La (curta però intensa) catifa vermella dels Oscars 2021

BarcelonaAmb el nombre d’assistents limitat a només 170, la 93a gala dels Oscars va deixar el glamur en situació de monopoli, en mans dels pocs i afortunats invitats que per motius sanitaris hi van tenir cabuda. Una opció que a nivell estilístic comportava riscos, ja que en conjunt la catifa vermella podia perdre matisos, cosa que finalment va passar aquest diumenge a la nit a la Union Station de Los Angeles, on va tenir lloc una gala en format reduït que no necessitava per a res les habituals instal·lacions del Dolby Theatre. Allà, i amb la fortuna de poder celebrar la festa del cinema sense mascareta, els membres de la indústria convocats no van deixar lloc al terme mitjà: o bé van optar pel conservadorisme estètic, o bé hi van acudir amb peces absolutament llampants i provocadores. En el primer bloc, van compartir el capdamunt del pòdium Laura Dern i Amanda Syfried, amb dos vestits que no tenien res a veure més enllà del consens que generaven per a una convocatòria d’aquest calibre. Dern va optar per una opció bicolor en blanc i negre d’Oscar de la Renta que, a banda de colors, també contrastava textures. Amb plomes a la faldilla i un cos negre cenyit com una segona pell, l’actriu estava inqüestionable i evocava les millors èpoques d’un Hollywood que, amb ella, diumenge a la nit millorava les seves constants vitals, tan apaivagades darrerament per la pandèmia.

Li seguia els passos Seyfried, que es va vestir de guanyadora tot i quedar només nominada amb un explosiu vestit de tul vermell signat per Armani Privé. Clàssica però sexi –cosa no habitual amb vestits de tul– gràcies a les seves obertures, l’actriu de Mank es va apoderar dels flaixos gràcies al vermell intens del seu vestit, que va segellar amb un pentinat clàssic i amb uns llavis d’un vermell profund. I és que aquest color, el vermell, va ser l’estrella de la nit. Sobretot entre les convidades que van optar per looks clàssics. Per exemple, hi va haver en aquest club Angela Bassett d’Alberta Ferretti; Reese Witherspoon de l’alta costura de Dior i joies de Bulgari; o de la mateixa firma francesa la britànica Olivia Colman, que va portar el monocromatisme fins al paroxisme, amb màniga llarga, coll alt i sabates vermelles. Casos com el de Witherspoon o el de Colman anaven tan enllà amb el conservadorisme que s’acostaven més a una dama d’honor d’un casament que no pas a una convidada als Oscars, cosa que no era així en el cas de Bassett gràcies a l’important tall que duia a la cama.

Dins de l’àmbit clàssic però ja fora del color vermell, van destacar apostes com la de Halle Berry, que portava un Dolce & Gabbana que es jugava tota la seva entitat amb un llaç a la cintura que a l’hora de la veritat enfonsava el vestit més que no el millorava, ja que estava completament pansit. Ni l’aposta juganera dels cabells ni un escot de cor de factura meravellosa van poder salvar finalment el conjunt. A diferència de Berry, no va córrer riscos innecessaris Maria Bakalova, nominada a millor actriu per Borat 2. De les de blanc, va ser la més ben vestida, amb vestit de princesa de Louis Vuitton i joies de Moussaieff.

Finalment, cal destacar la peça clàssica que portava Laura Pausini. Un vestit d’escot vaixell i faldilla fins a terra signat pel seu compatriota Pierpaolo Piccioli, que des de Valentino va vestir moltes de les convidades de la nit. Era un vestit per a una joieria més contundent de la que portava. Almenys si es volia que el conjunt fos rellevant.

En segon lloc, en el bloc dels convidats que s’ho van jugar tot en pro de la modernitat hi va haver molts membres destacats. Una de les més eloqüents va ser possiblement Zendaya, que amb un vestit fluor de la gamma d’alta costura de Valentino deixava poc a la imaginació de cintura en amunt. A la part inferior, una llarga faldilla i una cua donaven certa majestuositat a un vestit que hauria quedat en no-res si no hagués anat acompanyat de sis milions d’euros en joies de Bulgari. Imitant proporcions entre dalt i baix, va trepitjar la catifa vermella Vanessa Kirby, que portava un vestit de Gucci tubular però amb cua que, amb una aposta monocromàtica pel color carn, no excel·lia al nivell a què ens té acostumats. Una pell de color similar i uns llavis massa foscos creaven un conjunt desdibuixat que va deixar escapar el regnat de la nit per a una actriu que reunia totes les possibilitats per triomfar en uns Oscars sense gairebé competència.

La cantant H.E.R. va brillar amb la seva aposta de pantalons i top amb capa i caputxa de Peter Dundas per a la seva pròpia firma. D’un color blau cobalt brodat de cap a peus amb pedreria, el conjunt reinterpretava el vestit que Prince va portar als Oscars del 1985. Com ella, també va encertar la vestimenta Tiara Thomas, que amb l’anterior intèrpret es van endur l’Oscar a millor cançó original per Fight for you de Judas and the Black Messiah, i que es va posar un vestit sastre que ho tenia tot: escot, armilla, plomes, campanes i un potent monocromatisme blanc. No passarà a la història de la moda però cal aplaudir com el va dignificar.

En l’apartat de les convidades que van decidir arriscar també hi ha la realitzadora Chloé Zhao, que passarà a la història com la primera directora no blanca que guanya un Oscar en la categoria de millor pel·lícula i millor directora per Nomadland. Per a aquesta fita, la di-rectora va optar per un vestit brodat d’Hermès, absència de maquillatge, dues trenes i unes vambes blanques. Una plausible posició política de l’artista que no sabem si a la maison francesa es van plantejar abans de decidir vestir-la per a l’ocasió.

El bloc dels que van decidir córrer riscos el tanca una Carey Mulligan que, com Amanda Seyfried, s’havia vestit de guanyadora. La seva era una aposta al número u sense pal·liatius que li havia proporcionat Valentino. Una faldilla transatlàntica i un minimalista top a conjunt eren la seva opció per recollir un Oscar a millor actriu protagonista que finalment es va emportar Frances McDormand. La seva cataracta de lluentons daurats serà possiblement un dels vestits més recordats d’una gala gairebé postpandèmica.

Els homes que van destacar en la catifa vermella dels Oscars d’enguany ho van fer per les apostes arriscades. Van ser tres actors negres els que van fugir millor de l’avorrit esmòquing negre i camisa blanca que tan poc vesteix ja avui en dia. Colman Domingo, de la pel·lícula nominada La madre del blues, va defensar de manera incontestable un tres peces de color fúcsia signat per Atelier Versace i amb lluentons clavats a l’americana. El va seguir de prop Leslie Odom Jr., que va acudir a la gala dels Oscars com si fos un Oscar: 100% daurat, gràcies a Brioni. Finalment, va resultar igualment elegant i modern l’actor Lakeith Stanfield, que duia una granota de Saint Laurent que va saber fer seva amb un esmalt d’ungles negres, camisa a l’estil dels setanta i unes ulleres de pasta negres amb el vidre ataronjat.