La Casa Blai Bonet ja il·lumina la poesia del país

Palma“En aquest quarto, on em fico dins els pantalons, / sense saber de mi mateix per què, / poso la meva vida dins la camisa de força dels calçons, / tan xalest com soc i tan clar, / em dic Blai, però no gaire”. Amb lletra manuscrita del mateix Blai Bonet –algunes de les grafies resulten molt identificatives, com les lletres ‘g’, ‘t’ i ‘f’, que tenen una presència gairebé teatral– aquests versos del poeta santanyiner pengen a una de les parets de l’habitació on els va escriure, allà on s’inspirà, de fet, per escriure’ls. Als peus del text, un llit amb una flassada que reposa davall la projecció d’un nigul farcit de cabòries i, just devora, l’escriptori des d’on va imaginar El mar, Nova York i L’Evangelisegons un de tants, entre molts altres.

Aquest és només un dels racons que amaga la Casa Blai Bonet-Centre de Poesia que la Fundació Mallorca Literària inaugurarà el pròxim divendres, 14 de juny, quinze anys després que es posàs en marxa el projecte, i que compta amb dos edificis ben diferenciats: Can Blai, el domicili del poeta que ha estat reformat i que actualment acull la part museogràfica dedicada a la vida i obra de l’escriptor, a més d’un saló d’actes, i un edifici de nova construcció on se situa la Poeteca, espai per conservar i consultar els arxius que diferents poetes o els hereus han cedit a la fundació, entre els quals hi ha els de Josep Maria Llompart, Antonina Canyelles, Antoni Vidal Ferrando i Damià Huguet.

15 anys i 1,6 milions d’euros

Era l’any 2002 quan el Consell de Mallorca va comprar l’edifici original on havia nascut i viscut Blai Bonet, situat al carrer Palma, 74, de Santanyí. No va ser fins al 2006, però, que es va incorporar, juntament amb la casa Pare Ginard de Sant Joan, a la Fundació Mallorca Literària, integrada al consell insular i que en aquell moment només gestionava la Casa Museu Llorenç Villalonga, situada a Binissalem. “Per fer la reforma de la Casa Blai Bonet férem un concurs de projectes el 2009”, explica la directora de la institució, Carme Castells, “i des de llavors… Hi va haver la crisi econòmica, manca de finançament, qüestions burocràtiques relacionades amb les licitacions, demora en les obres, la pandèmia… I fins ara”, lamenta amb certa resignació.

L’adquisició de l’habitatge va costar 216.000 euros i el projecte guanyador del concurs convocat ara fa 15 anys, signat per l’arquitecte Biel Arbona, ha tingut un cost total d’1,6 milions d’euros, juntament amb les obres, la dotació de mobiliari i d’equipaments i la museografia. Entre els elements principals es troben la llum natural i la pedra de Santanyí, que cobreix gran part de la façana de l’edifici de la Poeteca, un espai que vol esdevenir punt de trobada de tota mena de creadors, i molt especialment els vinculats a l’àmbit poètic.

Si bé la programació i activitats regulars que acolliran aquest Centre de Poesia està encara per definir i –anunciar-ne els responsables, fan comptes engegar-la la pròxima tardor amb clubs de lectura i jornades literàries, entre altres– un dels principals punts d’interès serà un programa de residències que, si tot va bé, s’iniciarà l’any 2025 amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Institut Ramon Llull, entre altres. “Encara treballam en el disseny tant del calendari com de les bases per poder accedir-hi”, asseguren, “però la intenció és que hi hagi diferents convocatòries per tal que tot tipus de creadors puguin passar per aquest Centre de la Poesia i entrar en contacte amb tot el material dels poetes que ja hem incorporat a la Poeteca”, afirma Castells. Un dels primers a intervenir-hi directament ha estat el pintor menorquí Lluís Pons, qui ha realitzat un mural inspirat en uns versos d’Antoni Vidal Ferrando a un espai reservat per acollir obres efímeres relacionades amb l’obra d’aquests autors, l’arxiu dels quals forma ja part de la biblioteca del centre.

I és que des d’ara els arxius de poetes com Cèlia Viñas, Jaume Pomar i el del mateix Blai Bonet, cedits tots a la institució pública responsable també d’una part del llegat de Maria Antònia Oliver, són finalment accessibles als visitants, mentre esperen incorporar-ne d’altres. S’espera que sigui ben aviat, de fet, que s’hi afegeixi el de qui va ser una influència imprescindible per a molts d’ells, el del farmacèutic santanyiner Bernat Vidal i Tomàs. Tant els seus documents personals com tot allò que en conforma les biblioteques, tant poètiques com generals, seran de consulta pública. “Només s’ha de fer una petició i qui vulgui pot venir amb el responsable de l’arxiu a consultar-los, hi ha moltíssim de material ben interessant”, confirma Castells.

