Castellucci fa ballar el ‘Rèquiem’ de Mozart

BarcelonaA priori, tot fa pensar que serà un dels espectacles de l’any: una obra mestra musical, el Rèquiem de Mozart; un director musical extraordinari, l’italià Giovanni Antonini, fundador d'Il Giardino Armonico; i un reputadíssim creador escènic, el també italià Romeo Castellucci, que s'estrena al Liceu. Tot plegat amb l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, on es faran set funcions, del 18 al 26 de febrer (el dia 17 hi haurà una funció en versió concert per a menors de 35 anys a la Sagrada Família, que serà enregistrada pel canal Arte).

La intervenció dramatúrgica en obres estrictament musicals és legítima, tot i que els resultats no sempre són prou satisfactoris. Al mateix Liceu, tant el War requiem de Britten intervingut per Daniel Kramer i el fotògraf Wolfgang Tillmans com El Messies de Händel (revisat per Mozart) amb proposta escènica de Robert Wilson van generar divisió d’opinions. En un extrem, els que consideren que l’escenificació menysté la sobirania de la música; a l’altre, els que defensen que els estímuls visuals amplifiquen l’abast de la partitura.

El Rèquiem segons Castellucci, estrenat a Ais de Provença el 2019, torna a alimentar el debat, perquè la seva intervenció no és precisament modesta; incorpora una dramatúrgia sobre el cicle de la vida que comença amb una dona gran al llit i va enrere per celebrar la vida abans de la mort; fa que el cor balli danses inspirades en diferents folklores europeus, hi afegeix imatges sobre l’extinció i la desaparició i, com és habitual en les seves creacions, hi ha una forta càrrega simbòlica en cada decisió. “L’escenografia il·lustra que tan aviat com la vida brolla, també s’acosta la seva desaparició”, diu Silvia Costa, directora escènica associada.

“És un espectacle amb un simbolisme extrem que no deixa ningú indiferent; hi penses durant dies i provoca preguntes –explica Antonini, que defensa la llibertat interpretativa de l’espectador–. Aquests dies pensava en el músic Herbie Hancock, que en la seva autobiografia explica que mentre feia la banda sonora de Blow up li va dir a Antonioni [el director del film] que no entenia l’escena del partit de tenis sense raquetes. «Pot interpretar-lo com vulguis», li va respondre Antonioni”.

Aquest Rèquiem, que també inclou altres peces de Mozart com la Música per a un funeral maçònic, tindrà com a solistes Anna Prohaska (que fa unes setmanes va cantar el Dream requiem de Rufus Wainwrigt al Palau de la Música), Marina Viotti, Levy Sekgapane i Nicola Ulivieri, però el gran protagonista és el cor, que s’ha hagut d’adaptar a les circumstàncies coreogràfiques proposades per Castellucci. “És un repte –diu Pablo Assante, que es va estrenar com a director del Cor del Liceu amb el War requiem de Britten–. Les danses, tot i que estan pensades per a ballarins no professionals, requereixen una forma física i un entrenament molt especial. La respiració és la base d’aquest cant, i en aquesta obra cal aprendre a coordinar-la amb el moviment”.

Castellucci-Pichon-Antonini

Giovanni Antonini assumeix la direcció musical d’una producció del Rèquiem de Mozart que va néixer a Ais de Provença el 2019 fruit de la col·laboració entre Romeo Castellucci (que té pendent donar continuïtat a la tetralogia de Wagner) i el músic francès Raphaël Pichon. Per cert, entre el públic barceloní encara ressona el meravellós concert que Pichon i l’Ensemble Pygmalion van fer del Rèquiem mozartià al Palau de la Música. Antonini n'és conscient, d'aquest origen, i admet que al Liceu sonarà diferent per raons òbvies: "Pichon ho fa amb la seva orquestra d'instruments antics, i nosaltres amb una orquestra simfònica moderna". Sobre l'orquestra del Liceu, que Antonini dirigeix per primera vegada, en parla meravelles. "Hi he trobat músics que han crescut amb la música barroca, i l'ambient de feina és extraordinari. La meva proposta s'allunya de les convencions de determinades maneres d'interpretar el Rèquiem que no se sap quan es van convertir en una tradició. Nosaltres, en canvi, anem als orígens", explica Antonini.