Un centre de recerca i innovació, projecte alternatiu a l’Hermitage de Barcelona

BarcelonaMentre el debat públic s’ha anat restringint al dilema d'Hermitage sí o no, posició en què estan encallats sense acord de l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de Barcelona, paral·lelament s’ha estat gestant un altre projecte que ara apareix en escena, i al qual ha tingut accés l’ARA. Es tracta d’un equipament que s’anomenaria European Urban Tech i seria un centre de referència internacional en abordar la transformació ecològica i tecnològica de les ciutats. S’aixoplugaria dins d’un edifici-far, un projecte arquitectònic singular i sostenible, amb la voluntat de ser emblema de la Barcelona del segle XXI, i que se situaria precisament als terrenys que el Port ha compromès a la franquícia de l’Hermitage. Tindria tres potes com a laboratori i lloc de recerca, de formació i de transferència de coneixement a empreses vinculades a innovació urbana (energia, mobilitat, recursos, habitatge, etcètera).

L’European Urban Tech és una idea en construcció que busca el consens entre administracions (d’entrada, el suport del Port, que és titular del sòl) i que implica ja diverses entitats de la ciutat. D’una banda, acolliria un projecte que ja està marxa i que impulsen la Barcelona Tech City, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Institut d’Arquitectura avançada de Catalunya (IAAC), el Barcelona Urban Tech. Aquesta és una iniciativa vinculada a l’educació, la investigació i la difusió “per a la transició ecològica i digital de la ciutat i els edificis” i que aglutina arquitectura, urbanisme, enginyeria, tecnologia i innovació. Les tres institucions van anunciar ja fa tres mesos l’impuls d’aquest hub per al qual estaven buscant emplaçament a Barcelona, i que podria trobar el seu lloc ideal al Port (on ja hi ha la seu de la Tech City, al Palau de Mar). Miquel Martí, CEO de la Barcelona Tech City, confirma que coneix el projecte i que requereix acords amplis: “Qualsevol cosa que es tiri endavant serà d’acord amb el Port de Barcelona”, afirma. Martí no vol entrar en cap competició per l’espai: “El Barcelona Urban Tech no s’ha fet ad hoc per a l’espai de l’Hermitage, podria anar al Morrot o a qualsevol zona que ens ofereixin; la zona portuària i la ciutat són molt grans”. “Si hi ha un acord entre el Port i l’Ajuntament, estarem encantats”, subratlla també el president de l’IAAC, Xavier Marcet, que defensa que el nou projecte potenciaria el Barcelona Urban Tech per les "sinergies” que es podrien crear. 

Perquè, d’altra banda, també hi faria cap el centre dedicat a mobilitat de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), un dels tres centres de recerca de la UE que tenen seu a Barcelona i que estan dispersos en diferents edificis universitaris. Daniel Serra, director de l’EIT Urban Mobility, assegura que és un projecte “molt interessant” per una iniciativa com la seva que treballa en innovació, mobilitat i ciutats.

I encara en tercer lloc, el centre seria un viver d’empreses de l’àmbit de la innovació urbana. La idea és també generar activitat econòmica i ocupació, a banda de canviar els usos i l’urbanisme del lloc.

Alineat amb Europa

Serra creu que el projecte neix en un “bon moment” en relació a les polítiques europees. En efecte, el projecte està alineat amb el concepte de la Nova Bauhaus Europea que va llançar fa uns mesos la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per dirigir la transformació verda relacionant ciència, tecnologia, art i cultura –ahir mateix es va parlar del tema en un debat de la Setmana de l’Arquitectura–. L’European Urban Tech aixecaria el dit per convertir-se en una subseu d’aquesta nova Bauhaus, en cas que en tingui. I, òbviament, esperaria finançar-se amb l’ajuda dels fons europeus Next Generation, a banda de fons de recuperació.

Es calcula que l’operació tindria un cost de 35 milions, segons el document al qual ha accedit l’ARA. El finançament del projecte encara està verd, però el model de gestió planteja tres escenaris: promotor públic, privat o mixt. Es considera que la ubicació i qualitat de l’edifici farien competitiu el preu d’entre 16 i 20 euros el metre quadrat. L’Autoritat Portuària, coneixedora del projecte, no ha volgut fer declaracions. L’Ajuntament de Barcelona ha reconegut que “el projecte existeix, li interessa i va en la línia d’on creu que ha d’apuntar la transformació futura de la ciutat” i “se n’ha parlat amb molts actors” però encara “necessita molta maduració, consens i diàleg entre les parts implicades perquè pugui tirar endavant”.

