Carla Nyman: "Guanyar un premi no et converteix en escriptora"

PalmaMovernos en la sed, poemari guanyador del premi Valparaíso de poesia, és un llibre "difícilment classificable", que té "veu pròpia" i que destaca per "l'exactitud dels seus versos". Això és el que va dir el jurat del títol guardonat, que competia amb un centenar de poemaris més. Darrere els versos de Movernos en la sed, que es publicarà el mes d'abril, hi trobam Carla Nyman, una escriptora mallorquina de 24 anys, instal·lada a Madrid, que intenta sobreviure amb l'ofici d'escriure.

El món de la literatura li interessa des de petita. "Crec que ve d'un interès sempre per explicar coses sense voler ser explícita", precisa; una manera de voler fer-se entendre que implicava sempre investigar i jugar amb les paraules per explicar la realitat. "No m'agrada utilitzar paraules o expressions que no ens duen enlloc, vull veure fins on puc tensar la paraula".

N'ha après, de tensar les paraules, de treballar-les i de polir-les fins que prenguin la forma adequada. De fet, el Valparaíso de poesia no és el primer premi que guanya. Fa un any, la peça de teatre Mientras la puerta siga cerrada, firmada per Nyman, va ser seleccionada per participar en el III Festival Internacional de Dramatúrgia Femenina d'Atenes 2021, amb posada en escena i traducció al grec. A més, l'any 2019 va ser finalista del premi Adonáis de poesia, i ha estat guardonada amb el XXI Premi Gloria Fuertes de poesia jove pel seu poemari Elegías para un avión común, entre altres reconeixements. No obstant això, diu que és inviable viure únicament de la creació.

"El món artístic, en general, és un ofici precari. A vegades, vist des de fora, sembla una cosa tremenda, però no sempre té una recompensa econòmica", assenyala. Sobre els premis, diu que serveixen com a altaveu, com a pont per arribar a més gent: "Serveixen per donar-te a conèixer, fer-te visible. Però no ets poeta per guanyar un premi, els guardons no et fan escriptor". Nyman també fa cursos d'escriptura creativa; mentrestant, està en la fase de preproducció d'una obra de teatre a Madrid i col·labora, també, amb dues actrius de Mallorca per tirar endavant una altra peça de teatre. "Hem d'aprendre a compaginar-ho tot".

Movernos en la sed és un crit de calma enmig d'uns temps frenètics, i un reflex de com el cos es veu afectat per l'ansietat: "La composició dels versos, amb la gramàtica dislocada, vol ser una manera de mostrar com el cos somatitza el dolor al qual estam sotmesos constantment". A més, l'escriptora també toca temes com l'amor, el sexe i el desig de la dona: "Se'n parla poc, del desig de les dones, de com vivim el sexe. Tenia ganes de donar-hi voltes. Estam plenes d'ansietats i inseguretats. Diguem-ho. No m'agrada que hàgim de fingir que estam bé".

El jurat del premi Valparaíso de poesia va destacar el domini lingüístic de l'autora, que reconeix que és un camp que sempre li ha despertat certa curiositat. "La lingüística m'interessa moltíssim, així com la importància que té una llengua per explicar la seva realitat. Jo he crescut en un entorn bilingüe i això m'ha enriquit moltíssim", comenta Nyman. Recorda que quan estudiava Filologia Hispànica a Sevilla va participar i organitzar molts debats que tractaven la situació sociolingüística de l'estat espanyol. "És evident que aquí hi ha llengües menyspreades, i també dialectes de l'espanyol. Era molt interessant veure que hi havia gent que vivia totalment desconnectada d'aquest fet, mentre que altres havíem crescut en una realitat bilingüe, que vol dir amb dues maneres de veure el món i de crear vincles amb la gent", explica.

Encara que hagi guanyat dos premis de poesia, Nyman assegura que el teatre és el que més li ha agradat des de sempre: perquè requereix diàleg, pel conflicte, perquè planteja dubtes de manera més directa i en comunió amb més gent. La poesia va arribar a la seva vida "de manera fortuïta": "Vaig adonar-me que tot el que escrivia tenia un substrat poètic", diu, i confessa que li agrada hibridar gèneres i instal·lar el dubte en el lector. Igualment, i gairebé irremeiablement, "hi haurà poesia en tot el que faci", encara que no tingui forma de vers.