment i la consolidació dels murals duri uns tres mesos.

La Capella Gitana està ubicada en la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria de la Model, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort. Feia la funció d'oratori, on els condemnats a morts passaven els seus últims moments. La cel·la té unes dimensions de 7,6 m² i, gràcies a fotografies, es coneixen els murals de dos dels paraments. Com adverteixen des del departament de Cultura, la descoberta de les pintures és una actuació molt "dificultosa", perquè "les capes sobreposades són molt rígides, estan molt adherides i s’han d’eliminar mil·límetre a mil·límetre per no malmetre la pintura original". Per retirar les capes de pintura plàstica es faran servir "sistemes mecànics i químics", i només es consolidarà el que sigui necessari "per estabilitzar la pintura mural durant el procés d’eliminació de la capa superficial". Pel que fa a la documentació de les pintures, es farà "mitjançant diferents tipus de radiacions abans, durant i després de la intervenció". I quan acabi la descoberta, també es farà una fotogrametria en 3D de tot el conjunt.

Gómez va pintar la capella el 1950 "cedint a la insistència del director espiritual de la presó Model de Barcelona, el sacerdot mercedari Bienvenido Lahoz", s'explica a la web de l'Associació Cultural Helios Gómez. Els tècnics del CRBMC han dividit les obres en quatre fases, la segona de les quals, que ara comença, correspon a la recuperació. Abans, es van fer un seguit d’estudis previs, com analítiques i una prospecció amb obertures de cales a la pintura mural. Aquests estudis van permetre confirmar l’existència de pintura mural a tota la cel·la i el sostre, "encara que no totes les parts contenen figures o ornamentacions", segons les mateixes fonts. La tercera fase de la feina consistirà en la restauració i la quarta en l'elaboració d'un protocol de conservació preventiva. Per últim, l'espai es museïtzarà en la línia de l'Espai Memorial previst a la quarta galeria i el panòptic de la presó.

"Un atemptat contra l'art"

El cobriment dels murals que es va fer el 1998 va ser molt polèmic: s'hi van manifestar en contra els artistes Antoni Tàpies i Carles Fontseré; Josep Lluís Carod-Rovira, que aleshores era president d'ERC; el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, l'escriptora Teresa Pàmies, el dibuixant Forges, el músic Joan Manel Serrat i l'associació SOS Monuments. També l'historiador de l'art i exdirector del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Xavier Barral i Altet, que va titular Atemptat contra l'art un article sobre l'ocultament publicat al diari Avui. "Ara per ara cal obtenir l’arrencament i la restauració de les pintures murals de la Capella Gitana (si encara existeixen sota l’emblanquinat), tant pel seu caràcter històric i testimonial com per la seva importància artística. Helios Gómez s’ho mereix", reclamava Barralt i Altet. "No és només una qüestió d’art, també és un deure de la nostra societat envers els qui van viure molts anys empresonats perquè creien en la llibertat", subratllava. Els tècnics del CRBMC van fer una primera visita a la capella un any després. Van comprovar que les pintures estaven ben adherides a la capa de preparació de guix i que, com a mínim, hi ha dues capes de pintura plàstica a sobre. Després de la visita, la intervenció va quedar aturada a l’espera que la presó deixés de funcionar, un fet que va succeir el 2017.

Abans de la recuperació dels murals, el 2020 es va poder veure una rèplica de la Capella Gitana al final de la gran exposició que La Virreina va dedicar a Gómez, titulada Dies d'ira. Aquella reproducció va estar marcada per una polèmica interna: el fill de l'artista, Gabriel Gómez, temia que si la còpia tenia molt èxit el Govern no escoltaria la seva demanada de restaurar l'original. "Helios Gómez és un artista importantíssim, clau per entendre la nostra modernitat", va dir l'artista Pedro G. Romero, que va ser el comissari de l'exposició. "També és un artista del present per la seva reivindicació dels gitanos com a subjecte polític nou i emergent, i tenia molt clara la distribució de les seves imatges com ho fa un activista i que havien de tenir un llenguatge d'avantguarda i no populista", subratllava Romero.