I basta una ullada ràpida a algunes de les prestatgeries per encendre la curiositat: els vinils i senzills que escoltava Damià Huguet, a més d’una extensa col·lecció de revistes especialitzades en cinema, es troben ben davant de caixes plenes de la correspondència personal de Blai Bonet i dels manuscrits d’Antonina Canyelles, entre d’altres. “Aquí hi ha l’únic exemplar complet de l’àlbum del Taller Llunàtic que jo no he vist mai”, confessa emocionat el coordinador de l’espai, Pau Vadell, resistint la temptació d’agafar-lo amb les mans.

L’obertura oficial de portes serà el pròxim divendres 14 de juny quan, a partir de les 20.30 h, començarà l’acte inaugural, amb l’actor Toni Gomila, els poetes Antonina Canyelles i Antoni Vidal Ferrando i la cantant Joana Gomila. A partir de l’endemà començarà una programació especial durant tota la setmana amb jornades de portes obertes i diferents activitats adreçades a tots els públics, des de visites guiades fins a una ruta teatralitzada que tindrà lloc dissabte dia 15 de juny a partir de les 18 h. Serà a càrrec d’Ovnipresents Teatre i anirà seguida del concert Petita festa de Toti Soler i Gemma Humet, especialment vinculat en aquest cas a l’obra de Bonet.

I des de llavors s’iniciarà el repte, no només de donar un ús continuat a aquest nou espai cridat a convertir-se en epicentre de la creació poètica a les Balears, sinó d’establir una proposta integral i coherent que pugui estar vinculada i dotar de contingut els altres dos centres gestionats per la Fundació Mallorca Literària: la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem i la Casa Rafel Ginard de Sant Joan, conegut com el Museu de la Paraula. En aquest sentit, la idea, des de la institució, és que el Centre de Poesia pugui ser igualment seu d’algunes de les activitats i propostes que ja té en funcionament la fundació, com el cicle musical La Lluna en Vers, que enguany i per primera vegada ja hi farà aturada. Serà dia 17 d’agost amb l’actuació de Gregotechno, una proposta de música electrònica, cant gregorià i projecció audiovisual

Can Blai, una finestra al món

I si bé actualment l’accés al Centre de la Paraula es realitza per l’edifici que acull aquesta Poeteca, ja des del pati central que uneix ambdós espais s’intueix un dels principals reclams de Can Blai, l’edifici que acull la mostra museogràfica dedicada a la vida i obra de Bonet: la ja gairebé mítica taula braser, on l’escriptor rebia els qui el visitaven, molts d’aquests convertits en noms propis de la literatura i de la cultura dels darrers anys, i que esdevé per ella mateixa quasi protagonista de l’espai museogràfic, molt especialment del racó on s’ha recreat una part de l’habitatge autèntic. “Hem hagut de fer una important tasca de documentació i recerca a partir de fotografies i diferents materials”, explica Castells, “perquè la casa estava pràcticament buida quan hi vàrem entrar”.

Entre els elements originals que se’n conserven, s’hi troben dues maletes que els van arribar “plenes de postals, cartes i altra correspondència” que l’escriptor va intercanviar amb amics, familiars i escriptors com Salvador Espriu, Vicente Aleixandre i Josep Maria de Sagarra. Obres originals de Joan Miró, Antoni Tàpies o Miquel Barceló, així com algunes de les fotografies que Toni Catany realitzà com a provatures per a la col·laboració que feren plegats, el llibre Somniant déus, són també presents a la mostra permanent que acollirà Can Blai.

“Hem optat per dividir el material que teníem en diferents eixos que ens semblen definitoris, tant de la seva obra literària com de la biografia”, relata la directora de la Fundació Mallorca Literària mentre guia aquesta ruta prèvia a la inauguració. “I ho hem fet a través de conceptes com “pulmó”, “Nova York” o “verdor”, que concentren diferents facetes i aspectes que varen ser troncals per a ell: la malaltia, la mirada internacional o l’erotisme”. Així, el visitant podrà trescar entre curioses fotografies amb escriptors contemporanis de Bonet, com una gairebé diminuta on se’l veu molt animat amb Bernat Nadal i Miquel Àngel Riera. O xafardejar entre els primers esborranys manuscrits de poemes com Crist de Port-Royal –que acompanyen la versió que finalment va ser publicada, amb evidents diferències– passant per algunes de les làmines originals que el mateix Blai va realitzar.

“El seu lligam amb el món de l’art també hi havia de ser present, perquè no només va redactar textos per a nombroses exposicions d’artistes de renom, sinó que va ser un dels col·laboradors de Pep Pinya als inicis de la Sala Pelaires”, relata Castells. “I amb totes les referències aquí presents, des del boxejador Al Brown fins a la cantant Maria Callas, passant pels grans noms de les lletres catalanes del moment. Queda clar que aquesta taula braser va ser per Blai Bonet una finestra oberta al món”, afegeix. Si més no, a tots els visitants d’aquest nou Centre de Poesia els rebrà una fotografia en blanc i negre de Blai Bonet assegut devora la seva mare, sobre la qual es pot llegir una cita del poeta que també serveix de declaració d’intencions. “Voldria que si qualcú us pregunta per mi, sempre li pugueu respondre allò que podeu dir de vosaltres mateixos: En Blai sempre és allí, viu: il·lumina el seu país”.