Cara a cara entre el talent emergent de l'escena jazz portuguesa i la mallorquina

PalmaEl segon dels reptes 'ménage à jazz' del festival Alternatilla ha estat una d'aquestes nits en què no sabíem bé què esperar -ni nosaltres ni els mateixos músics-, però que ha servit per convèncer-nos que un concert de jazz és el marc perfecte per a una cita a cegues damunt l'escenari.

El quartet que vàrem veure a l'escenari de l'Espai 36 de Sant Llorenç era absolutament inèdit, mai abans havien tocat els quatre junts, ni tan sols assajos, a penes s'havien conegut durant les proves de so unes hores abans. I no qualsevol músic accepta un repte així, és difícil i hi ha risc que no funcioni "la química". Marta Garrett, André Santos, Pere Bujosa i Teo Salvà varen afrontar aquest 'ménage à jazz' amb valentia. El resultat de la trobada dels dos portuguesos amb els mallorquins es va sentir natural i creïble, una aportació d'iguals a un quartet en què importa més l'acció col·lectiva que els solos. Amb un so definit i nítid, la música va fluir amb expressivitat i precisió, amb efectius jocs rítmics i melodies executades amb excel·lent solvència. Un preciós repertori amb una mescla d'estàndards de jazz i música brasilera.

La lisboeta Marta Garrett va cantar amb frescor i sensibilitat seductores, va assumir el paper protagonista durant les presentacions dels temes, però sempre mostrant humilitat i admiració pels seus companys d'escenari, que es varen encarregar del desenvolupament rítmic i harmònic.

Eren quatre joves músics amb un saber fer impecable que es varen gaudir mútuament amb complicitat, transmetent delit a un públic que els va premiar amb entusiasmats aplaudiments.

Si en entrar no teníem clar què esperar, en sortir totes les cares eren somrients i en les converses hi havia un comentari comú: "Fantàstic. Ens ha encantat".