Violències masclistes

Càstings sense nus, escenes de sexe pactades per contracte o festes d'estrena: l'audiovisual català defineix els seus límits

L'Acadèmia del Cinema presenta el protocol guia per combatre l'assetjament i la violència sexual al sector

4 min
L'actriu Maria Molins, l'advocada Carla Vall, la consellera Tània Verge, la directora Judith Colell i Montse Pineda, del Departament d'Igualtat i Feminismes

BarcelonaL’any 2022 els casos d’abusos sexuals i assetjament a les arts escèniques –la majoria destapats per l’ARA– van empènyer l’Acadèmia del Cinema Català a abordar el problema de la violència sexual al sector. Es va crear un departament per tractar els casos –en van atendre 11 durant el primer any– i ara s’ha presentat un protocol guia, amb mesures molt concretes, per ajudar el sector a lluitar contra les situacions d’abús. El protocol inclou la creació de dues figures que han de permetre reduir la violència masclista i LGTBI: la persona de referència i el coordinador d’intimitat.

A Catalunya, totes les empreses han de tenir un protocol contra les violències sexuals i l’assetjament. El fet que l’Acadèmia del Cinema, de la mà de la conselleria d'Igualtat i Feminismes, impulsi aquesta guia específica sobre el sector permetrà que les empreses de l’audiovisual adaptin els seus propis protocols, amb escenaris i situacions molt detallades que queden definides. El protocol l'han presentat aquest dijous la consellera Tània Verge, la presidenta de l’acadèmia, Judith Colell, i l’advocada penalista Carla Vall, una de les redactores del text.

Verge ha remarcat que s'està oferint al sector una eina molt vàlida i que les empreses que no s'hi sumin estaran "fora de lloc i temps", perquè de moment, malgrat que és obligatori tenir un protocol, no ho és adoptar-ne les mesures que es detallen a la guia. Colell ha volgut deixar clar que fer seu aquest protocol no serà una condició indispensable per poder "rebre subvencions". No obstant això, la consellera ha puntualitzat que alguns dels aspectes que s'han presentat aquest dijous, com la figura de referència o el responsable d'intimitat, haurien de formar part dels protocols de les empreses del sector i que poden ser condicions que es poden exigir en "futures convocatòries de subvencions".

Càstings i rodatges

La persona de referència ha de ser una figura que tingui formació en detecció i abordatge de violències, que ha de tenir unes pautes per saber respondre quan apareix un cas i no revictimitzar la persona afectada. Per facilitar que es creïn aquestes figures, a partir del setembre l’Acadèmia del Cinema oferirà formacions gratuïtes de quatre hores. La persona de referència haurà d'aplicar mesures preventives immediates en cas de rebre una denúncia i haurà de dirigir-se al Servei d'Atenció i Prevenció dels Abusos que té l'acadèmia. La coordinadora d'intimitat, en canvi, és la figura que ha d'assessorar l'equip, sobretot actors i actrius, en els assajos i rodatges d'escenes íntimes, amb l'objectiu "de garantir que es respectin els límits establerts" i que tothom tingui clar "quines línies no es poden traspassar".

El text presentat al recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau detalla situacions que poden donar-se al sector. Per exemple, els càstings s'han de fer en horari laboral i en un entorn professional, no pas en una habitació d'hotel o un habitatge particular. A més, l'haurien de realitzar un mínim de dues persones de gèneres diferents. Si hi ha una escena que inclou violència o contacte físic, la productora ho ha de comunicar amb anterioritat. El protocol guia remarca que els càstings, per regla general, no han d'incloure escenes de sexe, nuesa o petons. I, si són indispensables, ha d'haver-hi consentiment i comunicació prèvia. Mai es pot demanar un nu complet i si es requereix la simulació d'un acte sexual hi ha d'haver el coordinador d'intimitat per vetllar que tot es faci correctament. A més, les imatges gravades durant el càsting són confidencials i no es poden difondre.

El rodatge de les escenes íntimes s'ha de pactar amb els intèrprets amb anterioritat a la contractació, deixant-ne clars els límits, que han de quedar plasmats com a clàusules del contracte. Si hi ha canvis en el guió, s'han de tornar a negociar. El protocol no només detalla com s'ha d'actuar durant els rodatges o els càstings, sinó que també especifica situacions relacionades amb la fase de muntatge i les festes posteriors a l'estrena de l'obra.

La denúncia

Quan es doni un cas de violència sexual o discriminació, en un màxim de tres dies s'haurà de crear una comissió d'investigació, formada per tres persones externes a la productora. Mentre s'estudia el cas es poden adoptar mesures cautelars que no perjudiquin la víctima. Si, finalment, la comissió conclou amb un expedient disciplinari, la suspensió pot arribar a ser de feina i sou, l'acomiadament disciplinari i, a més, es posa èmfasi en el fet que les empreses no poden promoure candidatures a premis o reconeixements a persones sancionades com a agressores.

Amb aquest protocol guia, l'acadèmia vol reforçar els canvis que s'han viscut dins el sector els últims anys. "De casos en els darrers anys, n’hem conegut molts, massa", ha reconegut Verge, que ha llançat un missatge a la indústria: "S’ha acabat normalitzar aquestes violències, s’ha acabat la impunitat. Si avui som aquí és perquè hi ha hagut un sector mobilitzat, actrius valentes que han fet una denúncia pública". Colell ha afegit que tot i que no hi ha hagut un Me Too públic dins el sector, s'estan "fent molts passos" per erradicar les violències. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema ha assegurat que el protocol va dirigit al sector audiovisual, però que el departament on s'aborden les denúncies està obert a les arts escèniques perquè molts actors i actrius treballen en els dos àmbits. En aquest sentit, el president de l'AADPC, l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, Àlex Casanovas, ha avançat que s'està fent un protocol específic també per a les arts escèniques.

Verge i Colell han volgut deixat clar que si es dona un cas d'assetjament o violència en una empresa, no se la pot privar d'ajudes o subvencions. "L'empresa no té per què ser sancionada per haver-se produït un cas, sinó per com actua davant el cas. Quan hi ha un encobriment, represàlies, una manca de resposta o una mala resposta", ha argumentat la consellera. Per la seva banda, Vall ha remarcat la dificultat que es tenia fins ara per denunciar dins d'aquest món. "És un sector professional molt dependent; si denunciaves, la teva carrera ni tan sols s'enlairava. Hi havia conductes d'encobriment molt evidents entre homes", ha resumit l'advocada, que ha recordat que cal protegir els menors que treballen en el sector.

stats