"Catalunya no ha reivindicat prou la seva identitat industrial"

TerrassaEl MNACTEC, el primer museu nacional de la Generalitat restaurada, celebra 40 anys d'existència aquest cap de setmana amb moltes activitats obertes al públic. El 1983 la Generalitat va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, i el 1984 el museu va obrir al públic. El museu no ha tingut mai una vocació centralista, sinó que va decidir crear un sistema en xarxa que engloba 26 museus i espais que permeten conèixer la història industrial vinculada a cada territori. A més, si el públic no pot moure's, es mou el museu amb el MNACTEC bus, un espai interactiu i tecnològic sobre rodes que es desplaça on calgui.

Hi ha fins i tot patrimoni al carrer, com un anunci de Netol dels anys 60, que el museu conserva al centre de Terrassa, o un dels primers aerogeneradors fabricats per una empresa catalana a les Terres de l'Ebre. El sistema de xarxa l'han reproduït, imitant el model del MNACTEC, altres països com Itàlia o Alemanya. A diferència, però, de molts altres territoris, Catalunya té una gran diversitat: "Tenim indústria química, de paper, de pell, agroalimentària, mineria... Hi ha de tot", destaca Jaume Perarnau, director del MNACTEC. Catalunya es va industrialitzar abans que la resta d'Espanya. "Va ser pionera en la industrialització i això ens ha marcat en molts aspectes. Molts països, com Alemanya o Anglaterra, mostren amb orgull aquest patrimoni, però aquí no hem reivindicat prou aquesta identitat industrial. No és tan sols passat sinó també present i futur, és la voluntat de progrés i innovació. No ens podem limitar a ser una societat de serveis. Des del museu intentem posar el nostre granet de sorra", detalla Perarnau.

Què ens explica el patrimoni industrial?

El passat, però també la societat que podem ser

L'industrial és el patrimoni més social. Explica com es feien les coses, però també com hem evolucionat fins avui i com podem evolucionar en un futur. Al MNACTEC hi ha cotxes antics, i també es fan jornades sobre la mobilitat i el cotxe elèctric. Hi ha ordinadors dels anys 70 i 80, i s'hi explica la intel·ligència artificial. "Hi ha una exposició sobre el tèxtil. Amb la crisi tèxtil no es va acabar la indústria tèxtil, a Catalunya és potentíssima i exporta moltíssim. Ara bé, no és el tèxtil d'abans sinó que és un tèxtil especialitzat", assegura Perarnau.

Moltes vegades la conservació del patrimoni industrial ha estat reclamada pels mateixos veïns o treballadors. Forma part dels records propis i familiars. "És més vivencial que altres patrimonis, perquè té una relació directa amb el territori. És memòria col·lectiva, treball, experiències laborals, reivindicacions, conflictes de classe i de gènere, experiència migratòria", destaca Eduard Riu-Barrera, del Servei de Patrimoni de la Generalitat.

"La patrimonialització i la creació d’identitats compartides per la comunitat és fonamental per a la cohesió de la comunitat. Tenim alguns exemples d’èxit a Catalunya en aquest sentit: el procés dut a terme pel MUHBA a les cases barates del Bon Pastor és un model de bones pràctiques respecte a una intervenció de salvaguarda, així com de participació i socialització del patrimoni per part de la comunitat", assegura el museòleg Daniel Solé.

El patrimoni industrial va més enllà. "Explica el nostre recorregut, com vivim, com ens relacionem amb el territori, i hauria d'apel·lar a tot això. S'ha fet una gran feina preservant el patrimoni, però també hauria d'abordar els conflictes actuals, com les transformacions de gènere o la crisi ambiental", defensa Laia Gallego, investigadora postdoctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Ha de ser més interdisciplinari i tenir en compte història tècnica, història social, ambiental, arqueologia i història del gènere", diu Gallego.

Què fer quan tot envelleix tan de pressa?

