Gemma Ubasart: "En algun cas es podrà retornar el patrimoni espoliat pel franquisme"

BarcelonaGemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) és des de l'octubre passat consellera de Justícia, Drets i Memòria. Amb una llarga trajectòria acadèmica com a professora de ciències polítiques, va liderar el projecte de Podem Catalunya el 2015. Dimecres va entrar a tràmit parlamentari la llei de memòria democràtica, i aquest dissabte anirà fins a Huétor Tájar per enterrar Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil.

Dimecres es va començar a tramitar al Parlament la nova llei de memòria catalana. ¿Hi ha alguna previsió de calendari de quan pot estar aprovada o de quan podrà ser una realitat?

— Si el procés avança amb una velocitat adequada podria estar aprovada al llarg d'aquest any. És un tema que interessa als grups parlamentaris, i crec que hi ha la voluntat que vagi de pressa. És una llei en la qual hi ha hagut molta participació de grups polítics, tècnics i entitats, i no crec que hi hagi canvis importants.

Aquest dissabte Cipriano Martos és enterrat al seu poble, Huétor Tájar (Granada). ¿El seu cas acaba aquí o tindrà continuïtat judicial?

— Hem fet molta feina de documentació. A la família li vam entregar un dossier molt complet: des de la informació sobre el judici farsa que es va fer en aquell moment fins a fotografies i tot el procés d'exhumació. Tot això pot ser constitutiu de prova si algun tribunal volgués agafar-ho. Amb la legislació vigent potser no podem penalitzar, però sí obrir un procés judicial, i es pot crear una veritat jurídica. A més, amb la llei de memòria espanyola i amb la creació de la Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica es reforça la possibilitat que es puguin obrir processos judicials per qüestions de memòria.

Diferents víctimes de crims del franquisme s'estan acollint a la nova llei de memòria per querellar-se. En el passat sempre s'ha fracassat, perquè els jutges s'han negat a obrir investigacions. Què es pot fer des de la Generalitat per canviar la dinàmica judicial?

— És un tema que volem abordar amb força. Creiem que podem fer diferents coses. Una és crear pensament, crear el relat perquè es pugui consolidar una veritat jurídica. La segona línia és tota la formació dels operadors jurídics, sensibilitzar-los sobre memòria democràtica. Quan van arribar els nous jutges i fiscals a Catalunya, els vam fer una benvinguda, i una de les qüestions de formació que els vam fer va ser una primera píndola en formació i memòria democràtica. I la tercera és la construcció de proves que es puguin aportar en un judici.

Però ¿pensen presentar-se com a part denunciant, per exemple, en el cas de Cipriano Martos, davant d'algun jutjat català?

— Amb la llei de memòria, que està en tràmit, s'obre la porta a fer que ens puguem presentar com a acusació popular.

Parla de proves, però un dels problemes és l'accés als arxius, sobretot als policials. Què es pot fer per fer-los més accessibles? Hi havia la previsió que el govern espanyol derogués la llei de secrets oficials, que és franquista, però no crec que tingui temps de fer-ho abans que acabi la legislatura.

— Aquí hi ha dos camps d'arxius: els arxius propis sobre els quals tenim competència i els arxius estatals. En els arxius que tenim competència, la llei de memòria facilitarà molt més accés als arxius. Què podem fer amb els arxius que depenen de l'Estat? Col·laborar i insistir. Ara estem demanant que es digitalitzin molts d'aquests arxius, per exemple, els militars.

¿I en el cas dels arxius policials?

— Doncs també insistir molt, perquè per avançar en la veritat historiogràfica necessitem molta informació. Hem de picar molta pedra amb les autoritats espanyoles.

Tant la llei espanyola com la catalana també es fixen en el tema de fer una auditoria o d'investigar l'espoli. Als arxius municipals de Barcelona hi ha unes carpetes verdes de la Comissió Revisora d'Habitatge amb una llista de mil pisos ocupats pels franquistes. Ara fa poc també a Caldes de Montbui s'ha fet un estudi sobre l'espoli i algunes famílies es plantegen reclamar. Què farà la Generalitat en aquest sentit?

— De moment, estem documentant l'espoli a les entitats jurídiques i després documentarem l'espoli de propietats de particulars. Volem tenir el mapa i després procedir a la reparació. I aquí la reparació té un ventall força ampli. En molts casos segurament haurà de ser una reparació simbòlica perquè s'ha perdut la traçabilitat de les propietats. En algun cas, i serà excepcional, no ens hem d'enganyar, es podrà retornar el patrimoni espoliat. Per exemple, en algun cas que aquest patrimoni hagués anat a parar a mans de la Generalitat. Algun ajuntament ja ha fet algun retorn.

Però molts patrimonis, sobretot comptes corrents, per exemple, i també edificis d'entitats o associacions, no van anar a parar a mans de la Generalitat ni dels ajuntaments, sinó a mans de l'estat espanyol. Us plantegeu fer alguna reclamació en aquest sentit?

— Mantenim les vies obertes amb les autoritats espanyoles. La llei de memòria espanyola també camina cap aquí, i ells també han dit que faran feina. Quan tinguem el mapa haurem de veure quines són les vies d'actuació. Però tindria tota la legitimitat del món que poguéssim demanar-ho.

