El ceramista japonès que xalava amb el Pantocràtor

BarcelonaLa ceràmica es considera sovint un art menor, però aquesta etiqueta no fa justícia a la intensitat, la bellesa i la profunditat que pot assolir en mans de grans artistes com el barceloní Josep Llorens Artigas (1892-1980) i el japonès Hamada Shōji (1994-1978), un dels fundadors del moviment d’art popular anomenat Mingei i que va ser reconegut com a Tresor Nacional Vivent. Artigas i Shōji van estar units per una gran amistat i una admiració mútua, i ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) els posa en diàleg a l'exposicióEls colors del foc. Hamada - Artigas, que inclou més 140 peces de tots dos i també del fill d’Artigas, Joan Gardy Artigas, de l’escultor Eudald Serra i de Joan Miró. El resultat és un relat fascinant en què conviuen les obres mestres, els lligams familiars, amistosos i artístics i la fascinació per l’art popular. Precisament Hamada va quedar fascinat pels murals romànics del MNAC durant un dels seus nombrosos viatges a Barcelona perquè hi va trobar “la mateixa expressivitat que en l’art popular japonès”, com diu el comissari de la mostra, Ricard Bru i Turull.

Hamada i Artigas es van conèixer el 1952 durant un congrés internacional de ceràmica a Anglaterra i es van retrobar deu anys més tard quan Joan Gardy Artigas es va casar al Japó i el va acompanyar tota la família. Gardy Artigas havia anat a conèixer Hamada per veure com era el seu forn i prendre apunts per construir-ne un de més gran a Gallifa, perquè els encàrrecs que rebien amb Joan Miró eren cada vegada més imponents i desbordaven el forn que tenien. El mateix Hamada va anar a Gallifa a estrenar-lo. “Hamada i Artigas eren dos artistes completament diferents i al mateix temps molt similars: Artigas va aconseguir crear un llenguatge propi des de molt jove, on mana l’essència i la simplicitat de la forma i l’expressivitat del color, mentre que Hamada la va aconseguir amb una manera de fer totalment diferent –explica Bru–. Artigas entenia que cada peça era única i la tractava com una joia, mentre que Hamada les sacsejava i les tractava amb força. Però va aconseguir la mateixa expressivitat universal que Artigas a partir d’alliberar-se del profund coneixement que tenia de la ceràmica a través del subconscient. Tots dos buscaven l’emoció i la potència i l’expressivitat de la ceràmica”. “En art el primer és l’esperit i mai la tècnica, i tant Hamada com el meu pare treballaven amb una llibertat total”, diu Joan Gardy Artigas, que va acompanyar Hamada en una visita al MNAC.

Eudald Serra també va conèixer Hamada durant els quinze anys que va viure el Japó, i també durant les nombroses expedicions que l’Ajuntament de Barcelona va finançar per tenir una gran col·lecció d’art popular japonès. Així, la mostra, que es pot visitar fins al 3 d'octubre i que ha costat 239.000 euros (catàleg inclòs), és també una reflexió sobre com es van construir les col·leccions dels museus públics barcelonins. “Amb l’ambició i el nivell cultural que té aquesta ciutat pel que fa al patrimoni, no necessita anar a comprar plats congelats de segona per a sales d’exposicions temporals al port que no donen el nivell cultural que té la ciutat”, adverteix el director del MNAC, Pepe Serra, fent una al·lusió a l’Hermitage de Barcelona. També dona una solució a aquest problema: “Els nostres mitjans de producció no estan homologats als europeus; això és un altre tema, que es diu diners, i que no té res a veure amb el nivell cultural de les institucions”.