Del català al feminisme: les cinc polèmiques de Vargas Llosa

BarcelonaEn paral·lel a les seves celebrades obres literàries, Mario Vargas Llosa no va deixar mai d'intervenir en el debat públic a través d'articles, assajos, entrevistes i conferències, i fins i tot va arribar a ser candidat presidencial al seu Perú natal l'any 1990, quan va ser derrotat per Alberto Fujimori. De jove havia flirtejat amb el castrisme, però ràpidament va evolucionar cap a posicions primer liberals i després més clarament conservadores. Les seves opinions no van deixar mai ningú indiferent. El que segueix és un recull de les seves polèmiques més sonades.

1.

Contra el català i contra l'independentisme

Vargas Llosa considerava el nacionalisme català una "ideologia tòxica"

Mario Vargas Llosa va ser un crític furibund del nacionalisme català, de l'independentisme i de la normalització de la llengua catalana. I això que havia viscut a Barcelona entre el 1970 i el 1974, on segons va dir després el catalanisme era "completament insignificant, considerat un moviment reaccionari, de nostàlgics del passat". Durant el 2017 va ser un dels intel·lectuals que es van mobilitzar contra el Procés i va participar en la manifestació unionista del 8 d'octubre a Barcelona, on va arribar a dir que "es necessita alguna cosa més que una conjura colpista dels senyors Puigdemont i Junqueras i la senyora Forcadell per destruir el que han construït 500 anys d'història". El 2018 va dir que el nacionalisme català era una "ideologia tòxica" que provocava "racisme i violència".

Curiosament, Vargas Llosa era un dels intel·lectuals hispans que més bé coneixien el Tirant lo Blanc i que més van valorar l'obra de Joanot Martorell, del qual va escriure un assaig titulat Carta de batalla por Tirant lo Blanc. En un acte a València l'any 2010 va dir que el fet que l'obra estigués escrita en valencià n'havia "limitat la difusió". L'escriptor sempre va ser un dels firmants habituals de tota mena de manifestos contra la normalització del català i va donar suport a Ciutadans en aquesta matèria.

2.

Contra l'esquerra

Vargas Llosa va donar suport a partits de dreta

La gran defensora de Vargas Llosa en la política espanyola els últims anys ha estat l'actual diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo, amb qui va crear la plataforma Libres e Iguales. Políticament Vargas Llosa va donar suport a polítics com José María Aznar (PP), Rosa Díez (UPyD) i Albert Rivera (Cs), i considerava Podem un "partit populista" que podia significar un "retorn al cabdillisme". En aquest sentit, sempre va ser molt crític amb Pedro Sánchez pels seus pactes amb l'esquerra i amb els independentistes.

Amb nacionalitat espanyola des del 1993, l'última política que havia despertat l'admiració de Vargas Llosa era la presidenta madrilenya, Isabel Díaz-Ayuso, per la seva barreja de liberalisme econòmic i defensa de la unitat d'Espanya.

3.

Contra els indígenes

Vargas Llosa va ser molt crític amb personalitats com Evo Morales

Vargas Llosa també considerava l'indigenisme, és a dir, la reivindicació de les cultures i les identitats anteriors a la conquesta espanyola, com un perill, i sempre es va mostrar molt crític amb personatges com l'expresident bolivià Evo Morales o l'expresident mexicà Andrés Manuel López Obrador. En realitat, per a l'escriptor peruà l'indigenisme era una mena de nacionalisme identitari que es basava en un passat idealitzat però inexistent.

En la mateixa línia, sempre va defensar que la llengua espanyola havia estat un bé per a l'Amèrica Llatina perquè havia permès que tots els parlants del continent s'entenguessin. "La llengua de Cervantes i Pizarro va venir a salvar-nos de matances injustificades", va arribar a dir, avalant el discurs supremacista que defensa que l'arribada dels europeus va servir per posar fi a la situació de "barbàrie" que es vivia al continent. Aquestes declaracions van provocar una onada d'indignació al continent.

4.

Contra el feminisme

Vargas Llosa va carregar contra el llenguatge inclusiu

El moviment Me Too i altres avenços del feminisme també van ser objecte de crítica per part de Vargas Llosa. En un article a El País titulat Nuevas inquisicionesafirmava que "el feminisme és avui el principal enemic de la literatura" i defensava que si continuava la pressió contra el masclisme molts escriptors acabarien a "la foguera". En la mateixa línia, com a membre de la RAE, va ser un furibund opositor a l'ús del llenguatge inclusiu. "És una estupidesa", va dir.

5.

Contra Trump i contra Vox

L'escriptor era crític amb l'extrema dreta identitària

En contra del que han fet alguns intel·lectuals conservadors, Vargas Llosa sempre va ser crític amb personatges com Donald Trump o fins i tot amb partits d'extrema dreta com Vox. En un article publicat a El País, va afirmar després de l'assalt al Capitoli que "que hi hagi un vot lliure no vol dir que els ciutadans sempre votin bé". "Molt sovint voten malament i elegeixen no el millor sinó el pitjor. Potser aquesta és la principal lliçó que ens deixa Trump", va dir.