Una casa amb l'espai duplicat

PalmaTenien un pis i van poder adquirir el del veí. Amb això, la família havia duplicat el seu espai vital fins a comptar amb uns 120 m2. En principi, van obrir un portal al mur que separava els dos habitatges per convertir-lo en un. Vivien en dues meitats quasi simètriques. Però la suma de dues meitats pot no ser una unitat, amb els espais òptims i sobretot amb les bones relacions entre les diferents estades i els àmbits necessaris per donar confort a la vida diària.

A vegades, algunes decisions i unes intervencions molt determinades, en aquest cas entre quirúrgiques i escenogràfiques –en certa mesura escenogràfiques–, canvien radicalment la qualitat de vida a la casa, la manera de viure-hi, al temps que hi canvia la llum i també l’aire.

La reforma d’aquests ‘dos pisos’ units, al barri de Sarrià de Barcelona, és obra de l’equip d’arquitectes de Twobo, al capdavant del qual hi ha Pablo Twose, María Pancorbo i Alberto Twose. Però també és una obra que compta amb la mà i l’ànima del propietari que, com a dissenyador que és, ha estat molt present en tot el procés de concepció i d’execució. Entre les decisions preses, la primera ja va transformar la casa per complet: agafar el mur central, deixant el pilar estructural a la vista i sense maquillatge, ha permès gaudir d’un espai central, un estar únic i de dimensions generoses que facilita la distribució de la gran sala sense haver-la de compartimentar. Acull una zona d’estar ampla i, entre d’altres, dues taules a diferents racons per poder triar, segons el dia o les preferències de cadascú, on es menja, on es treballa, on s’estudia, on es juga. És un espai connectat amb la cuina i, a més, és l’espai que dona pas a les dues zones d’intimitat: les dels dormitoris que aprofiten els dels dos pisos preexistents.

Si ens centrem en aquest espai central és perquè és un excel·lent exemple del que es pot aconseguir si les condicions són propícies per afegir el pis del costat que és quasi igual, marcant una dualitat simètrica. En la intervenció que s’ha fet a aquest nou habitatge de Sarrià, el passat dual no desapareix del tot. A més del pilar que abans quedava dins el mur divisori i que ara es troba nu al mig de la gran sala, hi ha altres elements que evoquen el passat dual: es mantenen les dues entrades a les habitacions, una a cada costat de la sala i amb un punt teatral, simple, però teatral –els graons i el color de fons, verd, poden fer pensar, molt subtilment, en l’entrada o la sortida d’uns camerinos. 

Ara bé, si hi ha uns elements guanyats i que també contribueixen a viure millor l’espai són dues voltes que l’ordenen i li donen sentit. En un exercici de modelat del sostre, les dues grans voltes paral·leles aprofiten l’alçada del nou espai, el fan més acollidor i sobretot serveixen perquè la llum natural entri, reboti i es difumini. El finestral que recorre la façana del carrer s’ha incorporat a la sala com una petita terrassa una mica elevada a la qual unes cortines de tires verticals –de les que se solen posar a les oficines– també ajuden a crear l’atmosfera neutra d’un espai que dona protagonisme a mobles i objectes.