El català d’IB3, a examen: què n'opinen els experts en llengua?

PalmaDes del passat 27 de març, l’expresident de la Fundació Jaume III Joan Font Rosselló és membre del Consell Assessor d’IB3, òrgan pensat per supervisar les polítiques de programació i continguts de l’ens de radiotelevisió pública, els membres del qual són triats pel Parlament. S’ha de recordar, en tot cas, que l’entitat que Font Rosselló va dirigir nasqué amb un objectiu “clar i llampant”, segons s’explica a la seva pàgina web: “Dignificar es (sic) mallorquí, menorquí i eivissenc”. Tanmateix, però, la mateixa llei de creació d’IB3 deixa clar que entre les seves funcions es troba “la difusió i promoció de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears”. En aquest sentit, però, la radiotelevisió pública de les Illes compleix aquesta tasca que és, en realitat, un dels seus objectius fundacionals?

En aquests moments, la programació de la ràdio i la televisió públiques és íntegrament en català i queden lluny els anys en què no només s’emetia en format bilingüe, sinó que alguns programes es feien íntegrament en castellà, com el matinal radiofònic Balears Al Dia. Actualment, l’equip de lingüistes que treballen a l’ens, amb més de 24 hores diàries d’emissions en directe entre la ràdio i la televisió, està format per cinc professionals que han preferit no fer valoracions sobre l’estat del català a IB3.

Sí que ho ha fet el filòleg català i músic Jorra Santiago, qui l’any passat va ser assessor lingüístic a l’ens. “Hi vaig fer feina durant un mes, no vaig aguantar més. IB3 està infradotada de lingüistes, érem només cinc i no podia fallar ningú, si algú es posava malalt els torns ja fallaven”, explica. “Només arribàvem a corregir els informatius, amb els programes no hi havia més que assessoraments puntuals. Tampoc no hi havia cap tipus de contacte amb la UIB, que és l’òrgan consultiu prioritari quant a la llengua catalana”, afegeix. “I amb tot això el que vull dir és que sovint posam molt el focus en els professionals i s’haurien de valorar les condicions en què fan feina. De vegades hi ha una persecució pública a través de xarxes que no crec que sigui profitosa ni bona per a ningú, perquè hi ha tot un debat acadèmic per part de gent que ha sortit poc dels despatxos. Potser s’haurien de generar més iniciatives que, fora de l’àmbit públic, permetessin interaccions entre els dos sectors”, opina.

Un model, més que no un reflex

Una ullada a xarxes permet trobar comentaris recents com “ho han fet sempre a IB3, trobar qui només xerra castellà” o “a un convidat González de llinatge li han dit ‘buenos días’ i ell ha parlat en català amb tota normalitat”. La progressiva introducció de tertulians, col·laboradors i testimonis castellanoparlants ha obert un debat important als mitjans públics de parla catalana, també amb relació a la ficció produïda en els darrers anys.

“La ficció pot pretendre imitar la realitat”, afirma Ivan Solivellas, lingüista especialitzat en l’estudi de les ideologies lingüístiques, “però la ficció és sobretot una eina per canviar-la. Introduir el castellà fins al punt de fer sèries que són mig i mig el que fa és minoritzar la llengua catalana. Si jo trii mirar IB3 és perquè hi ha bons programes, és clar, i és fonamental que sigui així, però també perquè els fan en català. Els mitjans de comunicació són un referent, ho vulguin o no, i en aquest sentit no han de ser tant un reflex de la societat com un model. Per això és necessari tenir periodistes que estiguin ben preparats no només per explicar les coses de la manera més clara i objectiva possible, sinó també amb el millor ús de la llengua possible”.

L’opinió dels experts 

Hem demanat a diferents professionals de l’àmbit lingüístic, però connectats de diverses maneres amb els mitjans de comunicació, les seves valoracions en relació a la situació del català a IB3. Què fa bé IB3 amb el català? I malament? Què hauria de millorar de manera més urgent?

