Talent arquitectònic català per revitalitzar un bocí de la història gallega
Carme Pinós i Carles Enrich guanyen el concurs per rehabilitar la finca i el 'pazo' de Lourizán
BarcelonaA l'hora de desenvolupar els seus projectes, l'arquitecta Carme Pinós (Barcelona, 1954) sempre ha posat molta atenció en el lloc on ha d'intervenir. Quan fa uns anys va rebre l'encàrrec d'ampliar l'hotel mallorquí de Son Brull, Pinós s'ho va agafar com un exercici de paisatgisme i va integrar quatre noves vil·les en l'entorn de l'hotel amb uns murs de pedra que tenen un aire agrícola. Actualment té en obres un celler a Burgos que està parcialment enterrat per fusionar-lo amb el lloc. D'altra banda, el seu col·lega Carles Enrich (Barcelona, 1980) és conegut per obres com la sensible adequació del recinte emmurallat i la capella del castell de Jorba.
Pinós és una degana del sector a Catalunya i internacionalment, i el d'Enrich és un dels despatxos joves més destacats. Fa poques setmanes van guanyar plegats el concurs per rehabilitar la finca i el pazo de Lourizán, a Pontevedra. "Érem els únics catalans, la resta eren sobretot gallecs. Tothom ens va felicitar, i és com si els haguéssim guanyat el concurs del Parc Güell", afirma Enrich. De manera unànime, el jurat va destacar que la proposta de Pinós i Enrich, per damunt dels altres set participants, és molt respectuosa amb el lloc i permet aconseguir "l'equilibri necessari entre natura i arquitectura". El jurat considera que "la forma d'actuar sensible, silent i meticulosa, que s'estén a tot l'àmbit de la finca i la resta dels edificis", "s'aproxima a l'actuació mínima i imprescindible per assolir els objectius fixats a les bases del concurs".
"Amb el Carles ens uneix, sobretot, que apostem fort", afirma Pinós. "I que ens arrisquem", subratlla Enric. "Tenim visions diferents de l'arquitectura, però com que ens respectem molt, sumem", rebla Pinós. L'envergadura i la complexitat del projecte feien gairebé imprescindible que les propostes de concurs fossin per equips, i comptar amb col·laboradors locals com biòlegs i enginyers forestals. A Pinós li agrada recordar que la col·laboració amb Enrich va sorgir de dos germans bessons, un dels quals treballa amb ella i l'altre amb Enrich, que els van posar en contacte. I l'aliança ha continuat amb un altre concurs del qual no poden donar cap detall perquè està en curs.
Una recuperació molt reclamada pels veïns
La història del pazo de Lourizán es remunta al segle XV, i es va fer famós perquè al segle XIX va ser la residència estival del polític gallec Eugenio Montero Ríos, conegut pel seu paper negociador en el Tractat de París entre Espanya i els Estats Units, després de les derrotes espanyoles a les colònies de les Filipines i Cuba. L'àrea d'actuació del projecte és de 24,4 hectàrees, i la superfície construïda d'uns 3.303 m2. Actualment el pazo està molt deteriorat i la rehabilitació és també una demanda reiterada dels veïns. El complex inclou el Centre d'Investigacions Forestals, i després de la rehabilitació hi haurà també un hotel, sales d'exposicions i un pavelló multiús, aquest últim molt integrat en la topografia i amb una coberta inclinada fotovoltaica. El pressupost de la restauració és de 17,3 milions d'euros, i està previst que les obres estiguin acabades el 2027.
"Un dels punts forts en què ens vam entendre molt des del principi és que vam fer una reprogramació, o una redistribució crítica del programa. Ells feien propostes com enderrocar l'interior d'un edifici, però després de les visites que hi vam fer vam arribar a la conclusió que adaptant millor el programa als edificis existents podíem optimitzar recursos i reinvertir els diners que ens estalviàvem en la construcció d'un nou pavelló", explica Enrich. "La proposta que ens feien implicava convertir un hivernacle del segle XIX en un espai polivalent, i nosaltres ens hi vam negar", explica Pinós. Així que, després d'una intervenció mínima, servirà com a espai d'exposicions. "Ha guanyat el sentit comú", subratlla l'arquitecta.
El pazo acollirà el centre de recepció de visitants, les sales d'exposicions, un hotel amb vint habitacions i un restaurant. "La part de l'hotel que ens presentaven com un semisoterrani gairebé la convertim en la part més noble de l'hotel: entrem per aquesta part de baix, i fem un espai de doble alçada perquè hi entri la llum. En diuen pazo, però realment és un palau; té una escalinata magnífica que fa gairebé cinc metres", diu Pinós.
L'antiga escola acollirà tallers i oficines a la planta baixa, i una residència d'investigadors a la primera. L'edifici de l'antic trull es manté com a edifici d'oficines i rebrà noves empreses del sector forestal. Així mateix, el projecte implica la recuperació de l'anomenat camí del Capellà, on hi haurà el nou edifici polivalent. El conjunt de l'era de batre, l'hórreo i el sequer serà un nou espai públic, i també hi haurà una cantina per als treballadors. "Hem barrejat els usos, i hem aconseguit que hi hagi més espais visitables que abans", explica Enrich. "Volem respectar la memòria del lloc i, alhora, que les diferents circulacions no es creuin les unes amb les altres", diu Pinós.
Un altre dels puntals del projecte de Pinós i Enrich és que separen la circulació rodada de la dels vianants. "Així hem aconseguit que el pazo es converteixi realment en un jardí", diu Pinós. Així, la via central que connecta els edificis serà per als vianants. També intervindran en el paviment perquè el terra dreni, després que tota la zona s'impermeabilitzés amb asfalt fa dècades per accedir-hi millor en cotxe: "Trencarem el paviment, encara que sigui molt discretament, perquè l'aigua hi penetri", assegura Pinós.