Com projectar-se al món

En l’impuls d’aquest pla hi ha un element de caràcter simbòlic però de molt pes: la idea que el projecte bandera que ha d’identificar la Barcelona postpandèmia no ha de ser una franquícia d’un museu rus, sinó un laboratori que respongui als reptes contemporanis i que sigui tractor dels canvis tecnològics, climàtics, de sostenibilitat i vida saludable. L’European Urban Tech se situaria just al costat de l’Hotel Vela, un emblema de la ciutat de serveis que es va projectar als anys 90.

La nova construcció, batejada com a Edifici Trencaones, seria un volum de 16.000 m2 a la Nova Bocana i sortiria d’un concurs internacional. En un futur podria dialogar amb un altre edifici adjacent, un terreny de titularitat municipal on l’Ajuntament ha proposat que s’hi traslladi la Facultat de Nàutica. La previsió que els dos projectes puguin portar a estudiar i treballar en aquella banya de la ciutat mil o dues mil persones al dia és més viable pel que fa a la mobilitat i dotaria de nous usos ciutadans l’espai del port. Com la seu de la Bauhaus històrica, els impulsors del Barcelona Urban Tech volen que la seva seu sigui un altre “edifici manifest”, diu Xavier Marcet, que acomplís requisits de “màxima sostenibilitat”, també en els materials de construcció i en la gestió de l’aigua i l'energia. Fins i tot imaginen que l’edifici tingui la possibilitat de generar aliments.

La mobilitat, el risc del museu

El 28 d’abril l’Ajuntament de Barcelona havia d’anunciar en el consell d’administració de l’Autoritat Portuària si autoritzava l’ús del terreny del Port per a l’Hermitage, però l’alcaldessa Ada Colau va explicar que havien sol·licitat treure-ho de l’ordre del dia i que s’havien donat un altre mes de marge per “buscar un acord”. Si s’inclourà en el consell d’aquest mes, “dependrà, segurament, de si hi ha acord”, diuen fonts de l’Autoritat Portuària. Tanmateix, la seva presidenta, Mercè Conesa, apuntava al Cercle d’Economia la voluntat de “consolidar un districte tecnològic vinculat a la logística i a l’economia blava amb capacitat de transformació i d’interlocució amb el teixit urbà i metropolità”. “Un Smart Port dins d’una Smart City”, deia. Una idea que entroncaria també amb aquesta iniciativa. Caldrà veure la capacitat de seducció i aglutinació de talent de l’European Urban Tech perquè ningú vol “entrar en la guerra de l’Hermitage”, afirma el president de l’IAAC; entrar en una “llarga polèmica” alentiria el seu propi projecte.

El que queda clar és que la posició de l’Ajuntament no s’ha mogut des del no del gener del 2020: la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, mantenia aquesta setmana que la subseu del museu rus al Port “no és compatible amb la vida de barri” perquè la pressió turística seria insostenible, si bé l’Associació de Veïns de la Barceloneta la contradeia. Segons El País, el conveni que el Port va presentar a l’Ajuntament ja fa 11 mesos incloïa la limitació del transport privat i el reforç del transport públic en aquesta zona, però l’Ajuntament veu igualment inviable portar a aquest cul-de-sac 1 milió de persones més a l’any, que és el públic que l’Hermitage calcula que pot atreure. També consideren que s’ha d’acostar l’espai als usos veïnals i no turístics.

Tanmateix, l’Ajuntament ha obert la porta que es pugui fer en una altra ubicació, ja que el museu va acompanyat de 50 milions d’euros, una inversió privada difícil de refusar en una Barcelona que ha d’enfilar el dur camí de la recuperació després de la pandèmia. El projecte, segons els inversors, preveu generar 400 llocs de treball directes i indirectes i un impacte de 30 milions anuals. El seu projecte cultural ja va rebre un informe negatiu del consistori i el projecte arquitectònic era obra de Toyo Ito.