L'últim gran fenomen del cinema català
'Casa en flames', camí de ser la tercera pel·lícula en versió original catalana més taquillera dels últims 25 anys
BarcelonaÉs la notícia cultural de l’estiu a Catalunya, el debat de sobretaula i la pregunta repetida a la feina: “Has vist Casa en flames?”. La comèdia de Dani de la Orden ha colonitzat la conversa dels catalans com només ho fan els grans fenòmens de TV3, les sèries de Netflix o la vida sentimental de Gerard Piqué. És lògic: en només sis setmanes Casa en flames ha recaptat 1.411.000 euros i s’ha convertit en la quarta pel·lícula en versió original catalana més taquillera dels últims 25 anys, per davant de títols com Incerta glòria, Bruc i Estiu 1993. I tot apunta que en una setmana podria superar la cinta animada Floquet de neu i situar-se com a tercera pel·lícula del rànquing, per darrere només d’Alcarràs i Pa negre.
A Casa en flames encara li queda recorregut a la taquilla, on es manté còmodament en el Top 10 espanyol competint de tu a tu amb produccions internacionals com Twisters, Kinds of kindness, Un lugar tranquilo: Dia 1 o Fly me to the moon. El seu comportament no és l’habitual en les estrenes: setmana rere setmana la seva recaptació cau en percentatges molt petits, i una setmana fins i tot va créixer una mica gràcies a l’empenta del boca-orella. “Teníem bones expectatives, però no tan bones. El manteniment al Top 10 de taquilla és extraordinari, fora del normal”, reconeix Toni Carrizosa, productor de la pel·lícula, que encara no veu el sostre de Casa en flames. “Tot i que anirà baixant, pot durar encara a la cartellera dos o tres mesos, fins i tot quatre”.
No sembla probable que la pel·lícula pugui superar els 2,68 milions que va recaptar a l’Estat Pa negre, segons dades de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), ni els 2,36 milions d’Alcarràs, però si cenyim l’anàlisi al mercat català el sorpasso sembla factible: a Catalunya, Casa en flames suma ja 177.324 espectadors, no tan lluny dels 249.039 que va fer Pa negre o dels 272.438 d’Alcarràs. De fet, comparada amb la de Pa negre i Alcarràs, la taquilla de Casa en flames està molt més concentrada a Catalunya, on ha fet el 85% de la recaptació. “Si no arribem a les xifres globals de Pa negre i Alcarràs serà perquè la pel·lícula no està funcionant igual fora de Catalunya –diu Carrizosa–. Però és que Pa negre va rebre una gran empenta a l’Estat quan la van nominar als Goya, i després va ser la triomfadora dels premis. I Alcarràs va tenir l’empenta des del principi gràcies a l’Ós d’Or. De fet, el segon cinema que més diners va recaptar d’Alcarràs a tot l’Estat és el Renoir Princesa de Madrid. En canvi, a la llista de 10 cinemes on millor ha funcionat Casa en flames no n’hi ha cap de fora de Catalunya, i a la llista de 30 millors només n’hi ha dos”. El productor va dubtar fins a l’últim moment si doblar o no la pel·lícula al castellà, però al final ho van fer. Avui, en retrospectiva, creu que s’ho podrien haver estalviat.
La importància d'una data
Encertar el dia de l’estrena de Casa en flames (el 28 de juny) va ser per a Carrizosa una de les claus de l’èxit a la taquilla: “Volíem estrenar a principi de l’estiu, quan el cinema dirigit al públic adult té menys competència, però també volíem fer-ho després de Sant Joan, que a Catalunya fa caure molt la taquilla”. I això que estrenar aquell dia va suposar perdre el suport promocional d’A3Media, productors de la pel·lícula, que aquells dies estarien promocionant Padre no hay más que uno 4. “Ens van oferir altres dates, però no volíem estrenar el cap de setmana del Primavera Sound o el del Sónar –diu Carrizosa–. I vam decidir concentrar el 100% de la nostra promoció a Catalunya per convertir l’estrena en un esdeveniment, que avui dia és el que fa moure la gent al cinema. De vegades és millor ser un esdeveniment local que fer una campanya mitjana-baixa a l’Estat, que era el que podíem pagar”.
