Un nou museu immersiu del Modernisme, al passeig de Gràcia

BarcelonaLa Casa Amatller, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, s'ha mantingut durant dècades impertèrrita a l'allau turística que ha capitalitzat el Modernisme i Antoni Gaudí. Les cues a la veïna Casa Batlló, també al passeig de Gràcia de Barcelona, s'allarguen tot el dia cada dia de l'any i, igual que la Pedrera, apleguen més d'un milió de visitants anuals amb uns beneficis que superen els 10 milions d'euros. La Casa Amatller, la primera casa modernista de la Mansana de la Discòrdia, pionera en trencar l'austeritat instigada pel Pla Cerdà, és l'última incorporació a la llista d'edificis històrics que aposten per la digitalització per atreure nous públics. Si fins ara només es podia visitar la planta noble de l'edifici en grups de 15 persones, el nou Museu Digital, que acaba d'obrir portes amb el segell artístic d'Ideal Barcelona, pretén atreure 150.000 persones aquest 2023 i doblar-les el 2024, amb un sostre de 2.700 persones al dia.

Encabir un nou espai museístic dins l'illa més disputada del passeig de Gràcia ha estat possible perquè la Casa Amatller ha recuperat l'espai que havia concedit per a 25 anys a Servei Estació. On antigament hi havia el jardí dels senyors Amatller, als anys 70 s'hi havien construït tres plantes que servien de magatzem. Ara s'han reconvertit en un museu gràcies a una inversió cent per cent privada de 3 milions d'euros que han aixecat els empresaris Aaron Sabatés i Pere Barcons. "Quan es parla de Modernisme es parla d'arquitectura, però s'ha explicat poc com un moviment de base que, amb el seu esclat, permet la recuperació de l'orgull i la identitat nacionals, els valors de la feina ben feta, la humilitat i el progrés social. El Modernisme té lloc perquè després de 150 anys tancats en 7 quilòmetres quadrats, en una època en què París ja en té 60, treure les muralles permet reinventar-nos com a país; és la superació de la derrota del 1714", afirma Barcons.

La Barcelona sense muralles

El nou Museu Digital és, doncs, un edifici annex a l'interior d'illa on s'arriba travessant el vestíbul de la Casa Amatller. A partir d'ara es podran fer dues visites separades, una a la part patrimonial (20 euros) i l'altra a la digital (18,5 euros), amb preus per sota dels 35-39 euros que costen les visites completes a la Pedrera i la Casa Batlló. El nou espai de 2.000 metres quadrats en realitat complementa les visites a les cases perquè explica el context del 1900: l'enderroc de les muralles de la ciutat el 1854, l'impacte de la Revolució Industrial, el creixement de la ciutat i el disseny del Pla Cerdà. I tot això també es veu a través d'una família de xocolaters de Molins de Rei, els Amatller, que a finals del XVIII obren un taller artesanal al Born i, gràcies a la matèria primera que arriba de les colònies, acaben tenint un imperi i una casa que trenca amb els "nínxols de cementiri", com Puig i Cadafalch anomenava les façanes de la quadrícula de l'Eixample. També hi ha una sala pensada per als infants dedicada a la vida al passeig de Gràcia que ha il·lustrat Pilarín Bayés, i on es pot pintar i fer passejar junts Ildefons Cerdà, Apel·les Mestres, Francesca Bonnemaison, Antoni Gaudí, Antoni Amatller i les sufragistes.

La planta -2 és la que s'assembla més a un petit Ideal, amb una sala immersiva per a les exposicions temporals anuals. La primera pel·lícula està dedicada als dracs, que són un dels emblemes que poblen la simbologia de la Casa Amatller (n'han comptat fins a 60) i en general s'escampen per tot Barcelona. També s'hi explica la llegenda de sant Jordi (en aquest cas una intel·ligència artificial ha reinterpretat un retaule medieval) i s'hi veuen les tradicions catalanes vinculades al foc i el bestiari. Un enorme drac estil Joc de trons traient foc pels queixals promet fer les delícies de les escoles i les famílies. A l'última sala hi ha les ulleres 3D amb les quals el visitant podrà volar sobre el llom del drac per dins la Casa Amatller i sobre els núvols de Barcelona.

Fer reviure el patrimoni

L'historiador de l'art Francesc Fontbona, president de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, reconeixia a l'ARA que el Museu Digital ha de ser una nova font d'ingressos important. "La cafeteria Faborit ja ens va salvar", recorda, en una època en què fins i tot s'havia plantejat vendre obra per sufragar les despeses de l'edifici i del centre d'investigació (perquè la marca de xocolata Amatller des del 1972 és propietat de Simón Coll).

Això permetrà que continuï la tasca de la fundació i també les visites reduïdes a la planta noble de l'edifici, on es pot veure la casa moblada i decorada tal com era fa un segle, quan era habitada per l'empresari xocolater i fotògraf aficionat Antoni Amatller i la seva filla Teresa. Ella va ser qui va constituir el 1943 la fundació a la qual pertanyen avui la casa i tot el seu llegat, que inclou un gran fons artístic i fotogràfic (de 360.000 negatius, inclosos l'arxiu Adolf Mas i l'arxiu Gudiol) que fins ara només visitaven historiadors de l'art i erudits. La Casa Amatller s'ha obert al segle XXI.