1. El model de llengua en general em sembla correcte? No ho sé, ho hauria d’estudiar, però crec que es podria millorar bastant. Ara bé, per exemple, la presentadora de l’informatiu migdia a la televisió, Marta Montoya, ho fa molt bé, com també pos sovint d’exemple Toni Mateu o Toni Sorell, que ja no hi és, però que també ho feia molt bé, tots sortits del CESAG, de la facultat de Periodisme. També hi ha Xisco Umbert als capvespres, que és molt bo.
2. Un periodista que no sap articular una sèrie de sons no hauria de locutar. No pots tenir un locutor que no sap articular correctament la essa sonora, o la doble ela, o la fricativa palatal sonora. No podem tenir un locutor que diu “els iugadors ocupen el seu ioc en el terreny de ioc” o un que confongui ‘casar’ amb ‘caçar’. És inadmissible. I passa, això? Bé, n’hi ha alguns casos. 
3. Al principi es duia a terme un control de cadascun dels periodistes, els donàvem pautes i en fèiem un seguiment perquè poguessin millorar. En els darrers anys s’havia deixat de fer. No s’ha actualitzat el llibre d’estil i tampoc no s’ha fet una proposta de col·loquial mediatitzat per a sèries de ficció. Ara que ja en tenim experiència seria el moment de fer una proposta de model de llengua a les sèries i també als magazins. 

1. Una de les primeres coses que IB3 fa bé és demostrar que el català és una llengua viva i adequada en tots els àmbits socials (oci, esports, cuina, debats polítics, informatius, etc.). A més, IB3 destaca per haver promogut continguts i sèries (com ara Mòpies) coproduïdes amb altres mitjans (sobretot TV3 i À punt) que contribueixen a posar de manifest la unitat de la llengua i, alhora, mostrar-ne la riquesa dialectal.
2. El que trobam a faltar és, sobretot, més preocupació per la qualitat lingüística, sobretot des del punt de vista oral. Més enllà de les marques de col·loquialitat, que són habituals en qualsevol programa més distès, hi ha algunes intervencions dels informatius o dels conductors d’alguns programes que demostren poca atenció formal a la llengua, i això, en el cas d’una llengua en situació de ‘normalitat’ (de plenitud funcional), seria força insòlit.
3. Caldria, segurament, més formació en matèria de llengua entre els professionals que hi fan feina (o, fins i tot, entre alguns col·laboradors). Això implica, doncs, més inversió en assessorament lingüístic i en formació del personal. Així mateix, s’ha de fer més conscients alguns dels professionals de la necessitat de treballar l’assertivitat lingüística i, per exemple, iniciar les entrevistes i enquestes de carrer en català. També seria desitjable una col·laboració més estreta amb altres mitjans per aconseguir, finalment, construir un espai comunicatiu comú. 

1. IB3 ha consolidat un model de llengua formal per a mitjans de comunicació audiovisuals que a les Illes abans no teníem, perquè no teníem aquests mitjans en català. Amb tot, hi ha el precedent valuosíssim de TVE a les Balears, que en va obrir el camí. És un model que podem veure en informatius i altres programes, un model bastant bo, si bé encara caldria polir-lo més. Una altra cosa és que hi hagi presentadors que no sàpiguen o no vulguin aplicar-lo quan toca, però de cada vegada hi ha més professionals que fan servir aquest model.
2. Jo diria que el problema principal és la dicció. Patim un procés de castellanització de la fonètica que s’estén ràpidament en la societat i els professionals dels mitjans surten d’aquesta societat. Angoixa veure com desapareix el fonema ‘ve’ o la dicció agafa un aire foraster amb la ela bleda i altres coses. Això és part d’un canvi (bàsicament castellanització) que afecta tots els nivells de la llengua (lèxic, sintaxi, semàntica, etc.), però en els mitjans, la fonètica és la part més difícil d’adreçar.
3. Potser cal reforçar el servei de correcció i d’assessorament, més d’assessorament que de correcció. Insistir en la importància de la bona dicció. Exigir el nivell de qualitat que s’exigeix en qualsevol mitjà de qualsevol país.