Casa en flames és la segona pel·lícula en versió original catalana amb producció del grup A3Media, que també va recolzar Saben aquell. Les televisions i plataformes privades estan obligades per llei a destinar un percentatge de la inversió audiovisual a produccions en llengües cooficials de l’Estat. “És una oportunitat que hem d’aprofitar per normalitzar la inversió en el cinema en català”, diu Francisco Vargas, director de l’ICEC. A banda de les televisions, la Generalitat ha posat en marxa una ajuda especial per a produccions en versió original catalana, una bonificació extra que es va començar a concedir el 2021 amb un import màxim de 800.000 euros (la xifra que va rebre aquell any Casa en flames) i des del 2022 amb un import màxim d'1,5 milions, que va ser exactament l’ajut de Saben aquell. “És un esforç important, però necessitem pel·lícules en català amb una certa ambició, i que aquesta ambició es vegi en pantalla –diu Vargas–. No estem parlant de pel·lícules de 7 o 12 milions, sinó d’uns 3 milions, és a dir, projectes que haurien de poder ser normals en el nostre mercat”.
Bones expectatives per a la VOCat
L’aposta de l’ICEC tot just comença a donar els primers fruits: l’any passat, Saben aquell va elevar la xifra d’espectadors de versió original catalana (VOCat) als 133.893, la tercera més alta de l’última dècada; i aquest 2024 la xifra també hauria de créixer, i no només gràcies a Casa en flames, sinó perquè al final de l’estiu s'estrenarà El 47, la pel·lícula protagonitzada per Eduard Fernández sobre la lluita dels veïns de Torre Baró per fer arribar el servei d’autobús al barri. El 47, dirigida per Marcel Barrena (Mediterráneo), es va endur 1,5 milions d’euros de bonificació de l’ICEC per a la modalitat de “projectes amb vocació de mercat”; és a dir, amb un pressupost total d’almenys 2,7 milions.
L’estratègia no és completament nova, sinó que reprèn la política d’ajuts extraordinaris per a pel·lícules en català amb vocació comercial que va posar en pràctica Joan Manuel Tresserras com a conseller de Cultura del tripartit. La seva aposta va cristal·litzar en dos anys màgics per al cinema en català en què pel·lícules com Bruc (2010), Herois (2010), Eva (2011) i, sobretot, Pa negre (2010) van elevar el nombre d’espectadors de versió original catalana a 419.739 el 2010 i a 314.009 el 2011, xifres que no es tornarien a repetir fins al 2022, quan el tsunami Alcarràs va elevar el nombre d’espectadors als 354.254. L’objectiu, per tant, és evitar que la versió original depengui de la pel·lícula fenomen de torn, ja que la flauta no sona cada any.
La pregunta, tanmateix, és si l’èxit de Casa en flames i Saben aquell tindrà continuïtat i les pròximes estrenes en català reforçades amb la subvenció extraordinària aprofitaran aquest múscul econòmic per omplir els cinemes. La primera prova de foc arribarà el 6 de setembre quan s’estreni El 47, però hi ha més títols per venir; per exemple, Wolfgang, basada en la novel·la juvenil homònima de Laia Aguilar sobre un nen d’onze anys apassionat per la música i amb altes capacitats. Wolfgang (1,2 milions de bonificació), que tindrà producció de Mediaset, serà la primera pel·lícula en català del director Javier Ruiz Caldera (Viladecans, 1976), que l’ha rodat aquest estiu amb Miki Esparbé i el jove Jordi Catalán com a protagonistes, i Àngels Gonyalons, Anna Castillo i Berto Romero entre els secundaris. Més endavant arribaran Mallorca confidencial (1,2 milions), un thriller de David Ilundain (Uno para todos) sobre el tràfic de drogues en un poblat xabolista de Mallorca; el drama històric de Judith Colell Frontera (1,5 milions), sobre l'arribada de jueus a la frontera entre França i la Vall d'Aran durant la Segona Guerra Mundial; i la cinta d'acció basada en fets reals Infern glaçat (1,5 milions), adaptació a la ficció del premiat documental Balandrau, infern glaçat (2021).
