Tenir un catàleg patrimonial, l'obligació que només compleixen 13 pobles

PALMAJa ningú dormirà mai més davall el sostre de l’hotel Formentor tal com el coneixíem fins ara, aquell on van descansar estrelles internacionals com Audrey Hepburn, Grace Kelly, Charles Chaplin i Winston Churchill. L’han esbucat. Les parets de l’emblemàtic i luxós establiment ja no existeixen. Se’n farà un altre, al mateix lloc i més gran —hi va haver informes favorables del Govern i del Consell de Mallorca per ampliar-lo. El cas és que la històrica i emblemàtica edificació estava desprotegida: cap document, ni de Pollença ni del Consell de Mallorca, emparava la protecció de la construcció, que formava part de l’imaginari dels illencs; fins i tot dels centenaris (es va inaugurar l’any 1929).

La trista història de l’enderrocament de l’hotel Formentor hauria pogut ser d’una altra manera? Sí, si Pollença tingués un catàleg municipal de patrimoni històric i l’establiment hi figuràs com a protegit. Aquests documents són una eina urbanística, però també l’instrument que facilita la protecció dels béns patrimonials, i la seva elaboració depèn dels ajuntaments. És una mesura diferent de la del Bé d’Interès Cultural (BIC) i el Bé Catalogat (BC), que depenen del Consell. D’acord amb la Llei del patrimoni històric 7/1998 de 12 de novembre, tots els municipis de Mallorca estan obligats a tenir el seu propi catàleg. La llei donava dos anys per fer-ho, fins al 2000, però s’ha anat allargant amb moratòries successives. Ara mateix, al Consell no saben si hi ha un termini per entregar els catàlegs.

De fet, del 1998 ençà, només 13 municipis de Mallorca tenen un catàleg municipal adaptat al Pla Territorial de Mallorca (PTM), segons les dades del Consell a les quals ha tingut accés l’ARA Balears. A les acaballes del 2022, encara hi ha quatre pobles que no tenen cap tipus de document del catàleg en tramitació: Campos, Capdepera, Sant Llorenç i Alaró. En el cas d’Alaró, s’ha de matisar que va veure com, a principi d’any, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va anul·lar-li el catàleg aprovat pel Consell el 2018 per un recurs d’un particular. Dels altres 36 municipis, segons la institució insular, n’hi ha 16 que tenen un catàleg que no s’adapta al PTM –el més modern és el de Felanitx, del 2016, i els més antics, del 1998. Els altres 20 pobles tenen un catàleg municipal de patrimoni “en tramitació”, però els més nous són del 2014. 

Procés llarg

Les tramitacions dels catàlegs són llargues i la redacció, costosa –perquè requereix una investigació prèvia i profunda del lloc amb un equip multidisciplinari d’historiadors, arquitectes, arqueòlegs, urbanistes...–, però no es pot obviar que la llei es va aprovar fa més de dues dècades. El geògraf especialitzat en ordenació del territori i urbanisme i fundador de Toponimiamallorca.net, Miquel Àngel Escanelles, ha participat en la redacció de gairebé una vintena de catàlegs municipals: “Alguns s’han aprovat i altres han quedat dins un calaix”, diu.

El procés de l’aprovació d’un catàleg és el següent: primer, és el mateix ajuntament que en fa l’aprovació inicial; després, s’exposa la proposta públicament als ciutadans, que tenen un període d’al·legacions que l’ajuntament ha de respondre. Passat això, hi ha una aprovació provisional del catàleg per part del consistori municipal. És a partir d’aquí que el catàleg abandona el poble i arriba al Consell Insular, on ha de ser aprovat per part de la Comissió Insular de Patrimoni Històric, que hi fa esmenes, en detalla errades i, finalment, hi dona el vistiplau perquè arribi a la Comissió Insular d’Urbanisme, que dictarà l’aprovació (o no) definitiva.

El xoc amb la realitat municipal 

La directora general de Patrimoni, Kika Coll, explica que el que poden fer des del departament insular és “sol·licitar (quan reben un catàleg) que s’hi incloguin elements que no hi consten” i que consideren que hi han de ser. Sobre no tenir catàleg, diu: “És una mancança que tenen els ajuntaments que no compleixen amb la llei, perquè és una eina que t’ajuda a ordenar l’activitat urbanística i patrimonial. En l’àmbit municipal, a vegades falta voluntat política o interès. Sovint hi ha interessos creats davant possibles urbanitzacions o obres”, apunta Coll.

Per la seva banda, la consellera de Territori i Urbanisme, Maria Antònia García, opina que “la situació desitjable seria que els municipis tinguessin catàleg”: “No vull dir que s’hagin de posar les piles, perquè sabem que molts hi estan fent feina, i venen a reunions per arreglar les deficiències. És una feina que els costa tirar endavant perquè xoca amb la realitat municipal. Sabem que fan esforços amb els mitjans que tenen”.

Morts en un calaix

Precisament, que hi hagi diferents departaments del Consell que hagin d’avaluar els catàlegs és un dels entrebancs amb què xoca el desenvolupament d’aquest document. Ho planteja Escanelles: “Les institucions no ho posen fàcil, amb informes de diferents departaments (Urbanisme, Patrimoni, Ordenació del Territori) que poden contradir-se entre si i que posen el llindar de l’aprovació molt alt”, apunta. Però n’hi ha més, de problemes: “Que comenci el procés no vol dir que acabi. Les tramitacions són lentes i complexes, i poden durar més de quatre anys. Pot canviar el govern d’un ajuntament, o el mateix consistori no considerar-ho preferent. Per això, el catàleg pot morir en un calaix”, apunta l’expert, que lamenta que “sovintegen les successives aprovacions inicials d’un catàleg”. I en posa un exemple: el juny de 2022 ha sortit l’aprovació inicial del catàleg de Vilafranca de Bonany, però ja va sortir el 2008. “Igualment, no vol dir que ara l’aprovin”. Aquesta dilatació en el temps de les tramitacions provoca que, quan s’aproven els catàlegs, “la major part d’immobles d’interès ja hagin estat reformats, i sovint han perdut algunes de les característiques tradicionals més particulars”, lamenta el geògraf.

A més, segons la legislació, ara els catàlegs s’elaboren juntament amb el planejament urbanístic (Pla General). “El procés normal és que es tregui a concurs i que ho guanyi l’empresa que, complint la resta de requisits, ho faci més barat. Lògicament, més barat implica menor qualitat. I dins de la quantitat de feina que requereix l’urbanisme la part destinada al patrimoni és la menor, cosa que resulta en catàlegs de poca qualitat”, exposa Escanelles, que afegeix: “Un bon exemple el tenim en el catàleg inclòs en el PGOU de Palma que s’està tramitant. Un document inservible ple d’errades i copy-paste que fa vergonya”.

El problema de no tenir un catàleg ajustat a la normativa actual és que el paisatge urbà i rural de l’illa canvia sense poder fer-hi res; així, es perden construccions tradicionals i carregades d’història, detalls únics i particulars (una finestra, un enrajolat, la decoració d’una façana…). El cas de l’hotel Formentor és el darrer, però ja havia passat abans (el 2007) amb la possessió de Son Balaguer, a Puigpunyent, o amb la del Rafal Franc de Montuïri, esbucada el 2018. El resum d’Escanelles és clar: “El patrimoni no és cap prioritat per a les administracions i, llevat de casos flagrants –quan surten a la premsa—, la política dels ajuntaments és mantenir un perfil baix per no posar-se en contra dels veïns”.