“Chanel és a la moda el que Picasso és a la pintura”

BarcelonaL’ebullició cultural del París de les avantguardes i dels feliços vint va ser bestial. La fam per explorar nous territoris es va estendre per totes les disciplines artístiques. També per la moda, com es pot veure al Museu Thyssen de Madrid dins la mostra Picasso/Chanel, la primera que s’endinsa en la relació personal i creativa de l’artista malagueny i Gabrielle Chanel, coneguda com a Coco Chanel. Mentre que Picasso va trencar amb el cànon clàssic, ella va endegar la revolució de la indumentària femenina amb la creació d’unes peces més folgades que es consideren l’uniforme de la dona moderna, perquè li donaven llibertat de moviment.

“Tot el que havia vist m’avorria –va dir Chanel–. Necessitava fer neteja en la meva memòria i treure del meu cap tot el que recordava. També necessitava fer alguna cosa millor que el que havia fet, i el que feien els altres. Vaig ser un instrument del destí en una operació de neteja necessària”. “En Picasso i Chanel l’experimentació és permanent”, diu la delegada de Patrimoine de Chanel. “Es deixen sorprendre pel que els envolta, treuen profit de l’atzar i es lliuren a un joc de combinacions, inventant i modificant una vegada i una altra l’equilibri de les coses”, explica al catàleg de la mostra.

“Chanel és a la moda el que Picasso és a la pintura”, va dir Jean Cocteau, que els va reunir tots dos per fer les escenografies i els vestuaris dels ballets Antígona (1922) i El tren blau (1924). Picasso i Chanel es van conèixer la primavera del 1917 quan ja eren dos creadors exitosos i ella va començar a ser una presència habitual als cercles artístics de l’època. El grup no estaria complet sense la primera esposa de Picasso, la ballarina Olga Khokhlova, que va ser una clienta fidel de Chanel i que podria ser que es casés amb Picasso amb un vestit de Chanel. La mostra inclou prop de 150 peces, entre vestits i objectes de Chanel, dibuixos i pintures de Picasso, fotografies i documents, provinents del Museu Picasso de París, de Patrimoine de Chanel, de col·leccions espanyoles, europees i americanes i de la Fundación Almine y Bernard Ruiz-Picasso para el Arte. “Ha sigut més difícil portar alguns dels vestits de Chanel que les obres de Picasso”, diu Paula Luengo, conservadora i responsable d’exposicions del Thyssen i comissària de la mostra.

El diàleg entre la moda i la pintura

La directora de Patrimoine de Chanel, Hélène Fulgence, assegura que la visió del cos que van tenir Picasso i Chanel va ser fruit de “les mateixes reflexions”. I al llarg del recorregut es pot veure com els vestits de Chanel estan amarats de l’estètica cubista i del retorn de l’ordre que es va produir en el camp de l’art després de la Primera Guerra Mundial. Les línies rectes i anguloses de les obres cubistes es troben als primers dissenys de Chanel, que van ser trencadors. També l’ús de colors austers, que en cas de Chanel sovint van ser el blanc, el negre i el beix. De la mateixa manera que Picasso va fer collages cubistes amb tota mena d’objectes, Chanel va fer servir teixits humils com el cotó i el punt de llana. Una altra raó per la qual ho va fer va ser l’escassetat de materials provocada per la Primera Guerra Mundial. Més endavant es pot veure com la inspiració clàssica d’Antígona i la col·laboració a El tren blau es va colar en obres de Picasso com Dona davant el mar i alguns vestits i roba esportiva de Chanel d’uns anys després.

A més d’aprofundir en un aspecte de la biografia de Picasso poc conegut fins ara, la mostra del Thyssen, que estarà oberta fins al 15 de gener, vol oferir una visió més matisada del fort caràcter masclista que s'atribueix a Picasso. Com diu el director artístic del Museu Thyssen, Guillermo Solana, “per desactivar les acusacions sobre la masculinitat tòxica de Picasso no hi ha res millor que aquest diàleg de diverses veus, amb Chanel, Cocteau i Olga Khokhlova”.