Barcelona“Catalans! A Catalunya teniu tot allò que l’estranger vos ofereix relacionat amb el turisme. Gasteu al país les vostres pessetes”, diu un dels mapes que pengen a l’entrada de l’exposició Víctimes (1936-1945). El document, del 1930, apel·la a una societat que haurà canviat radicalment al cap de 10 anys, però que encara no ho sap. Per commemorar els 80 anys de la Guerra Civil, el Memorial Democràtic acull des d’ahir -l’assenyalat 18 de juliol- fins al 28 de febrer una mostra que parteix de la Segona República espanyola per reflexionar sobre què significa ser víctima d’un conflicte bèl·lic. “Volem recordar les persones que van patir els efectes de la guerra, perquè la vida dels morts perdura en la vida dels vius”, afirma el comissari de l’exposició, l’historiador Jordi Barra.
Si bé la mostra inclou fotografies, manuscrits i objectes, és sobretot a través de mapes de gran format que evoca el record de les víctimes de la guerra. Els ferits al camp de batalla, els exiliats, els represaliats i els refugiats són presents a l’exposició mitjançant documents cartogràfics que plasmen, de forma molt visual, l’impacte del conflicte bèl·lic a Catalunya. “De moment hi ha comptabilitzats 55.170 morts i desapareguts, tot i que s’estima que van morir prop de 80.000 persones -afirma Barra-. El que no és tan conegut és el fet que, del total de morts, només un 5% van ser dones i que dos terços d’homes van morir en combat”. Guiant-se per les dades, la mostra recull les històries de 16 víctimes mortals de la guerra i les explica en un passadís amb les seves fotografies i els relats biogràfics.
Els mapes serveixen, a més, per posar en valor elements més desconeguts de la guerra, com per exemple la xarxa ferroviària que s’utilitzava per evacuar els ferits. “Hi havia un sistema que intentava atendre els ferits durant les sis primeres hores. Els treien del front a través de les vies del tren”, explica Barra. La cartografia també s’utilitza per retratar els prop de 900.000 refugiats que va acollir Catalunya i, alhora, els països que van rebre catalans que fugien de la guerra i la dictadura. Amb aquests documents cartogràfics, que s’aplegaran en un catàleg físic, el Memorial Democràtic construeix un gran atles de la Guerra Civil des del punt de vista humà.
Testimonis dels bombardejos
“Les víctimes són el cor de la memòria. Si només ens quedem amb els números, hauran guanyat els dolents”, assegura el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. Per això les persones que van patir la Guerra Civil són també les protagonistes d’una segona exposició titulada Martellamento diluito nel tempo. La mostra recorda els bombardejos exhibint vuit fotografies inèdites que van fer les tropes italianes per documentar els efectes de les bombes sobre Catalunya. Les imatges estan reproduïdes en forma de cortina i, al darrere, amaguen les històries de vuit testimonis que expliquen com van viure aquells bombardejos i com encara en tenen records ben vívids.
L’ARA dedica un dossier especial als 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre
El 25 de juliol del 1938 l’exèrcit republicà atacava per sorpresa les línies defensives franquistes entre Amposta i Mequinensa i començava així l’operació militar més gran de la Guerra Civil. Amb motiu dels 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre, l’ARA dedicarà aquest diumenge, dia 22, un dossier especial per recordar els esdeveniments.
El quadern inclourà un conjunt de manuscrits originals dels soldats -textos inèdits fins ara- en què expliquen el seu dia a dia al front i com van enfrontar-se a la gana, la set, l’angoixa i el cansament. En paral·lel, el diari publicarà un reportatge sobre l’exhumació de les fosses comunes al Soleràs i Miravet i els resultats obtinguts. A més, l’ARA ha parlat amb alguns familiars de les víctimes desaparegudes durant la guerra. Així mateix, el dossier inclourà un article sobre les restes materials dels combats que s’han descobert al llarg dels anys a l’Ebre i tot el que es pot saber arran d’aquestes troballes.