Una carta demostra que el papa Pius XII ja tenia notícies de l'Holocaust el 1942
Un arxiver del Vaticà troba un document en què s'explicita les morts diàries en un crematori de Belzec
BarcelonaNo era un secret que el papa Pius XII sabia què feien els nazis amb les minories. "No ho podia ignorar perquè rebia la visita de diplomàtics nord-americans, que estaven molt ben informats, i tenia informació dels nuncis suïssos, i se sabia que aquests li havien enviat fotografies dels camps de concentració", explica Diego Sola, professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona i a l'Institut Superior de Ciències Religioses de la Facultat de Teologia, i autor d'Història dels papes (Fragmenta Editorial). Fins ara, però, no s'havia fet pública la documentació que ho demostra. Es tracta d'una carta que ha donat a conèixer l'arxiver del Vaticà Giovanni Coco, tal com explicaCorriere della Sera.
La carta la va enviar el jesuïta alemany antinazi Lothar König al secretari privat del papa, l'alemany Robert Leiber. Parla del crematori de les SS al camp de concentració de Belzec, a la Polònia ocupada, i també d'Auschwitz. És tan sols una carta datada el 14 de desembre de 1942. N'hi hauria més, que de moment no s'han localitzat, en què també s'esmentarien més detalls dels camps: "És un únic testimoni d'una correspondència que es devia prolongar en el temps", assegura Coco. La carta és força explícita: detalla que als crematoris de Belzec hi morien cada dia 6.000 homes, especialment polonesos i jueus.
El març del 2020 es va donar accés públic als arxius fins aleshores secrets del controvertit pontificat de Pius XII, que va durar del 1939 al 1958. Són gairebé 16 milions de documents que havien de permetre aclarir el qüestionat paper del papa Eugenio Pacelli, Pius XII, acusat de no haver denunciat l'extermini de milions de jueus durant l'Holocaust. Durant els últims disset anys, prop de quaranta funcionaris i col·laboradors de l'Arxiu Secret del Vaticà han treballat per ordenar i classificar tota la informació en poder de la Santa Seu relativa al pontificat de Pius XII. "Els arxivers ja havien anat deixant entreveure que Pius XII tenia informació sobre el que succeïa i que les fotografies havien arribat al Vaticà", explica Diego Sola.
La por de Pius XII
Pius XII mai va denunciar explícitament l'Holocaust. Al discurs radiofònic que va fer el Nadal de 1942 va parlar d'extermini, però no va assenyalar l'Alemanya nazi: "El nostre cor respon amb sol·licitud previnguda i commoguda a les oracions dels que adrecen cap a Nos una súplica ansiosa, turmentats com estan a causa de la nacionalitat o de la raça, amb les desgràcies més grans, amb els dolors més penetrants i pesats, i entregats sense cap culpa a mesures d’extermini... No espereu que Nos us exposem aquí, ni que sigui parcialment, tot el que hem intentat i procurat de realitzar per disminuir els seus patiments, per suavitzar llur situació moral i jurídica, per defensar els drets religiosos imprescriptibles, per posar remei a la misèria i les necessitats. Qualsevol paraula nostra, dirigida amb aquesta finalitat a les autoritats competents, qualsevol al·lusió pública, havien de ser pensades i meditades seriosament per nosaltres, en interès d’aquells que pateixen, per no fer, a desgrat nostre, que la seva situació fos més greu i intolerable".
Pius XII és una figura controvertida perquè no es va enfrontar a Hitler. "No ho va fer per por. Tenia por de perdre la Santa Seu i tenia por de manifestar-se per si això implicava una persecució dels catòlics, cosa que igualment va passar. Pius XII va prioritzar els interessos propis", resum Sola.