Caperutxes, cuculles, campironats… tants de pobles com noms

Arreu de les Balears s'utilitzen prop d'una vintena de variants diferents per anomenar els penitents de les processons de Setmana Santa

Membres d'una confraria a punt per sortir a la processó de Palma.
Cati Moyà
07/04/2023
2 min

Palma'Caperutxes' als pobles del Raiguer, 'campinorats' a Manacor o 'xirineus' a Muro. Són només algunes de les variants que s'utilitzen arreu de les Balears per anomenar els penitents de les processons de Setmana Santa, però n'hi ha moltes més. L’investigador de la cultura popular mallorquina Rafel Perelló en té recollides més d’una trentena que s’empren als territoris de parla catalana, i més de la meitat són emprades a l’Arxipèlag. Ell, com a bon manacorí, fa servir el terme 'campinorat', una variant de l’'encapironat' que s’empra tradicionalment a Felanitx i s’Horta tal com va recollir mossèn Alcover.

Vosaltres com anomenau als penitents de les processons?

“A Sencelles en deim 'carapulles'”, explica Jordi Llabrés Sans, cronista oficial de Sencelles, “però a Sineu, per exemple, en solen dir 'cucuis'”. La paraula 'carapulla' és una de les diverses variants que admet la forma majoritària 'caperutxa', emprada sobretot al Raiguer de Mallorca i que a llocs com Esporles i Palma es transforma en 'caraputxa'. L’orígen de la paraula prové del caperó, el cobrecap alt i acabat en punta que empren els penitents. “Tradicionalment es cobrien el cos i la cara perquè per pública que fos la penitència no s’havia de saber qui era el penitent”, explica Llabrés, “i de fet hi ha encara gent que surt de casa seva vestida, ja, perquè no els identifiquin. Ara bé, els caperons havien de ser alts perquè els veiessin venir d’enfora”. 

'Cuculles' a ses Salines i Sant Joan

La paraula 'cuculla', emprada per referir-se al cim d’una muntanya o a la part superior d’un edifici acabat en forma de punxa, també ha derivat en un grapat de fórmules que s’utilitzen a diferents pobles de Mallorca: els 'cucuis' de Sineu, les 'cucues' d’Artà, Campos i Santa Margalida, i les 'cucuies' de ses Salines i Sant Joan. “I encara hi ha lloc on els diuen 'judios', si no vaig errat”, afegeix Jordi Llabrés Sans. 'Cucurulls', 'caputxins' i 'xirineus' són també formes emprades avui i que tenen orígens diversos. Aquesta darrera, que es fa servir a Muro i Llubí, prové de 'cirineu', que no és més que una persona que ajuda una altra especialment en un treball feixuc. Les diferents maneres d'anomenar els penitents de les processons aquest dies deixen el seu rastre a les xarxes socials.

A Palma també existeix 'es cabrum', concepte emprat per definir un grup de penitents molt particular: són aquells que surten a la processó del Dijous Sant de Ciutat i que no pertanyen a cap confraria. Són els primers que surten de l'església de la Sang i van per lliure a l'hora de triar l'hàbit tot i que desfilen com la resta dels confrares, en dues fileres a cada costat del carrer.

stats