Catalina Solivellas: "En cultura, no podem tudar més doblers"

PalmaEs disculpa per no poder aprofundir més en molts dels temes que se li demanen. "Estic aterrant", afirma l'actriu Catalina Solivellas (Palma, 1967), nova delegada de la Presidència per a la Cultura del Govern balear. Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona i amb un màster en Estudis Teatrals per la Universitat Autònoma de Barcelona, sap que se li ha girat feina. Ho repeteix unes quantes vegades, així com també insisteix a convidar a Can Oleo tothom que vulgui compartir inquietuds o experiències amb l'equip de Cultura. "Volem escoltar tothom", assegura.

L'eliminació de la Conselleria de Cultura va generar una forta polèmica. Us estimaríeu més ser consellera?

No, no [riu]. En primer lloc, no és exacte dir que s'ha eliminat. En la legislatura passada, hi havia la Conselleria de Cultura, Participació i Esports; ara hi ha la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat. Des de Presidència, pots contaminar de cultura tots els àmbits de govern, perquè la cultura s'infiltra i s'ha d'infiltrar a tots els racons. Amb el canvi, s'ha emfasitzat la cultura. I tornant al que em demanaveu, no tinc cap necessitat de ser consellera. La consellera és Pilar Costa, qui, amb el poc temps que duc aquí, m'ha demostrat un caràcter molt cooperatiu i no de marcar jerarquies.

Amb quines sensacions heu assumit el càrrec? S'assemblen a les dels moments abans de sortir a escena?

Res a veure. Sí que és cert que en ambdós casos tens una sensació de gran responsabilitat, i en el teatre la tens sobretot en fer monòlegs, que és el darrer que he treballat. Aquests dies primers a Can Oleo, en certs moments, m'he sentit aclaparada per la responsabilitat, no ho negaré. Has d'assumir tot allò que et ve damunt. Però em sent molt acompanyada. Tant Presidència com Cultura tenen molt bons equips. En tot cas, som molt conscient que se m'ha girat feina i que quatre anys passen molt aviat.

Quines són les vostres prioritats?

Començar les obres del Centre Internacional de Fotografia és una prioritat absoluta. També ho és que la Simfònica, que ara fa 30 anys i no sempre se l'ha tractada com mereix, tingui una seu, i a la fi la tindrà. He de dir que la legislatura passada es va fer molta feina. I, entre altres coses, es va fer un Pla de cultura de llarga durada que, com a pla viu que és, s'anirà revisant i completant. Són nombroses les prioritats i hi ha molts fronts de oberts. Entre totes, destacaria que tot el que hi ha per pagar es pagui aviat, i ja s'ha dit que es faci. S'han d'agilitzar els pagaments a un sector per al qual la precarietat, malauradament, és habitual. No podem tenir la gent de la cultura en precari.

A banda de pagar deutes, què pensau fer per minvar la precarietat de les persones que treballen en cultura?

La precarietat s'ha d'esvair. Els ajuts a les indústries culturals han de revertir en la millora de les condicions dels treballadors. I no es tracta de repartir petites quantitats per acontentar tothom, sinó que és com quan sembres: hem de preparar el terreny perquè els creadors puguin fer-hi feina. Així com està el terreny, no es pot fer feina. També hem de contribuir a la formació, tot i que respecte d'això crec que a vegades és més efectiu becar els joves perquè es formin a fora, que aquest és un territori petit i a tothom que comença li va bé eixamplar la mirada.

Què pensau del sistema de subvencions que hi ha establert? Què en fareu?

Les subvencions s'han de revisar totalment, com quasi tot. Com deia, això no ha de ser una qüestió de repartir i repartir, sinó de valorar cada projecte i també el retorn que ens dona, i no em referesc a un retorn econòmic. Hem de cercar els millors projectes i apostar-hi. I hem d'optimitzar els recursos. Si energèticament tothom és conscient que no es poden tudar recursos, en la cultura tampoc no podem tudar més doblers.

Al vídeo electoral on donaveu suport a la candidatura de Francina Armengol, deis que és bo fer més museus, més festivals, més concerts, més... La cultura és una qüestió de quantitat?

Al vídeo potser jo no em vaig expressar bé o, en editar-lo, va semblar que deia una cosa que no vaig voler dir. Jo no som de quantitat, sinó de qualitat. Hem d'ambicionar l'excel·lència. Ja en tenim a bastament, d'equipaments. El que hem de fer és dotar-los i posar-los a tot gas. Per exemple, si tenim un teatre...

Vós això ho coneixeu, el teatre.

Sí, i vull dir, encara que pugui ser polèmic, que la feina feta aquests darrers anys al teatre Principal ha estat excel·lent, i que em sap greu que s'hi hagi posat fi. El Principal s'havia tornat a situar en la ruta dels millors teatres. Ja ho sé, no és competència nostra.

Ho són l'Institut d'Indústries Culturals (ICIB) i l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB). Com definireu les competències de cadascun que en cert sentit es trepitgen?

No hi pot haver més duplicitats. L'ICIB ha d'agilitzar els projectes i l'IEB ha d'impulsar la mobilitat d'aquests projectes a l'exterior. I per fer projecció exterior, primer hem de tenir el producte.

Fa la sensació que l'audiovisual és la nina aviciada del Govern.

L'audiovisual està en auge, tant en la producció local com en produccions estrangeres que volen rodar aquí. Hauríem de facilitar que ho fessin amb un soci local, i aprofitar aquest impuls per consolidar la nostra indústria.

Es parla molt de la participació de la ciutadania en les polítiques culturals. Què en pensau?

Nosaltres volem escoltar tothom. També hem de ser eficients. L'accés a la cultura és un dret. Ara bé, si parlam del disseny de les polítiques culturals, hem de tractar amb experts. Jo no puc participar en el disseny d'un quiròfan.