La central elèctrica d’Alcúdia podria ser un centre d’innovació?

PalmaLa central elèctrica d’Alcúdia continua caient a bocins mentre espera que algú hi posi remei. Hi ha projectes damunt la taula, com l’Alcúdia Tech Mar –Mediterrània Activa, que l’Ajuntament ja ha registrat a l’Oficina de Planificació i Coordinació d’Inversions estratègiques per poder aconseguir fons dels Next Generation. És una proposta de transformació i evolució cap a un model productiu sostenible, per descarbonitzar la mar des de la central. La diversificació econòmica, la ciència i la innovació, entre d’altres, són alguns dels eixos principals de l’Alcúdia Tech Mar. El president del Cercle Mallorquí de Negocis, Bartomeu Rosselló, que és enginyer, ha liderat l’equip que ha redactat aquest projecte per encàrrec del consistori alcudienc. La iniciativa té el suport dels batles de diferents pobles del nord de l’illa. 

Però hi ha altres projectes que no són encàrrecs de l’Ajuntament i que també aposten per simbiosis estratègiques: ciència, art, sostenibilitat, proximitat. L’artista alcudienc Tomeu Ventayol és l’autor d’un, i ha treballat amb el catedràtic de Ciències Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de les Illes Balears, Tomeu Serra. La seva idea defensa la possibilitat que la central es converteixi en un centre I+D+I (Investigació, Desenvolupament i Innovació). Es tractaria de transformar l’edifici en un centre d’investigació i producció d’energies renovables sense deixar de banda la part artística i la bellesa de l’objecte o producte funcional. “És una proposta a l’estil del pensament de l’escola de Bauhaus, que no separava la utilitat de la bellesa”, apunta Ventayol, que concreta que el tema central seria la creació d’un “parc d’escultures fotovoltaiques”. El concepte s’inspira en la pèrgola del Fòrum, dissenyada pels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres amb motiu del Fòrum de les Cultures de Barcelona l’any 2004, que té la superfície d’un camp de futbol i genera l’energia d’unes 1.000 cases. 

Així, aquesta idea planteja que cada escultor col·labori amb un científic per desenvolupar la seva escultura fotovoltaica, amb l’objectiu que generi energia per a un habitatge d’entre quatre i sis persones. La idea de Ventayol també inclou les cases del poblat, que serien reformades per diferents arquitectes, també col·laboradors dels científics i els escultors. “És cert que el poblat està venut a una promotora [Residencial Alcudialuz], però es tracta de veure què es considera més important, o si podrien acceptar el projecte de les escultures fotovoltaiques per tal que els habitatges tinguessin energia sostenible”, assenyala Ventayol. 

La creació d’un ‘habitatge mínim vital’ és una altra de les altres idees que fomenten aquesta altra projecció del futur de la central. “L’objectiu seria dissenyar un habitatge d’una planta, amb la possibilitat que en tingués dues, i hauria de complir tres condicions: que el cost de la construcció sigui baix i es faci utilitzant noves tecnologies, com la impressió 3D; que el preu per viure-hi sigui mínim, que disposi d’autosuficiència energètica i un hort que produeixi aliments, i, finalment, que tingui només el mínim de coses necessari per viure-hi”, explica l’artista.

Per aconseguir tot això, Ventayol comenta que seria necessari col·laborar amb la UIB per tal de desenvolupar la part més teòrica d’aquest projecte. Les fases més experimentals, però, tindrien lloc als espais i tallers que s’haurien d’habilitar a la zona de la central, on s’ubicaria també un equip de personal tècnic. 

Seria clau i bàsic, també, adequar els espais de la central als seus nous usos. Això requereix estudis arquitectònics i urbanístics de l’estat dels edificis que hi ha. “Primer de tot, s’ha d’aconseguir que els espais no siguin perillosos per a la gent, però per tal que la rehabilitació sigui d’un cost menor s’haurien de conservar al màxim possible així com són ara. Més que gastar en rehabilitació, s’hauria de gastar en adaptació”, assenyala el promotor de la iniciativa. 

Descarbonitzar el món amb ‘art verd’, protegir la natura, reduir el consum energètic, l’ús de noves tecnologies, considerar la bellesa i promoure la part educativa són els pilars d’aquesta idea de central. 

Sempre pendent

Durant la seva història, la central, inactiva i pràcticament abandonada des dels anys 90, ha inspirat nombrosos projectes. L’economista i conseller del Banc d’Espanya Carles Manera rememorava fa uns mesos en un reportatge de l’ARA Balears que, quan era conseller d’Economia, Hisenda i Innovació (del 2007 al 2011, amb el Govern de Francesc Antich), es va posar sobre la taula fer un Museu de la Ciència de les Illes Balears en xarxa, amb diferents seus al territori illenc. “Volíem que la central fos una part d’aquest museu, les instal·lacions són molt vistoses i imponents. El projecte ajuntava diferents àmbits, com la investigació, el desenvolupament, la innovació i la cultura”, explicava. A més, s’han fet diferents estudis per valorar-ne el valor patrimonial i la viabilitat per a altres usos. El Consell de Mallorca vol declarar l’edifici Bé d’Interès Cultural, però aquesta declaració no arriba perquè no hi ha acord entre les entitats que formen part de la Ponència Tècnica.

Igualment, per moltes idees que es plantegin, a la central no s’hi podrà fer res sense el vistiplau de Gesa, que encara n’és la propietària.