L'eficiència de l'arquitectura feta amb materials naturals

BarcelonaL'arquitecte mallorquí Carles Oliver (Felanitx, 1979) diu d'ell mateix que és arquitecte per l'Etsab i "mestre d’obres per necessitat professional". Des de l'any 2009 ha desenvolupat un reguitzell d'obres, juntament amb els seus col·legues, que s'ha convertit en plena emergència climàtica en un referent de sostenibilitat ambiental nacionalment i internacionalment. "Cada projecte és una petita passa en aquesta recerca –explica Oliver–. Crec que a les Balears s'està produint aquesta recerca col·lectiva i, en el meu cas, en cada projecte vaig una mica més enllà, tant per millorar el confort com per garantir que no hi hagi pobresa energètica i reduir el consum de les persones que hi viuen".

Oliver va guanyar el premi FAD 2018 i el premi LIFE 2021 al millor projecte de medi ambient per la Comissió Europea amb un bloc de catorze habitatges protegits a Sant Ferran de Formentera, on va fer servir la posidònia com a material aïllant. Des d'aleshores ha desenvolupat altres projectes pilot com els cinc, vuit i dinou habitatges de protecció pública (HPP) a Palma, o sis HPP a Santa Eugènia i l’ecobarri UAC2 a Campos, i obres de rehabilitació com les de la casa del carrer Sant Miquel, 19, a Palma, i les de Can Lliro a Manacor.

Tots ells formen part de La recerca col·lectiva d’un nou model productiu, de la qual Oliver parla a Olot dins el programa obert de conferències del taller d'estiu anual de l'estudi RCR. Pel que fa a com han anat millorant l'eficiència energètica dels edificis, als habitatges de Formentera el consum previst per càlcul és de 14 quilowatts per metre quadrat i any; al bloc de vuit habitatges al carrer Salvador Espriu de Palma, 7,8 quilowatts, i als sis del carrer de ses Monges de Santa Eugènia, 4,8 quilowatts. "Crec que hem demostrat que aquesta manera de treballar es pot aplicar a qualsevol escala", diu Oliver.

Una de les claus de la recerca d'Oliver va ser adonar-se que els materials que tenim al nostre abast són previs a la revolució industrial. Així que en els seus projectes fa servir materials propis de l'arquitectura vernacular i uns altres d'empreses que estan fent la transició ecològica i que Oliver resumeix amb el concepte de "mapa de recursos". "El mapa de recursos el formen molts factors: als materials vernaculars i de les empreses en transició ecològica hi hem de sumar els factors atmosfèrics (la temperatura, la humitat, la radiació solar, el vent, la pluja) i els factors socials", diu. L'objectiu de tot plegat és fer uns edificis que siguin més confortables no només ara, sinó més endavant, quan les condicions climàtiques es tornin més extremes. "No es tracta només de reduir les emissions de diòxid de carboni, sinó també que els materials garanteixin que la vida útil de l'edifici sigui més llarga, requereixin menys manteniment i que el confort a llarg termini estigui garantit", explica Oliver.

Un canvi de perspectiva de l'ofici d'arquitecte

Aquesta feina dels materials també ha tingut un impacte en com Oliver entén el seu ofici, així que va passar a treballar d'una manera molt diferent de la més habitual. "Quan vam començar amb el primer projecte, entenia l'arquitectura tradicional com unes ulleres per anar descobrint aquell mapa de recursos, perquè en aquell moment els recursos de l'arquitectura vernacular no eren tan habituals a les obres. Però potser encara dissenyàvem des d'un llenguatge més del moviment modern i ens ha passat que, a mesura que hem incorporat els materials d'arquitectura vernacular i hem començat a dissenyar des de les característiques de materials naturals com la pedra de marès, curiosament, el resultat s'acaba semblant a aquesta arquitectura vernacular, encara que no l'estiguis copiant; per un procés de depuració", assegura.

Així mateix, aquesta manera de treballar ha fet que arribin a tipologies a les quals no haurien arribat sense aquests materials, com "les dues alçades, la utilització de voltes de canó en planta baixa, per acumular inèrcia a l'estiu i refrescar de forma passiva, combinades amb cobertes inclinades amb estructura lleugera de fusta en planta primera, per simplificar la construcció i millorar la durabilitat en comparació amb les cobertes planes". "Amb aquestes condicions que tenim, on la crisi climàtica és una prioritat, s'han produït una sèrie de modificacions legislatives que han fet possible aquesta manera de treballar", conclou Oliver.

Després de Carles Oliver, les conferències del taller d'estiu dels RCR continuaran amb Lacol arquitectura cooperativa (9 de juliol), guanyadora del premi Mies van der Rohe en la categoria d'arquitecte emergent, i amb l'estudi francès Lacaton & Vassal, guanyador del premi Pritzker 2021 (11 de juliol).