'Chavalas': reivindicant la perifèria i les amigues de veritat

BarcelonaPer anar de Barcelona a Cornellà només cal agafar la línia blava i recórrer un grapat de parades. Però aquesta petita distància és un món sencer per a la protagonista de Chavalas, una fotògrafa que mira d'obrir-se camí en la fira de vanitats de la Barcelona moderna i fashion quan, tot d'una, perd la feina i es veu obligada a tornar a viure amb els pares, a Cornellà. L'opera prima de Carol Rodríguez Colás, que s'ha presentat aquest dijous al Festival de Màlaga, segueix el viatge de la Marta des de les exposicions d'art i les relacions postisses fins a casa dels seus pares, les amigues de tota la vida i una feina de fotògrafa de casaments i comunions.

No és una història biogràfica, però podria ser-ho. Tant la directora com la seva germana Marina, que firma el guió, són de Cornellà “de tota la vida” i reivindiquen la necessitat de mostrar en pantalla “la bellesa del barri” i els prejudicis que l'envolten, tant els extern com els interns. “És l'autoodi de classe del qual parla Brigitte Vasallo –diu la cineasta debutant–. Quan la meva germana i jo sortim de Cornellà sempre sempre sentim les mateixes bromes: que si Cornellà és molt xungo, que si em robaran el mòbil... A mi m'encanta el cinema quinqui dels 80, però va crear molts prejudicis sobre les ciutats de la perifèria. I jo el que volia era narrar-les des de la visió que tenim els que hi vivim”.

Al seu barri, la Marta es retroba amb les seves tres amigues de sempre, amb qui ha crescut des de petita i no s'hi valen les impostures de la Barcelona trendy. Amb elles tot és més fàcil, però alhora més difícil. “És el que passa amb els amics de l'escola, que anem canviant i som diferents –diu–. La Marta i les seves amigues ja no són com abans, però es coneixen tant que són les úniques que es diuen les veritats a la cara, encara que facin mal”.

Pòquer d'actrius

Per interpretar les quatre noies Chavalas reuneix quatre de les actrius joves més en boga: Elisabet Casanovas, Carolina Yuste, Ángela Cervantes i de protagonista una Vicky Luengo en ratxa després del seu paper a Antidisturbios. “Amb la Vicky ho teníem molt clar perquè havia d'interpretar un personatge que no està bé ni al barri ni a Barcelona, se sent incòmode en els dos mons i això és difícil de sostenir com ho fa ella –explica–. Però he tingut molta sort amb el càsting: tant elles com jo teníem clar que si no semblaven amigues la pel·lícula no funcionaria i van dedicar molta energia a conèixer-se, quedar, tocar-se i explicar-se coses les unes a les altres”.

El rodatge de Chavalas es va haver d'aturar el 13 de març per la pandèmia i va ser un dels primers a reprendre's després de l'estat d'alarma, però les restriccions sanitàries van obligar a reescriure el guió i replantejar les seqüències amb molts personatges. “Va ser una mica dramàtic, perquè no podíem ajuntar els figurants amb les actrius principals i ens faltava per rodar un casament i escenes de sexe”, confessa Rodríguez. En alguns moments s'aprecia una desconnexió estranya entre els personatges i la figuració, però algunes de les solucions van ser originals: l'escena d'un trio fallit de dues de les amigues amb un noi es va reescriure de manera que el noi s'excita tant que es masturba davant seu i tot acaba abans de començar. “Jo tinc l'esperança que l'espectador no s'adoni de quines parts es van gravar abans i quines després de la pandèmia”, diu la directora.