Charles Chaplin, el rei gitano del cinema

Carmen i Dolores Chaplin presenten al BCN Film Fest un projecte de documental sobre els orígens romanís del cineasta

Charles Chaplin a 'Llums de ciutat'
19/04/2021
3 min

BarcelonaQuan penses en Charles Chaplin et venen moltes coses al cap: el bigoti i la icònica silueta de Charlot, el seu geni com a cineasta, la persecució política de l'FBI... Però no la seva condició de gitano. La seva biografia esmentava que la seva àvia paterna ho era, però Chaplin també era gitano per part de mare, que era germana d'una reina romaní. Ell mateix no ho va saber fins poc abans de la mort de la seva mare, que li va confessar com qui revela un terrible secret. Ell no ho va viure així, sinó que va celebrar i va transmetre als seus fills l'orgull de ser part d'un poble nòmada i apàtrida com ell mateix, que sovint es definia com “un ciutadà del món que va néixer a Londres”. El relat familiar sobre els orígens gitanos de Chaplin es va veure confirmat el 2011 quan la seva filla Victoria va obrir un escriptori heretat del seu pare i va aparèixer una carta enviada a Chaplin en algun moment dels anys 70 per un home anomenat Jack Hill, aleshores octogenari, que assegurava que a Chaplin que no havia nascut a Londres, com ell creia, sinó a la caravana d'una reina gitana, tia de Hill, als afores de Birmingham.

Fotograma d''El noi'

Els orígens gitanos de l'actor són precisament el centre del projecte que han presentat en el BCN Film Fest Carmen i Dolores Chaplin. Totes dues tenen certa carrera com a actrius, però amb una repercussió discreta, més propera a la de la cosina Oona que a la de la tieta Geraldine. Carmen Chaplin serà la directora i coguionista de Charlie Chaplin. A man of the world i la seva germana Dolores una de les productores del documental, del qual s'han presentat en el festival algunes imatges però que no estarà a punt fins l'any que ve. “La pel·lícula examinarà la seva figura i el seu treball des de l'òptica del seu llegat romaní, del qual ell se sentia molt orgullós, però també és una exploració de la seva relació amb el meu pare, Michael Chaplin, i de la seva recerca de les arrels gitanes del pare”, explica Carmen Chaplin. Al film hi intervindran personatges relacionats amb el món gitano com Emir Kusturica i es mostraran pel·lícules familiars dels Chaplin que no s'havien fet públiques.

Un estigma amagat

¿Hauria canviat la història si Charles Chaplin s'hagués presentat al món com a gitano des del primer moment? Les dues netes creuen que no, que un talent tan extraordinari com el seu s'hauria acabat imposant als prejudicis, però recorden la força que a principis de segle XX tenia el prejudici contra els gitanos. “La mare de Chaplin era una artista de music hall, i aleshores les dones amb aquesta professió tenien una reputació gairebé de prostitutes –diu Carmen Chaplin–. I tanmateix, va mantenir en secret la seva condició de gitana. Això diu molt de l'estigma que representava a Anglaterra ser gitano. Encara ho és, a molts llocs”. Conscientment o no, Charles Chaplin va transmetre la cultura romaní a través del seu art: el seu personatge emblemàtic, el vagabund, reuneix moltes de les característiques del poble romaní. “No té casa, és perseguit per la societat i la policia, però al mateix temps és orgullós, tot i anar vestit amb parracs té una certa elegància, és molt enginyós, és divertit, toca música i, malgrat els entrebancs, no es rendeix mai i sempre té un somriure a punt”, assenyala la directora del documental.

Carmen i Dolores Chaplin a Barcelona

Curiosament, l'única representació que hi ha de personatges gitanos en el cinema de Chaplin és força negativa: a El vagabund, uns gitanos segresten la noia que li agrada a Charlot i el noquegen, però ell aconsegueix robar la caravana dels gitanos i escapar-se amb la noia. “És una visió molt poc políticament correcta dels gitanos, sí –reconeix Dolores Chaplin–. Però eren els prejudicis de l'època, els mateixos que ell feia servir per retratar la gent rica o els policies”. Ningú posa en qüestió la simpatia de l'autor d'El gran dictador per les minories perseguides. Molts dels seus enemics el van atacar sovint acusant-lo de jueu i ell mai no ho va negar. “Ell creia que no hi havia res de dolent en ser jueu, i per tant no veia el sentit a defensar-se d'un atac que per a ell no ho era”, diu Carmen.

stats