Granollers, Lleida, Barcelona i moltes altres ciutats van ser bombardejades. Alemanya va indemnitzar Guernica pel bombardeig. Hi ha un col·lectiu que ha plantejat una demanda civil per demanar una indemnització a l'estat italià, després que es tanqués sense èxit la querella penal contra els aviadors italians. La Generalitat es planteja demanar una indemnització?

— Com molt bé deies, la querella contra els aviadors italians va acabar amb res. Si és complicat, 85 anys després, una reparació a casa nostra, encara ho és més en l'àmbit internacional. Veurem com evoluciona aquesta demanda. Des de la Generalitat podem acompanyar i aportar proves.

¿I demanar una indemnització directament, com es va fer amb Guernica?

— Té sentit demanar-ho, però el govern italià està en mans de qui està en aquests moments. No ens neguem a fer-ho i si els impulsors creuen que aquesta pot ser una bona via, ho podem explorar.

Hi ha un augment de l'extrema dreta. Es parla sovint de l'educació, que és important, però hi ha hagut altres països que des de fa anys treballen temes de memòria a les aules i allà també augmenta l'extrema dreta. Què es pot fer en concret per blindar el pas del feixisme?

— Les noves generacions no han viscut la guerra, ni el franquisme, ni la Transició, ni els primers anys de democràcia. Hem de treballar els processos de transmissió de valors. No hi ha construcció de futur de ciutadania democràtica crítica sense conèixer el passat i sense aquest aprenentatge de la memòria democràtica. És important també tot el que aporten els actes d'homenatge i commemoració. A França, tots els estudiants han de visitar en algun moment un espai de memòria. Tot això són bones pràctiques que crec que ens ajuden a caminar cap on volem anar. La memòria democràtica ha d'estar present en els centres escolars.

Parla de commemoracions i homenatges, però si ens mirem les fotografies la mitjana d'edat és molt alta. A les generacions més joves els pot quedar molt lluny el passat franquista. Com s'hi pot arribar?

— Ens hem de plantejar com els interpel·lem. Hem d'arribar a l'escola amb el currículum formatiu i amb activitats complementàries. Podem parlar del tardofranquisme, els qui estan als instituts sí que poden tenir un referent que va viure aquesta etapa. Hem d'explorar fórmules i continguts. És una feina de formigueta. 

Quan vau presentar el projecte de llei de memòria, vau parlar de la celebració de la Segona República. Com us plantegeu celebrar-la?

— Nosaltres entenem, i crec que la major part de l'arc parlamentari català i, m'atreviria a dir, de la majoria política i social, que la Segona República és l'antecedent immediat de la nostra democràcia. Quan vam començar a fer polítiques memorials a Catalunya, amb del govern de Pasqual Maragall, va quedar molt clara aquesta idea; no queda tan clara en les polítiques de memòria estatals.

Parlant de memòries, hi ha la memòria feixista també, com el monument de Tortosa que està en via judicial. S'han d'esborrar els monuments feixistes de l'espai públic o utilitzar-los per explicar aquest passat feixista?

— Des del meu punt de vista, i crec que ho defensen tant la llei espanyola com la catalana, la simbologia que fa apologia del franquisme no pot estar a l'espai públic. Estem treballant en el cens de simbologia franquista per identificar tot el que pugui quedar. En la llei de memòria nosaltres posem dos anys com a màxim per retirar-los, si no hi haurà sancions. 

S'ha dit per activa i per passiva, tant des de l'Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat, que la comissaria de Via Laietana ha de ser un espai de memòria. Però no ha servit de gaire... Interior diu que no cedirà l'espai. ¿Es plantegen alguna acció més concreta per reivindicar aquest espai?

— No té cap sentit que un espai de tortura com va ser la comissaria de Via Laietana, on es van produir tortures fins avançats als anys 70, continuï sent un espai policial. És evident que aquest edifici ha de ser resignificat. Nosaltres continuarem demanant, continuarem insistint. Crec que aquesta resignificació arribarà més d'hora que tard, perquè els vents bufen cap aquí, perquè s'ha fet a molts altres països. 

Els vents poden bufar cap a una banda, però l'estat pot anar cap a una altra. En altres casos el recorregut ha estat diferent del que es feia en altres països. Fa molts anys que es reivindica aquest espai. Hi ha res més que es pugui fer?

— L'única via és la via política. Amb el govern de Pasqual Maragall es va negociar i es va estar a punt de produir la cessió d'aquest espai. 

Depèn de l'escenari que hi hagi després de les eleccions de juliol pot ser complicada, la via política. 

— Un possible escenari és Vox i PP. Si l'escenari és una reeditació, diríem, de la triangulació plurinacional i progressista, és una de les coses que s'han de desencallar. No tindria sentit que a l'Estat s'hagi aprovat una nova llei de memòria democràtica, que és una llei avançada, s'hagi creat una fiscalia de sala amb qüestions de memòria democràtica, que hi hagi tota una estructura de polítiques memorials, i que Via Laietana resti intacte. 

Ja es va explicar el pla de fosses 2023-2025, però preveieu, com s'està fent en altres llocs de l'estat, la presència d'un jutge o metge forense per donar més força a les proves en cas que hi pugui haver judicis?

— Nosaltres intentem recollir totes les proves possibles. Per exemple, en el cas de la identificació de Cipriano Martos, ho vam posar en coneixement dels jutjats. Col·laborarem amb tot el que sigui possible per avançar. A més, l'Institut de Medicina Legal Forense s'ha implicat de manera important en el tema de les fosses.