Una catifa vermella, infinitat d'escots

BarcelonaLa reina d’Anglaterra, Dalí i una okupa. Tots van passar anit per la catifa vermella de la XI edició dels premis Gaudí, que es va celebrar al Palau de Congressos de Catalunya. Un dels primers en arribar va ser l’eurovisiu Alfred, lliurador d’un premi i que anava guarnit amb una americana molt llampant, decorada amb una llagosta de pedreria que recordava, inevitablement, la que el surrealista Salvador Dalí va pintar fa més de 80 anys al vestit Lobster de la dissenyadora Elsa Schiaparelli. La llagosta d’Alfred era d’Avellaneda, el seu dissenyador de referència de fa temps. Molt abans que el vestís per Eurovisió ja es coneixien i col·laboraven.

Mentrestant, i abans de posar-se davant les càmeres, a l’actor Quim Àvila se li enganxava un anell al vestit de l’actriu i membre de l’Acadèmia del Cinema Català Maria Molins. “Vigila, no estiris, que és un Teresa Helbig!”, li deia ella, patint pel vestit, negre, de franges daurades i de coll de camisa i pic. Les arracades eren les mateixes que havia portat l’any passat la presidenta de l’acadèmia, Isona Passola, unes Misui fantàstiques. Enguany Passola en portava unes altres de la mateixa marca i un llaç-joia que li ha regalat la joiera Gatnau en memòria dels presos i exiliats polítics.

Amb un vestit blau petroli del dissenyador Jordi Dalmau, estructurat, amb mitja cua i escot monnalisa, rematat als punys per passamaneria en to daurat vell i feta a mà, Passola anava solemne i elegant, i entre bambolines feia broma: “Semblo la reina d’Anglaterra”. El dissenyador, que també ha assistit a la gala, duia una armilla amb ales platejades. “Sempre porto ales, m’agraden. Però la jaqueta és de Topman. A casa del ferrer...”, i s’excusava dient que fa la roba a mida i diverses assistents anaven vestides per ell, que no arribava a tot, i el sacrificat havia de ser ell.

Confessions entre bambolines

Una de les més elegants de la nit va ser l’actriu Cristina Brondo, amb un vestit negre mat de Santos Costura, amb un escot vaixell de transparència i amb unes mànigues espectaculars, de plomes blanques d’estruç i pedreria. “M’ha costat molt decidir-me”, confessava en la intimitat a peu de catifa, “perquè que si un vestit és massa, que si l’altre massa poc... Costa trobar el vestit ideal per a l’ocasió, amb el qual et sents tu i no que vas disfressada”. Però n’hi ha que, just al contrari, volia anar disfressada: “Aquí tothom es disfressa, doncs jo també”, deia fora de focus Laia Vidal, actriu de 'Yo la busco', amb un look de flamenca 'trash' fet pels okupes del CSO de Santa Coloma: antifaç negre pintat als ulls, un clavell de plàstic al monyo, una dessuadora negra amb el lema "Santako" i

faldilla roja fins als peus. 'Ole' la transgressió!

Una altra 'rara avis' va ser l’actriu Marta Tomasa, vestida per Esmeralda Negra amb una peça de ras i tirants texans amb pedreria fúcsia. Per acabar-ho d’amanir, vambes de plataforma de tots els colors que ja les hagués volgut l’actriu Laia Marull, que a l’últim moment s’ha canviat les sandàlies perquè les que li havia posat l’estilista eren massa incòmodes. “Queden molt malament?”, em preguntava abans de posar davant els flaixos, però el vestit negre, de coll bebè de puntes florals de colors, llarg fins al terra i firmat per Immaculada Garcia les tapava del tot.

Vellut blau

L’actriu Aina Clotet, embarassadíssima, va triar un vestit blanc de coll de pic i màniga acampanada de la seva marca habitual pels grans actes, Menchén Tomás. Els periodistes del cor li van preguntar sobre el ‘tema Leticia Dolera’, i Clotet, malgrat que va assegurar que “no és una guerra”, sí que va demanar més protecció legal perquè cap altra actriu es trobi en la seva situació.

Per algun motiu, molts dels assistents anaven vestits de color blau. A més de Passola, el director Gustavo Sánchez, nominat per la seva 'opera prima', el documental 'I hate New York', anava vestit amb un dues peces blau elèctric de Hence fet amb cotó orgànic (i ja gairebé 'in memoriam' perquè la marca plega), el mateix blau del vestit de làtex de l’actriu Roser Tàpies, molt sofisticada amb

un Etxart & Pano d’efecte 3D. La gran dama del cinema patri, Marisa Paredes, duia un vestit del dissenyador Antonio Garcia fet de vellut blau, amb un escot de pic molt pronunciat i adornat amb diverses voltes de joieria molt de la Viena secessionista i no calia ser una garsa per enamorar-se’n. “Si vens a preguntar-me pel collaret, sí, és Channel”. La mirada m’ha delatat i miro de reconduir-ho preguntant pel vestit i fent la broma amb el 'blue velvet', i la taral·legem i ella somriu.