Carme Elias: "No estic enfadada amb la vida, li estic agraïda"

BarcelonaMentre rodava el drama Las consecuencias, Carme Elias (Barcelona, 1951) va tenir moltes dificultats per recordar les frases del guió. Aquestes imatges de frustració i dolor, de presa de consciència d’un problema seriós, es mostren en carn viva al documental sobre l’actriu que s’estrena aquest divendres just després de guanyar el Gaudí: Mentre siguis tu, que ha dirigit Claudia Pinto –la mateixa directora de Las consecuencias–, parla sobre l’Alzheimer que pateix Elias, però sobretot és un cant a la vida de l’actriu i a la seva lluita per mantenir-se connectada a la identitat pròpia.

"Feia poc que tenia el diagnòstic i vaig agafar un tren a València amb el meu fill per explicar-li a la Clàudia, perquè és una de les meves grans amigues i no l'hi volia dir per telèfon –explica Elias–. I ella em va dir: «Vols que deixem un rastre sobre això?» Jo vaig dir que sí i, per a sorpresa meva, dues hores després ja va aparèixer un equip amb càmeres i va arrencar el documental". L’entrevista amb l’ARA té lloc en un bar del barri barceloní de Gràcia, on viu Elias, i transcorre amb fluïdesa, tot i alguns lapsus normals. L’actriu es mostra animada: "Ho porto bé, he acceptat el que em passa. L’Alzheimer és un enemic contra el qual no puc lluitar, així que he decidit fer-me’n amiga i li dic Al, que m’agrada més. I parlar amb tu, amb la premsa, m’estimula. És com donar-li continuïtat a la meva vida d’actriu. I si puc contribuir a visibilitzar una malaltia que sempre es quedava tancada a casa... És una missió a la vida que em motiva".

A Mentre siguis tu, Elias despulla la seva intimitat sense reserves. La càmera captura moments de fragilitat –poc després de l’homenatge que li fan a l’Acadèmia del Cinema Espanyol, té problemes per recordar la gent que hi acaba de participar–, però abunden els moments de ferotge lucidesa, ja sigui repassant el seu arxiu personal, conversant amb el neuròleg o preparant el discurs pel Gaudí d’Honor. Ella treu ferro a la seva generositat: «Mostro la meva intimitat amb facilitat perquè he passat molt temps davant les càmeres, hi estic acostumada. L’actriu encara existeix, jo la noto. I sé representar bé el paper de mi mateixa: quan callar, quan parlar... Si algú no em conegués no s’adonaria que em passa res. D’alguna manera, segueixo fent la meva feina, amb la diferència que aquest cop no represento una ficció, sinó una cosa que m’està passant de veritat».

Seria frívol parlar d’un costat positiu de l’Alzheimer, però fins i tot Elias reconeix que la malaltia l’ha ajudat a gestionar millor el seu excés de perfeccionisme. Ara està "més tranquil·la", diu. "M’accepto més i no soc tan exigent amb mi mateixa. Quan era jove sempre buscava mestres i aprendre més, volia l’excel·lència i la perfecció. Però la perfecció no existeix, només existeixes tu". En aquest sentit, diu, fer públic que pateix Alzheimer l’ha fet sentir alliberada: "Ha sigut com despullar-me i dir, mireu, jo ara soc això, és el que hi ha. Tenia por que pel carrer m’atraquessin o ves a saber què, però ha sigut el contrari, he rebut una onada d’afecte, tant de la gent que em coneix com de la que m’atura pel carrer. I en lloc de sentir-me despullada, em sento protegida".

L’any passat, Elias va publicar un testimoni en forma de llibre sobre la seva situació, Quan deixi de ser jo. Al documental se la veu firmant exemplars per Sant Jordi, xerrant animadament amb els lectors. "Tothom m’explicava una història dramàtica sobre una mare, una germana... La gent té la necessitat de compartir el que li passa". I tot i l’avanç de la malaltia, Elias continua escrivint. "Estic escrivint coses per a mi i resumint els meus diaris, i m’ho estic passant molt bé. Quan miro enrere penso que he estat valenta. No hi havia cap actor, a la família. He arriscat, i he fet la vida que volia. He tingut disgustos en la vida privada, com tothom, però estic satisfeta. No estic enfadada amb la vida, li estic agraïda".

Última voluntat

Tot i l’agraïment que sent per la vida –o precisament a causa d’aquest agraïment–, Carme Elias ja s’està preparant per morir. L’actriu està decidida ("quan ja no sigui jo mateixa", subratlla) a fer ús de l’eutanàsia, que es va legalitzar unes setmanes després de conèixer el seu diagnòstic. "Vaig visitar una amiga que té Alzheimer avançat i em vaig adonar que jo no volia arribar fins aquell punt –diu–. En aquest sentit, tenir l’opció d’una mort digna em dona molta tranquil·litat. He fet un testament vital i la meva família ha participat en la decisió. És complicat per a ells, perquè amb les malalties mentals són els familiars els que han d’executar la voluntat. Però estic segura que seran prou forts per fer-ho".