Cessió extraordinària de manuscrits originals de Josep Pla

BarcelonaLa majoria de lectors de Josep Pla (1897-1981) associen la seva obra als 45 volums petits, de lloms i cobertes vermelles, de l'edició que Destino va posar en circulació a partir del 1966. És menys coneguda l'etapa anterior de l'escriptor a Selecta, editorial dirigida per Josep Maria Cruzet. Des del 1949 i fins al 1962, Pla hi va publicar 51 títols, 22 a la Biblioteca Selecta i 29 a la col·lecció d'"obres completes". Entre ells hi ha llibres tan importants en la prolífica producció planiana com ara Contraban, Les hores, Girona (un llibre de records), Vida de Manolo, Pa i raïm i Nocturn de primavera. La família de Cruzet ha pres la decisió de cedir a la Fundació Josep Pla de Palafrugell tot el fons de l'editorial amb relació a l'autor d'El quadern gris, que inclou més de trenta volums manuscrits i mecanoscrits. Es tracta de la cessió més important a la Fundació des que la família Vergés hi donés, a principis de la dècada dels 90, els manuscrits de l'Obra Completa publicada a Destino, que suma més de 30.000 pàgines.

"És una notícia extraordinària, tant pel que fa al volum com per la rellevància dels materials inclosos –afirma Francesc Montero, director de la Fundació Josep Pla–. Són entre 4.000 i 4.500 pàgines, amb 27 manuscrits, 4 mecanoscrits, 5 volums de galerades amb esmenes i afegits autògrafs de Pla i, per últim, documentació variada, com ara fotografies, documents editorials i correspondència. No hi ha inèdits, però fins ara tots aquests papers no s'havien pogut consultar". "Aquests originals tenen una gran transcendència –afegeix Maria Josepa Gallofré, estudiosa de Pla i editora de l'epistolari entre Pla i l'editor de Selecta Amb les pedres disperses (Destino, 2004)–. Són un document essencial per constatar la importància de l'aportació de Pla al catàleg de Cruzet, del qual es va convertir en l'autor més important. També permetran conèixer l'estat de redacció de textos centrals de l'obra de Pla que ell mateix va revisar, reconstruir i recuperar o bé a les obres completes de Selecta o, més endavant, al projecte d'obra completa de Destino".

Un "miracle" conservat durant sis dècades

"És un miracle que tots aquests manuscrits s'hagin conservat íntegrament i en un estat excel·lent durant més de 60 anys –recorda Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona–. La cessió té un valor excepcional no només pels estudis de Josep Pla, sinó per als de literatura catalana en general". Després de la mort de Cruzet el 1962 –tenia 58 anys, cinc menys que Pla– el material va passar a ser custodiat primer per la seva esposa, Maria Borràs, i més tard pel nebot, Sebastià Borràs, que va conservar-ho tot fins a la seva mort. "Les filles i la vídua de Borràs van considerar que havien de gestionar els materials, i després de parlar-ho amb la Fundació Josep Pla vam arribar a la solució de fer una cessió en comodat –explica Francesc Montero–. No hi ha traspàs de propietat, però la nostra funció és digitalitzar, preservar i fer difusió del llegat de forma temporal. En un futur la cessió pot acabar en donació".

"És cert que el que hi ha en aquest fons ja ha estat publicat, però com sempre passa amb Pla hi ha un laberint textual difícil de desfer, i això no podrà ser fins que no puguem començar a estudiar cada manuscrit", comenta Xavier Pla. A tall d'exemple cita que un dels volums del fons Cruzet-Borràs és el manuscrit sencer de Week-end (d'estiu) a Nova York, que porta un títol lleugerament diferent, Weekend a Nova York. "Fins ara havíem cregut que el llibre era la recopilació traduïda de reportatges publicats a la revista Destino el 1954 –comenta–. Caldrà estudiar, a partir de les més de 200 quartilles del manuscrit, si Pla va escriure els textos primer en català i després es va traduir ell mateix al castellà". Xavier Pla descriu Josep Pla –de qui està acabant una ambiciosa biografia que publicarà a Edicions 62 abans no s'acabi l'any– com "un pioner del patchwork": "Mai no va reeditar els llibres, els refeia i els reaprofitava. A vegades els millorava, però d'altres no. Un dels casos d'empitjorament seria Cartes d'Itàlia, que a l'Obra Completa de Destino [volum 13] va perdre la unitat i la gràcia. Ara, gràcies al fons Cruzet-Borràs, podrem llegir el primer manuscrit de Cartes d'Itàlia, que Selecta va publicar el 1955".

