PalmaDarrere Cercle hi ha una persona que fa música i no un músic. Així és com defensa el seu projecte musical el binissalemer Francesc Torrens. "Això per mi és un hobby, mai he tingut pretensions ni grans objectius. Per mi és una manera de plasmar el que veig i el que m'agrada", diu el cantautor. Va apuntar-se a classes de xeremies d'amagat dels seus pares quan tenia només nou anys. Aquesta és una anècdota que "tampoc té massa importància", apunta, però sí que allò fou el seu primer contacte amb la música. D'adolescent va ser el guitarrista i veu del trio The Scrap, i també tocava la guitarra i cantava amb Leitmotiv. Anys després, el 2018 va decidir arrancar el seu projecte, cuinat a foc lent: Cercle. "Va ser començar de zero una altra vegada, descobrir noves maneres de comunicar i expressar-me amb la música, reinventar-me. Veure el resultat és molt gratificant, però implica molt d'esforç".
Per celebrar els tres anys d'aniversari, va publicar el videoclip de la cançó 'Millor que sa mel', que forma part del darrer EP que va treure el passat mes d'octubre, Moments tan ben cremats. El seu primer senzill, però, fou 3.1415 (2018). A més d'altres senzills, el primer EP que va publicar fou El tall de l'arbre (2019). Ara és a punt d'entrar de nou a l'estudi, on prepararà el primer LP, Tríada. "No vull posar dates, però diria que a l'octubre ja hi haurà novetats". Pedro Moyà, Pablo Izaguerri i Marc Teruel són els companys de Torrens en aquesta aventura.
En quin moment començau a intimar amb la música?
— El primer contacte va ser amb les xeremies, però tampoc van ser la raó per la qual estic fent música. És clar que les cançons populars m'han ajudat, però també hi va fer molt començar a tocar la guitarra amb grups de rock quan era just un adolescent. Va ser quan vaig començar a cantar, una mica a la força, perquè era el que entonava millor.
Us escau aquella dita que diu que les coses es fan a poc a poc i amb bona lletra.
— La veritat és que mai hi ha hagut pressió. No tenc la necessitat de fer un disc o un gran treball. El que finalment es publica són pinzellades del que he anat fent, només és una petita part. Tenc llibretes i més llibretes plenes de lletres. Moltes d'elles moren, d'altres s'alimenten entre elles.
Fa tres anys que estau amb el projecte, però encara no heu fet cap concert. És una decisió pròpia?
— Jo he estat damunt els escenaris amb els altres grups. Amb Cercle no n'he fet cap, precisament perquè sé que no és fàcil moure la gent. A Mallorca hi ha, o almenys era així abans de la pandèmia, massa revetles i pocs concerts de música local. En mudar-me a Barcelona vaig descobrir que la gent anava a concerts de grups que no coneixen. Més enllà d'això, però, jo vaig decidir que abans de fer algun concert volia tenir material, un bon coixí i molta de feina feta.
Però actualment hi ha molta creació musical a Mallorca, i la sensació és que tothom està fent molta pinya.
— Sí, és cert que hi ha hagut un canvi important. Especialment a la zona de Llevant i a certs llocs de Palma s'està fent molt bona feina. Hi ha grups que són una passada, i veure-ho ajuda a mirar endavant amb més optimisme.
Intuesc que no estau aturats.
— Aquest estiu comencem a gravar el nou disc. La idea, però, també és crear un petit segell, un cercle dins el cercle, i construir damunt terreny segur. Les cançons estan gairebé triades.
Íntimes, suaus, introspectives, poperes. Aquestes paraules descriuen els vostres temes. Hi estau d'acord?
— Properes, sí, però també diria que són catchy, aferradisses, que se't queden dins l'orella. Les típiques que repeteixes dins la dutxa. Encara que em defineix bastant l'eclecticisme. Al final, un fa el que escolta, les influències afecten el teu material. Crec que la meva música és eclèctica. Vaig començar a compondre amb el primer grup amb el qual vaig tocar, Scrab. Escrivia en un anglès mig mallorquinot. Fos com fos, des de llavors que vaig fent feina damunt un ideari concret. Escriure en català m'ha permès expressar-me molt millor. En totes les cançons intent tenir una conversa, es veu que estic parlant a algú o d'algú, i que no són històries d'astronautes que van a la lluna.
Moments tan ben cremats és un EP de cinc cançons, el darrer que heu publicat. Avui, com veis el camí que ha fet amb l'aventura de Cercle?
— Consider que és interessant que un escolti la seva pròpia música. M'agrada veure el progrés. Vaig passar del rock a l'antigravetat. A les primeres cançons es notaven molt més la guitarra i les distorsions. Això contrasta amb l'antigravetat que es desprèn de Moments tan ben cremats. El temps, l'experiència vital i musical i tot el que passa al meu voltant també canvia la manera de fer música. He après a produir, a treballar les peces i ser detallista.
L'EP va sortir l'octubre de 2020. El confinament us va donar aire i temps per fer-lo?
— Moltíssim, va ser com començar de zero. Era jo davant l'ordinador, i amb en Guri a casa seva. Ens compartíem coses, idees, anàvem gravant, fent a poc a poc. El confinament ens va donar un espai de treball fix: a la meva habitació hi dormia i hi gravava. El temps que vam tenir i que li vam dedicar també es nota, tot està molt escoltat. En canvi, l'anterior EP, El tall de l'arbre, fou una cosa molt més espontània.
Més val no perdis més es temps, sa vida és curta, no n'hi ha més. Ho cantau a la cançó El cim. És una invitació a viure el moment?
— Pot sonar com un carpe diem, però és més una lliçó moral que em repetia a mi mateix els dies que no tenia ganes de fer res. És com el meu mantra per seguir endavant. Quan més fas, més reps. Amb això vull dir que s'ha d'aprofitar el moment per fer el que un vol.
Una altra cosa que deis, en aquest cas a Salt al buit, és més intuïció i menys pressió. Funciona així, per intuïció, a l'hora de crear?
— Sí, totalment. Es nota que a les lletres hi ha com una cita amb el psicòleg, com si em deixàs anar. Davant el paper t'adones de coses que t'agradaria tenir, sentir, o de coses que enyores o et fan por. Es veu que és autodescriptiu.
Com serà, el nou disc?
— És un àlbum de nou cançons que es dirà, si no hi ha canvis, Tríada. Els temes tenen relació entre si, però hi ha molts canvis d'atmosfera, instruments i estil, encara que hi haurà un fil conductor.
Heu decidit autoeditar-vos. Per què?
— Estar lligat a una discogràfica pot ser un problema, encara que tinguis feedback gràcies a ells i als mitjans que en fan difusió. Però diria que a vegades val més moure't tu mateix, fer-ho a la teva manera.