Chloé Zhao, un triomf des dels marges del Somni Americà

BarcelonaAl llarg de la història de la gala, només cinc dones abans que Chloé Zhao i Emerald Fennell havien sigut nominades a l'Oscar a la millor direcció: Lina Wertmüller, Jane Campion, Sofia Coppola, Kathryn Bigelow —l'única que l'havia guanyat fins ara, per En terra hostil (2008)— i Greta Gerwig. El triomf de Zhao en aquesta edició per Nomadland fa palès com aquest reconeixement comença a deixar de ser, per fi, excepcional i ja podem parlar de les cineastes sense que el seu gènere o els seus orígens acaparin els titulars.

Nascuda l'any 1982 a Pequín, filla d'un empresari d'èxit i una professional de la sanitat, a Zhao li van procurar una educació occidental en escoles d'elit a Gran Bretanya i els Estats Units. La futura directora va estudiar ciències polítiques abans d'adonar-se que el que li interessava de debò era explicar les històries de persones a les quals no solem sentir la veu. Es va apuntar a l'escola de cinema de la Universitat de Nova York i des d'allà va engegar una carrera pels circuits del cinema independent. Va desenvolupar el seu primer llargmetratge, Songs my brother taught me (2005), en un dels tallers del Festival de Sundance, on també el va presentar. Ja en la seva opera prima, aquesta directora xinesa establerta als Estats Units fixava una de les claus de la seva filmografia: qüestionar la identitat hegemònica nord-americana i els relats que se'n deriven des dels seus fonaments. Zhao va rodar en una reserva dels Oglaga Lakota a Dakota del Sud per plasmar des d'una ficció d'essència naturalista la vida quotidiana d'uns adolescents nadius als Estats Units contemporanis.

Del cinema 'indie' a Marvel

El seu segon llarg, The rider (2017), reincidia en la voluntat de treballar amb intèrprets no professionals nadius, en aquest cas en una pel·lícula ambientada en el món dels rodeos, vistos com un entorn de supervivència però també de risc per als que mantenen un vincle ancestral amb els cavalls. A Nomadland, la directora eixampla els seus horitzons sense trair les bases del seu cinema. Incorpora una actriu de prestigi com Frances McDormand en un context poblat per nòmades que s'encarnen un cop més a ells mateixos en un recorregut pels marges del Somni Americà que esquiva el sentimentalisme i l'efecte catàrtic.

Chloé Zhao ja tenia tancat el seu pròxim projecte, Eternals, abans de guanyar l'Oscar per Nomadland. El film, que ens arribarà a finals d'any, representa la seva primera incursió en un espai a priori allunyat de la seva estètica, el blockbuster de superherois. No ens falta curiositat per comprovar com aquesta directora enfoca l'univers cinematogràfic de Marvel sense perdre l'essència del seu estil. I també esperem que la seva integració a la indústria no signifiqui que abandona aquests projectes més alternatius que l'han consagrada en una de les edicions més insòlites de la història dels premis de l'Acadèmia de Hollywood.