Cada vegada és més difícil fer adquisicions

En la nostra societat tot envelleix molt de pressa, i el que avui és innovador demà ja és obsolet. Com es gestiona aquesta obsolescència tan ràpida des d'un museu? "És un dels reptes que tenim, que potser no tenia el museu fa vint anys. S'ha de tenir una mirada llarga i pensar quins elements són els que expliquen els canvis substancials que hi ha hagut", explica Perarnau. Un museu no pot existir sense col·leccions, però les adquisicions s'han complicat amb el temps. "Als anys 80 anys, quan algú canviava de pis ens trucava i ens deia que anéssim a buscar una nevera antiga, una televisió... Així es van crear les primeres col·leccions del museu. Ara el que és vell ha passat a ser antic o vintage", diu Perarnau. Això vol dir que té un valor al mercat i, per exemple, els preus dels cotxes antics han augmentat de manera estratosfèrica, perquè es considera que són una bona inversió. A més, tothom pot vendre coses a través de diferents plataformes. "A Europa hi ha subhastes de material tècnic especialitzat. En aquest sentit, aquí anem una mica endarrerits. També faria falta actualitzar algunes normatives. No es preveu la mobilitat que poden tenir els objectes industrials", lamenta el director del MNACTEC.

Tampoc és fàcil conservar els edificis. Sovint se'ls han donat nous usos. Molt patrimoni industrial s'ha salvat històricament gràcies a la pressió popular. Hi ha també conflictes entre la protecció de certs elements i l'especulació urbanística. "Hi ha un volum creixent de patrimonialització i després hi ha pressió immobiliària. S'ha de conservar perquè hi hagi memòria, però hi ha qui defensarà que ha de desaparèixer per crear futur. Sempre hi ha debat entre aquestes dues tendències", diu Riu-Barrera. Per conservar el patrimoni, el més important és mantenir l’ús original per al qual va ser creat, però això és molt difícil o gairebé impossible en la majoria d’edificis. "La reutilització del patrimoni per a altres usos és necessària, però no tot s’hi val. Cal establir criteris i límits. Especialment en les botigues històriques o tradicionals de Barcelona, no s’ha actuat a temps i no s’ha fet res efectiu per salvar-les", lamenta Solé.

Com mostrar les col·leccions?

Objectes que estan fets perquè funcionin

"Les col·leccions dels museus sempre seran fonamentals i necessàries, tot i que cada vegada es facin més exposicions de tesis en què la idea és el més important, mentre que l’objecte pot ser secundari. Però, per sobre de tot, és inigualable poder veure, al molí paperer de Capellades, com es fabrica el paper amb la maquinària i la tècnica de fer paper a mà al mateix lloc on durant segles s’ha fet el mateix; les sensacions que et produeix seran sempre úniques i diferents de les altres museografies. Aquestes indústries al museu s’han de conservar tan intactes com sigui possible per mostrar d’una manera arqueològica i a la vegada viscuda i viva el nostre passat", diu Solé.

La primera xarxa que es va crear lligada a un museu nacional a Catalunya va ser el sistema territorial del MNACTEC. Realment va funcionar abans la xarxa que no pas la seu central a Terrassa. "Aquesta és la seva gran virtut, primer articular i salvar el patrimoni de tot el territori i després fer la seu del museu nacional. La tasca de salvament i salvaguarda del patrimoni industrial que va dur a terme el museu va ser avantguardista i capdavantera a Europa i aquest prestigi continua", destaca Solé. "Una altra cosa és que no es dediquin prou recursos econòmics a les xarxes de museus i que hi hagi en general infradotació econòmica dels museus en general, i més dels que es troben sota les administracions locals, fora de les grans capitals", afegeix.

El MNACTEC té altres peculiaritats que el diferencien d'altres museus. Es restauren i es mostren objectes que no estan fets per al gaudi visual. Són objectes que estan fets perquè es toquin i es treballin, i si no es fan servir a vegades s'espatllen. "El patrimoni industrial ens permet anar molt més enllà. És transversal i global, hi ha objectes i edificis que són al lloc de fabricació i de producció. I hi ha tota una part intangible, social, de vivències, d'història oral, de publicitat, de catàlegs, de fotografia, de cinema... Tot plegat ens permet fer moltíssimes coses", afirma Perarnau. Els discursos museogràfics poden ser molt diversos i en diferents formats. A més, es poden fer rèpliques. Al MNACTEC hi ha, per exemple, una rèplica de l'avió dels germans Wright que va fer el primer vol tripulat de la història o del Bonet, el primer cotxe amb motor d’explosió a Barcelona.

"Hi ha patents i documentació que ens permeten fer-ne una rèplica. Pots fer-ne tridimensionals, immersives i tot el que tu vulguis, però, per explicar i que es pugui entendre el que pot fer una màquina, el millor és veure-la. Si t'explico com funciona una contínua de filar és complicat que m'entenguis, però si premo el botó i veus com ho fa, està explicat en un minut", diu Perarnau.