'Capicua', una revista dedicada a promoure la cultura portuguesa
L'objectiu de la publicació és "donar a conèixer autors portuguesos desconeguts, ja que aquí es tradueix poca literatura portuguesa"
BarcelonaBarcelona acull aquest dijous la presentació de 'Capicua', revista bilingüe de periodicitat anual que va néixer el 2010 per divulgar l'obra d'escriptors catalans a Portugal i escriptors portuguesos als Països Catalans. CatalunyApresenta, la 124a Comunitat Catalana a l'Exterior, és l'associació que edita aquesta publicació de traducció literària amb el propòsit de "donar a conèixer autors catalans a Portugal que no són prou coneguts i aquí autors portuguesos que no siguin els més coneguts", segons explica la presidenta de CatalunyApresenta, Anna Cortils, que ha apuntat que "aquí es tradueix poca literatura portuguesa". Un grup de traductors i gent vinculada al món editorial i de la traducció va decidir crear l'any 2010 una revista que donés a conèixer la literatura dels Països Catalans i Portugal en ambdós indrets. Així va néixer 'Capicua', impulsada per CatalunyApresenta, la comunitat catalana establerta a Portugal que es dedica a promoure activitats relacionades amb la cultura catalana al país lusità.
Presentació del tercer número avui a Barcelona
La revista va néixer l'any 2010 amb el propòsit de ser de periodicitat semestral. Amb tot, la dificultat per accedir a les subvencions, apunta Cortils, va portar a publicar la revista anualment. 'Capicua' es pot trobar en llibreries de Lisboa i Porto, a Portugal, i a casa nostra, a Barcelona, Mallorca, València i Vic.
Fa uns mesos va arribar als quioscos el tercer número, que es presentarà aquest dijous a les vuit del vespre a la Llibreria Pequod del barri de Gràcia de Barcelona. L'anterior presentació, l'any passat, del primer i el segon número, "va ser un èxit, va venir molta gent i vam aconseguir donar a conèixer la revista", celebra Cortils.
En aquest tercer número s'investiga què es fa i com és la literatura a les illes atlàntiques i mediterrànies. En aquest sentit, els dossiers van dedicats a dos escriptors de la mateixa generació, Joao de Melo i Maria Antònia Oliver. De Melo és testimoni de fins a quin punt l'experiència de la guerra colonial ha estat important per a la literatura portuguesa, mentre que Oliver presenta la visió de com la cultura serveix per lluitar contra els efectes devastadors d'una llarga postguerra.