Carles Gispert: "La política cultural és paternalista"

PalmaArtista i activista, Carles Gispert és membre destacat de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears, un col·lectiu amb 200 socis que ha fet de la crítica al poder una de les seves banderes.

Les entitats culturals, en general, i els artistes associats, en particular, us estau mostrant molt crítics amb els governants actuals, especialment els darrers mesos. Tal vegada vivíeu més bé amb el PP...

En absolut. Nosaltres vàrem ser molt crítics amb el PP. Record que vàrem fer accions molt contundents per rebutjar unes polítiques que no ens agradaven. El #FrauJove -en protesta per la desaparició, des del 2012, del certamen Art Jove d’arts visuals- n’és un bon exemple. El que passa és que ara s’inverteix en cultura, però en realitat no acaben d’entendre que no tot és doblers i que les coses no es fan així. Per una banda, la política cultural d’ara és paternalista. Els gestors actuals et donen consells de com has de plantejar els teus projectes: “fes aquest taller o aquest curs i n’aprendràs...”. I d’altra banda, i això és el més important, incompleixen les seves promeses sobre la democratització de la vida pública. El Govern o l’Ajuntament de Palma, que controlen espais com Es Baluard i la Fundació Miró, no fan res perquè les coses canviïn en aquest àmbit. La gestió del Casal Solleric i de la destitució de qui n’era el director (Fernando Gómez de la Cuesta) ha estat un punt d’inflexió en les nostres crítiques. Ha estat una gestió matussera.

Segons vós, a De la Cuesta se’l lleven d’enmig perquè no és de la corda política dels partits d’esquerra que governen Cort?

En realitat se’l lleven de damunt perquè volen controlar la vida cultural de Palma i la Fundació (Palma Espai d’Art) és clau en aquest sentit.

Però el defenestren els mateixos polítics que varen obrir un procés transparent, amb un jurat de professionals independents que el trià... No estaven obligats a fer un concurs. No em quadra que al cap de 50 dies el boicotegin.

No ens n’han explicat mai clarament les raons. De tota manera, aquest procés per triar-lo l’enceten perquè les entitats els pressionam perquè sigui així. L’Ajuntament no sabia, ni sap encara, què vol fer amb el Solleric.

De la Cuesta no va reactivar el Centre d’Art i Creació de Ses Voltes ni va crear la comissió assessora del patronat del Solleric, dos compromisos de Cort que ell va acceptar en assumir el càrrec...

No se’l pot responsabilitzar de tot. Feia 50 dies que era al càrrec i prèviament Cort tampoc havia fet la seva feina per posar unes bases sobre les quals ell gestionàs. No podia crear la comissió assessora perquè per a això s’han de modificar els estatuts de la Fundació i ell no pot fer-ho. Són excuses.

Tenia projectes personals que topaven amb la gestió de la Fundació.

I Francesca Niell també en tenia quan va assumir la direcció general.

És a dir, trobau que aquests projectes personals no entraven en contradicció ètica amb el seu càrrec?

Crec que no eren motiu suficient per cessar-lo.

Vàreu ser molt crítics amb la selecció de Francisco Copado com a director de la Fundació Miró. El temps us està donant la raó?

No sortirà de mi cap crítica a Copado. L’associació que represent i jo mateix hem estat crítics amb el procés de selecció. En aquest cas, les coses es varen fer amb manca de transparència. Mirau, si els polítics volen saber de què va la cosa, que escoltin Jaron Rowan (investigador i agitador cultural), que dimecres que ve serà a la llibreria Drac Màgic de Palma per presentar el seu darrer treball, Cultura libre de Estado (en el marc del cicle ‘Emergències, llibres i converses sobre polítiques culturals’). Rowan defineix molt bé tot això de què estam parlant i es basa en el fet que no podem acceptar la idea que la ciutadania consisteixi a votar cada quatre anys.