"Catarsi de merda" al Festival Grec

La núvia i el bona nit Ventafocs és la primera entrega d’una trilogia sobre les violacions a les dones i els feminicidis de la creadora brasilera establerta a Amsterdam Carolina Bianchi. Segons sembla, la proposta va produir la deserció d'un bon nombre d’espectadors al Festival d’Avinyó. No va ser així al Teatre Lliure. 

Bianchi és tot sinceritat. I dubte. I ràbia. Té un aire d’Angélica Liddell en el seu recitar, en la seva exposició al dolor. La seva proposta és tan provocadora com puguin ser-ho les de la figuerenca, però a Bianchi no li preocupa tant l’estètica. El leitmotiv de l’espectacle és la violació i l'assassinat de Pippa Bacca, una performer italiana que el 2008 va iniciar un viatge amb autoestop des de Milà cap a Jerusalem vestida de núvia. La performance de Pippa Bacca era un gest artístic per experimentar la bondat al món pujant a vehicles de desconeguts sense excloure ningú. Als afores d’Istanbul va trobar la seva fi. Però a Bianchi també la varen violar. I no creu en qualsevol idea de curació, de fet escup a la resiliència. Una dona violada no pot sanar, perquè les cicatrius del trauma es filtren fins a l’úter. No hi ha cura perquè el terror nia dins del cos de la víctima. Només obre la porta a l’art per explorar formes de resurrecció. "Catarsi de merda", diu la matrícula del cotxe que surt a l’espectacle. 

El crim de Pippa Bacca li serveix a Bianchi per omplir la primera part del llarg espectacle (150 minuts) en format de conferència. Abans, però, la performer s’ha drogat (diuen que de veritat) amb un còctel de pastilles que l’adormiran i anul·laran la seva voluntat com els passa a moltes de les dones violades. Ella dormirà mentre els membres del col·lectiu Cara de Cavalo, que l’acompanyen, ballen i rememoren els feminicidis a Mèxic documentats per Roberto Bolaño. Un malson que llasta la contundència de la denúncia d’aquesta pandèmia a la primera part i que al nostre entendre només allarga la funció cap al provocador final, en què Bianchi es sotmetrà a una exploració vaginal, on nia el trauma. Per cert, com a catarsi molt millor la de Bàrbara Mestanza a Sucia, que vàrem veure al Teatre Akadèmia.