Vespre d’eufòria, llum i mugrons durs als Goya

Barcelona“Això sembla Galícia”, deia l’actriu Paz Vega mentre començava a diluviar i els assistents obrien paraigües sense deixar anar els mòbils. Enmig de la cridòria, un grup d’intèrprets entraven al recinte Martín Carpena de Màlaga com l’estampida de Jumanji.

La nit prometia. Per algun codi de vestimenta tàcit, la gran majoria dels assistents anaven de blanc: des de la presentadora de la gala, Silvia Abril, fins a la influencer Dulceida. Elles, per cert, van protagonitzar sense voler un d’aquells Who wears it better? (qui el porta millor?), perquè els vestits s’assemblaven massa, malgrat ser de dissenyadors diferents. De ras blanc, escot paraula d’honor fet amb una llaçada que cau pel darrere amb cua. “Necessitem llum, tot és molt gris”, continuava Paz Vega quan li preguntaven per què tanta gent anava de blanc.

Ella i Eduardo Casanova van ser dels més impecables, de blanc de dalt a baix. L’actor fins i tot amb guants de plumetti, faixí i mocador que queia per l’esquena com una capa, tot d’Aigo Studio. N’hi va haver que van apostar pel que no falla mai, el negre, com Amaia, vestida per Maria Roch. “No ho sabia ni jo, em pensava que era una possibilitat”, confessava la dissenyadora hores abans.

També anava de blanc trencat Najwa Nimri, amb un vestit de puntes i mànigues de ratpenat que se’l posa qualsevol altra i sembla una cortina de casa els avis, però se’l posa la Nimri, tan etèria i xiuxiuejant, i sembla caiguda del cel.

Unes altres lànguides eren Marisa Paredes i Greta Fernández, vestides com una espècie de pierrots melangiosos. El de Fernández, revisitat per Gucci amb un vestit blanc de farbalans tous, de tul i puntes, des del coll fins a les mànigues i els genolls. A la cara, maquillatge de Chanel fet amb perles, probablement inspirat en la sèrie Euphoria (Netflix), en què els estats d’ànim de les protagonistes s’expressen a través dels maquillatges de fantasia.

Unes quantes actrius, sobretot les més joves, com ara Carmen Arrufat, nominada a actriu revelació, anaven maquillades com el repartiment d’Euphoria.

Però el més innovador del tema -agafeu-vos les perruques-és que Eduardo Casanova i Paco León ja no eren els únics que anaven maquillats: els Javis no es van estar de res, ulls, llavis i coloret; Palomo Spain duia ombra negra als ulls, i el cineasta Óliver Laxe, kohl.

Visca la gent que transgredeix els gèneres, perquè ens fa més lliures. Tornem a aquell home del XVIII que s’adornava i duia coloraines, que el de després, d’uniforme amb corbata o llacet, és avorrit, i fa mandra, i va convertir la dona en un aparador de la riquesa familiar.

Us deixem un repàs fotògrafic d'altres grans 'looks' de la nit: