L'artista mallorquí Carles God guanya la prestigiosa beca Fulbright d'arts visuals
Només un artista per país pot obtenir l'ajut, que li permetrà fer un màster a l'School of Visual Arts de Nova York
PalmaL'artista Carles God (nom artístic i acrònim de Garcia O'Dowd) ha estat guardonat amb la beca Fullbright d'ampliació d'estudis artístics per fer un màster a l'School of Visual Arts de Nova York. La beca Fulbright d'arts visuals és una de les més prestigioses del món per cursar estudis universitaris, ja que el procés de selecció és competitiu. Cada any s'atorguen només cinc beques a Espanya, una per a cada modalitat.
Carles God té una prolifica trajectòria en l'art visual, marcada per l'activisme, l'autoedició i els circuïts alternatius.'Heaven is a town much like Shagaluf' és un dels projectes de Carles God que més va cridar l'atenció del tribunal de la beca Fullbright. God va fer una investigació de dos anys sobre Magaluf on va documentar i representar tant el turisme d'excessos d'alcohol i sexe com les ànsies de llibertat de les classes populars britàniques.
En l'obra també retrata el turisme com un colonialisme contemporani i reflexiona sobre els models econòmics i empra l'imaginari 'cartoon' de 'The Rise and Fall of Eden', una cosmogonia fictícia de l'autor. "Em va preocupar el fet que el turisme a Mallorca s’ha tornat com una religió. Qualsevol cosa que qüestioni el model turístic ja és com una erigia", explica l'autor.
El projecte d'estudis que l'artista desenvoluparà a Nova York es diu 'Zugunruhe' i consisteix en un pòster narratiu sobre fronteres i migració humana. La investigació la va començar el 2016 als Balcans, i va continuar amb l'experiència al vaixell 'Open Arms'. El pla és expandir la recerca al continent americà, traçar connexions amb la història del país i la situació actual quant a fronteres i política migratòria.
En aquest sentit, God explica que li interesa especialment investigar "perquè ara el moviment de persones s’està limitant quan la immigració és una cosa intrínseca de la humanitat, sempre n’hi ha hagut". Es posa d’exemple a ell mateix, que és fill d'un immigrant manxec i d'una irlandesa que va venir de vacances a Mallorca i s’hi va quedar. “Jo mateix sóc producte del xarneguisme i del ‘guiri’”, apunta. "Per què un turista és benvingut i una persona que ve a treballar i a aportar a la comunitat, no ho és", es demana.
Tot i que aquest és el projecte principal, també li agradaria transformar l'obra 'Heaven is a town much like Shagaluf' amb un llibre. A més, està obert a les possibilitats que puguin sorgir allà. . “Aquest projecte és un punt de partida. No tindria cap sentit anar a estudiar i saber exactament què faràs”, assenyala.
Carles God torna a l'acadèmia després d'anys sense tenir-hi relació. Va ser després d'una residència d'un més a l'Slade School of the Arts de Londres que se n'adona que "dins l’acadèmia es poden fer moltes coses, quan abans pensava que no tornaria”, assegura. “Estar a l’acadèmia significa estar en un espai d’oxigen i experimentació”, afegeix. L'objectiu màxim per ell és "com aprendre, dins d'una escola molt especialitzada en la indústria, estratègies efectives de comunicació", és a dir, "desenvolupar al màxim les meves capacitats comunicatives a través de l'art".
El procés d’aplicació a la beca Fulbright és d’aproximadament un any, i molt exigent. Carles God va rebre la resolució fa aproximadament un mes i marxa aquest dissabte. “Normalment des de la resolució fins que marxes hi ha més temps, però el fet que no hi hagi un govern definitiu a Espanya ha allargat els tempos”, assegura.
Un altre repte per ell és aconseguir finançament per al segon curs del màster. "Me'n vaig amb un visat de dos any a fer un màster de dos anys però només me'n paguen un. Així que una altre repte és aconseguir el finançament per seguir els estudis el segon any", explica. Les beques Fulbright van néixer després de la II Guerra Mundial per incentivar l'intercanvi acadèmic internacional, la cooperació i la tolerància.