Les cares dels torturats, a la façana de la comissaria de la Via Laietana

BarcelonaLa lluita de les entitats memorialistes per recuperar per a la ciutadania la Prefectura de la Via Laietana és, com tantes altres, molt llarga. Fa anys que ho reclamen. Dos dimarts al mes tallen la Via Laietana i es planten davant la comissaria per reivindicar-la i oferir el testimoni de persones que hi van patir tortures. Aquest divendres, a l’avantsala del 20-N en què es commemora el 46è aniversari de la mort de Franco, Òmnium Cultural, juntament amb entitats memorialistes, ha tornat a exigir el canvi d’usos de la Prefectura de la Policia Nacional de Barcelona perquè esdevingui un espai de memòria democràtica. "Volem que aquest centre de l'horror es converteixi en un espai de memòria contra el totalitarisme, per la llibertat i per la democràcia -clamava el president d'Òmnium i ex-pres polític, Jordi Cuixart-. Fa massa temps que es demana que acabi aquesta ignomínia, no volem esperar més i no ens serveixen les mitges tintes".

Amb la porta principal tancada a pany i forrellat i protegida amb un plàstic, i els agents de la Policia Nacional amb els braços plegats i situats en un dels laterals de l’edifici, l’acte ha començat amb el Cant dels ocells, la música que va interpretar Pau Casals fa 50 anys a les Nacions Unides. A l'escenari hi han pujat víctimes de la tortura de l'època franquista i de la Transició, però també del 2017 i el 2019. Pilar Rebeque hi va ser torturada el 1970: "Via Laietana significa humiliació, repressió, vexació, tortura, tracte degradant i la sensació que poden fer el que vulguin amb tu amb tota impunitat. I, per a una dona, era pitjor, ens volien embrutir -explicava-. Els companys deien que quan sortien i anaven a la Model descansaven; les dones, no".

Blanca Serra va ser torturada durant la Transició, quan a Espanya ja hi havia democràcia: el 1977, el 1979 i el 1981. "Avui soc aquí, però no passo mai pel davant d'aquesta casa dels horrors. Jo hi vaig estar quan manava el PSOE. És una vergonya intolerable que hi hagi una partida milionària per remodelar aquest edifici maleït. Volem que la Policia Nacional desaparegui i que aquest edifici sigui per a la gent", ha dit. Hi ha hagut també el testimoni de l'advocada Norma Pedemonte, que defensa el Guillem, la Paula i el Roger, que van ser víctimes de la violència policial entre el 2017 i el 2019. Carles Vallejo, sindicalista, detingut i torturat el 1970, ha reivindicat l'espai per recordar l'immens dolor que s'hi va patir, però també com a lloc de resistència: "Ho reivindiquem no per la nostra condició de víctimes sinó també per la lluita moral, una lluita que va anar desgastant la dictadura".