El Pla hiperproductiu dels anys 40 i 50

Francesc Montero, Xavier Pla i Maria Josepa Gallofré coincideixen a assenyalar que "cal reivindicar" el Josep Pla dels anys de Selecta. "A partir del 1946 revisa obra d'abans de la guerra i escriu molts llibres nous. Fins al 1954, la producció és esgarrifosa: arriba a publicar quatre llibres a l'any", remarca Pla. Gallofré afegeix que a les cartes de l'època entre l'editor i l'escriptor es veu "la preocupació de Pla perquè la censura no frenés el projecte". "Si tinc la desgràcia de tenir una denúncia dient que he publicat 15 volums en català en 3 o 4 anys, no me n'aprovaran cap més", li escrivia. Al cap hi tenia la prohibició de Coses vistes. Primera sèrie (Selecta, 1949): "El van retirar no perquè fos perillós per al règim franquista ni atemptés contra cap dels seus valors –assegura l'estudiosa planiana–, sinó perquè era un llibre que podia ajudar a recuperar el públic lector en català".

L'epistolari Amb les pedres disperses –introbable des de fa anys– reconstruïa, a més de la relació professional i d'amistat entre l'escriptor i l'editor, el difícil context cultural de l'època. "Tant Cruzet com Pla van apostar per la llengua perdedora –comenta Gallofré–. L'espai era molt esquifit i difícil de defensar. Quan parlen dels mitjans de comunicació, Pla diu: «Són furiosament, encara que dissimuladament, contraris al que estem fent»". Cruzet ha acabat sent un dels grans editors oblidats de la postguerra: a més de crear l'editorial Selecta el 1946, va impulsar els premis de Santa Llúcia el 1951. Abans de la desfeta, Cruzet havia fundat el 1924 –quan tenia només 21 anys– la llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Antoni López Llausàs i Manuel Borràs.

Les 431 quartilles perdudes del 'Quadern gris'

Des dels anys 20, Josep Pla havia publicat en editorials com Diana, La Mirada, La Nova Revista, Joan Merli, Llibreria Catalònia, Argos i Destino. "Cruzet es converteix en el seu únic editor en català a partir del 1949 i fins al 1962 –diu Maria Josepa Gallofré–. És per la confiança que es tenien que en una data tan reculada com el 1950 ja li parla del projecte d'El quadern gris. N'hi va ensenyant quartilles. El febrer del 1951 ja en té 431". Xavier Pla recorda els dubtes de Josep Pla quan li va començar a mostrar el que acabaria sent un dels seus llibres emblemàtics, i que inauguraria l'obra completa de Destino el 1966, quan l'autor ja s'acostava als 70 anys. "Li deia que dubtava entre aparcar els llibres que ja tenia pensats i continuar El quadern gris o fer al revés –diu–. Les pàgines que va anar ensenyant a Cruzet no formen part del fons que s'ha entregat a la Fundació Josep Pla. No sabem si es van guardar o no".

La llarga història d'El quadern gris arrenca l'any 1918, quan Pla va redactar unes primeres notes de dietari, publicades a Destino el 2004, amb el títol El primer quadern gris. A finals dels 40 va tornar a mirar cap als seus anys de joventut, ampliant i reescrivint el material. Quan hipotèticament es va aturar el 1951, el projecte va tornar a entrar en un període d'hibernació. El quadern gris va acabar sumant 858 pàgines en la primera edició de Destino.

"Una de les moltes utilitats d'aquest fons que acaba d'entrar a la Fundació Josep Pla és que un cop revisem tots els manuscrits originals caldrà decidir quins canvis s'incorporen als volums que es van reeditant de Pla a Destino i Labutxaca –comenta Xavier Pla–. Cal tenir en compte que són els textos abans d'anar a censura i de passar pel corrector". Francesc Montero hi veu, a més de "múltiples possibilitats d'estudi", la "possibilitat de fer exposicions i d'enriquir les rutes literàries". La Fundació Josep Pla celebrarà aquest 2023 el seu 50è aniversari. "Pla va morir el 1981, i tants anys després ens continua interrogant amb nous materials, ingents i il·lusionadors –afegeix–. Ara mateix estem preparant una exposició permanent nova, i continuem el projecte de catalogació de la correspondència". Als volums recents de cartes entre Pla i Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019) i Joan Estelrich (2022) s'hi afegirà aviat la correspondència amb el lingüista, filòleg i editor Francesc de Borja Moll.